ANADES I TORNADES

CARTA A L'AMIC DE LA PART ALTA DE LA CIUTAT (2)

2012-01-29T12:23:00.001+01:00

Bé, amic, anem a per la paraula. L'estic embolcallant. I m'hi entretindré. Ja saps, jo sóc una mica romancer -paraula aquesta, no tota ella pejorativa, a mi m'agrada veure-la amb alguna arrel en la família del que és romàntic, però és una postura particular meva; el diccionari no l'avala-.  De fet tota paraula ja és un embolcall, no ja de significats, si no, més aviat, de matisos.

Són potets d'essències, les paraules. Les destapes i les aromes es reparteixen segons l'olfacte de cadascú. I, segurament que no hi deu haver dos olfactes iguals.

I fixa't, per exemple en la paraula olfacte. Un cap rígidament ensinistrat -com no pot ser pas d'altra manera; si t'ensinistren acabes sent un rígid- associaria olfacte amb nas, i prou. No obstant jo i tu i milers d'éssers humans podem fer lliscar aquesta paraula, per tots els sentits. Assaborir-la. Acaronar-la amb una veu que desperta tendresa. Empentar-la amb l'energia que suggereix... i finalment la podem veure surar i submergir-se en la mar de sentiments. Que és on la paraula olfacte buscava anar a parar: al medi ambient de les paraules en general, que són els sentiments.

Gràcies Jordi per suportar amb un lleuger somriure sincer aquesta petita dilació. No es pas aquesta paraula, la d'olfacte, la que et vull regalar.    

CARTA A L'AMIC DE LA PART ALTA DE LA CIUTAT (1)

2012-01-28T00:55:00.000+01:00

TARRAGONA Part Baixa, 28 de gener de 2012

Amic, havent passat una molt bona estona aquesta tarda trobaràs mancat de sentit que ara mateix t'escrigui una carta. No fa pas tant que ens hem vist, pensaràs. Però un és com pot i jo vaig sent així... semblant a la meva i teva ciutat: tinc una part alta i una part baixa; d'ànims, em refereixo. 

Doncs això, jo a vegades estic a la part alta i altres a la part baixa. Topogràficament jo, com saps, visc, a la part baixa de la ciutat. Tu a la part alta. Acostumem a passejar pel mig. Rambla, Balcó, Voll. Voll no és pas carrer, ni passeig, però l'hem d'incloure. És un element, bo, amb què deambulem. 

La distància entre les parts topogràfiques tampoc dona com per a escriure una carta. Un dels dos, o els dos, podríem haver partit vers algun punt llunyà del globus en un creuer marítim (toca fusta) i estant els mars tan mal cartografiats un patiria i ràpid t'escriuria en calcular l'arribada a terra ferma (que també és un dir).  I per acabar d'adobar-ho, tenim els SMS.

Curt temps, curt espai; és a dir, que de cap manera m'ets absent. Què podria justificar doncs aquesta lletra? Fer-te un regal que fora impossible fer d'altra manera. No que el meu escrit en si sigui un regal; no preciosament.  El vol impossible d'un ànec és molt més lleuger que qualsevol dels meus, diem-ne, escrits; i per altra part l'embolcall, que és el percudir dels meus dits generant lletres, mai és el regal.  

El regal sempre és el que hi ha a dins. Et regalaré una paraula. Una paraula que no diré fins el final, de manera que l'acte meu d'escriure i el teu de llegir  seran una mateixa cosa, que tindrà, però, un sentit reversible. Jo embolcallaré la paraula regal i tu la desembolicaràs. 

Fa cosa d'una setmana que em branda pel cap, però no li trobava massa el sentit, és a dir el seu cor, el cor de la paraula. Un dia, d'aquests que un està a la part alta, pel que fa a l'ànim, em deia "sí escriu, el que hagis de dir ja anirà sortint, com sigui, a la teva bola"; l'altra dia, estant a la part baixa, em deia: "no fotis on vas amb això". Però un text d'una amiga del FB repicà, involuntàriament, amb la mateixa paraula. Tot i no quedar allí esmentada explícitament, aquell text regalimava el seus efectes. 

Crec que serà paraula del teu grat.

TARDA

2012-01-23T14:57:00.001+01:00

Hi ha un blau indistint
abans del seu nom
i encara més clar
un sol so
ple de flors
que resten en silenci
abans de la seva
composició en pètels
incorporant-se
en fruits
predint
tot
el gran gust
del que és
infinitament minúscul

LA VIDA ÉS EN -I UN- PRESENT

2012-01-22T20:36:00.002+01:00

al mig d'una melodia
al començament de la tarda
al bell mig del dia
la solitud
consumeix
la poca claror
del que encara queda
encès
enfosqueix
i tot sura sense
respiració
s'està fent lent i agònic el buit
que acabarà amb la solitud
noto el cor trencant el silenci ensordidor
que bombeja vida contracorrent
res
quedarà anegant.
L'afirmació que és vida
no ho permetrà.

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) ( i IV)

2012-01-18T20:46:00.000+01:00

Referia en el post anterior els límits del meu jardí. Els límits vistos des del seu interior. Des del meu interior, vaja.

No és privat i des d'aquest punt de vista no s'ha de confondre amb la intimitat. La intimitat és l'espicailíssim àmbit de la meva personalitat. És en el meu jardí, però, que vull pensar i allò que vull esmentar.

No és privat; però té un contorn on està inscrit el dret d'admissió. Tampoc és públic. Tampoc s'ha de repetir la història, en el meu jardí, del corrupte que ha fet del públic una cova d'usurpadors i ara diuen que, el públic, és l'entrebanc pel ben estar i fan per amagar tota mena de corrupció -és a dir l'entrebanc per excel·lència- que tot ho va corrompent.

Res que l'aixafi o el faci malbé hi haurà d'entrar. És un dret que he d'exercir amb cura.

Podré oferir allò malmès? Sí, però malmès. L'entrega d'allò sacrificat, és una entrega? Allò malmès és el sacrificat, l'entrega de quelcom mancat de vida. Això, l'executor de sacrificis, no ha de caminar pel meu jardí. Ell trobarà el que busca en el ramat que ha estimat ser ramat en les seves granges. Tampoc ningú que porti l'ànim abusiu, ha de entrar...

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (III)

2012-01-17T22:20:00.001+01:00

Jo no sóc el bo i millor de mi mateix. Tampoc sóc el contrari. I, finalment, tampoc sóc cap altra cosa. Sóc, per tant, un aliatge variable d'una cosa, el bo i el millor de mi mateix; i de l'altra cosa, l'amarg i el pitjor de mi mateix. Un aliatge que faig per quiratar en un màxim possible; no pas impossible. Però com vull escriure del meu jardí, he de tenir, com a baix continu del que escric, més o menys implícit, el bo i millor de mi mateix.

Límits del meu jardí. Per a no repetir la història, la de fora, aquest, el meu jardí, no ha de ser privat. Entra i agafa. No trobaràs masses coses i les trobaràs en un cert desordre. Jo n'hi dic el meu propi ordre i també el meu propi desordre. Res d'un jardí francès i regi. Res regi trobaràs. No ho vull jo.

Clar que no tot es deixat a l'espontaneïtat. És un jardí. Però tampoc tot està maniàticament mil·limitrat. Faig el possible per treure les males herbes de les obsessions i les pors nocturnes i les diurnes.

Tinc, en recinte separat, els fems; amb els que l'adobo. Ho faig quan no hi sou vosaltres. Al recinte dels fems hi entro jo. Ningú més ha d'entrar. Ni tampoc, realment, pot entrar-hi. A palades els carrego, els tragino dins del mateix recinte a ells reservat. En faig compost amb la humitat de les meves llàgrimes. I el trec mentre somieu. I l'escampo pel terra meu. A l'alba, cada dia, la mala olor ja s'esvaït del tot.

Sempre, en el seu moment, he d'adobar la meva pròpia terra. Ningú ho ha de fer, ni ho pot fer per mi. Ningú. Absolutament ningú.

Entreu, predomina el perfum de les flors i dels arbres fruiters: n'hi ha pocs i poques i els hauràs de rebuscar una mica. Ets lliure, els pots collir. Les fruites i les flors. Són teves. Les he cultivades en el teu nom, que en el fons no és diferent al meu, i al mateix temps és diferent qui el porta. Som, en bona mesura, iguals perquè som diferents. En que som diferents, és que som, en bona mesura, iguals.

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (II)

2012-01-16T23:41:00.000+01:00

Ja he remogut en el post anterior una mica el terra del meu jardí. Calia per a oxigenar-lo. Conté l'humus comú del llenguatge, que és del que està feta, substancialment, la nostra humanitat. Del llenguatge de la paraula. Llenguatge no de senyals. De signes especials, sí; que la meva capacitat, com la de qualsevol, els fa metàfora que rellisca sobre les coses i les no-coses.

Què vull metaforitzar amb l'expressió "el meu jardí"? Vull dir el bo i millor de mi mateix. Però en quin sentit? En el sentit dels sentits. Jo no sóc el bo i millor de mi mateix. Tampoc sóc el contrari. Però el treball en i amb el temps ple de vicissituds latents i manifestes ha d'haver anat fent un racó enjardinat en el que es pugui collir una fruita dolça i nutritiva. Les dues coses, dolça i nutritiva.

La cullo, d'entre les bones, la millor. I aquesta, la millor, ja tastada per mi del mateix arbre, l'hauria de poder compartir, donar.

Té, no solament un mos, si no tota la peça sencera. Millor, tria-la tu mateix. No et vull entregar l'amargor encaramel·lat de cap sacrifici, et vull donar el fruit de perllongat cultiu. El que jo primer he tastat com a bo; després d'adobar el terra amb el compost de les meves contradiccions i desorientacions i errors; sobretot errors.

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (I)

2012-01-15T21:02:00.000+01:00

Recordava, ahir per la nit, haver llegit el Càndid de Voltaire. Tenir la cura del propi jardí, era el que concretament em va venir a la memòria. Potser aquest jardí, el propi d'un, és l'únic millor món possible. L'únic món possible de cadascú. (Hi pensaré).

No tothom pot tenir el seu propi jardí, però. I alguns el tenen, però sense el metafòric sentit en què convendria tenir-lo; ja que d'una metàfora es tracte el meu record d'aquella lectura. I no és que per ser una metàfora tingui un sentit, aquest jardí, inferior de realitat que qualsevol altra realitat. No.

N'hi ha, vist des d'un altra punt de vista, que tenen palaus enjardinats que ni veuen els seus contorns i que els seus propietaris imaginen situats més enllà de l'horitzó. Però no metaforitzen, tenen l'adhesiu incrustat d'una sola imatge: l'ídol MÉS I CAP ALTRA COSA MÉS. Els que tal tenen, podria ser que no tinguessin el seu propi jardí.

Siguem realistes i reconeguem sens dubta la nostra capacitat de crear metàfores. No cal ser poeta, ni literats en general. La capacitat de fer que una cosa en representi una altra i aquesta altra en pugui representar una tercera i així de manera, en principi il·limitada; aquesta capacitat -deia- és la que millor s'adiu a la nostra naturalesa. Que una cosa sonora, una paraula vocalitzada per exemple, ens representi allò que amb aquesta paraula volem dir, és a dir una altra cosa que els seus sons, és allò més característic de nosaltres, que parlem, que utilitzem el llenguatge.

Que utilitzem la paraula no solament per a dir, sinó per a dir-nos, per a entendre'ns; per a fer-nos entendre, per a fer-nos més a base d'enteniment que no pas de confusió... que és l'altra possibilitat del nostre ús de les paraules: la confusió. I fer-nos confosos, és l'altra vessant.

Vet aquí, en el reflex de les paraules, en aquest mirall del llenguatge, la substancial i substanciosa ambivalència nostra... que escampem arreu, no solament en les paraules que utilitzem, sinó que arreu. El ganivet serveix per a tallar el pa que vull compartir; però també serveix per a assassinar encegat d'odi. Si fórem un pur programa informàtic, absents els sentiments, l'ambivalència, la nostra, ja no la tindríem. La nostra ambivalència no consisteix en tenir o no tenir (1,0). Si no en tenir una cosa i l'altra. Tenim, alhora odi i amor; tenim enveja i alhora generositat; alegria i tristor. No pas en la mateixa proporció i sempre igual o en tot moment en la mateixa intensitat. Potser una cosa pot solapar l'altra. La realització d'aliatges és quasi infinita. Però la nostra composició és tal, d'una o altra manera.

No estem pas fets d'una peça -ni tan sols estem fets a peces-, però fem-ho senzill: som fets de valències contraposades -de contrasentits- i part de la nostra existència consisteix en posar-les en certa harmonia. En certs acords (així que la nostra existència té quelcom de musical, sense caler que siguem músics). Difícil. Força difícil.

No heu sentit mai questa expressió dels doctrinaris? Les coses són com són i no poden pas ser d'altra manera!! Les coses són el que són i deixa't d'hòsties Vet aquí els que pretenen ser d'una peça i volen, com a fonamentalistes que són, que tots siguem d'una sola peça. I a més a més de la seva peça. Però a l'altre extrem del sentit, en el seu contrasentit, podem estar al·lucinant, sense ni tan sols tocar de puntetes a terra. Què les coses són com dic jo i prou, diríem, o més aviat sentiríem -que potser diríem el contrari del que sentiríem- situats en aquest altre extrem en major o menor grau.

MÉS DISTINCIÓ I MENYS DISTINGITS.

2012-01-12T23:13:00.001+01:00

Et preguntaràs perquè serveix analitzar una paraula en el seus components de prefix, sufix... Et preguntaràs perquè has de reconèixer l'arrel d'una família de paraules i a tota la seva família. Potser sentiràs a altres -adults-, i a tu mateixa aquest qüestionament: per a què et servirà a tu, això, a la vida.

Jo t'oferiré la meva resposta. La que a mi em sembla convincent. Aquella que a mi m'ha deixat convençut. La que junt amb la resposta m'ha vençut, havent guanyat la raó que acull la persona sense discriminar-hi parts d'ella. Havent vençut jo, sense exclusions i també la raó que m'inclou. (No pas la que exclou parts de mi)

Permeta'm desviar una mica la teva perspectiva. Útil? Deus pensar que tot és i ha de ser útil. Que en saber una cosa, aquesta t'ha de servir immediatament per a alguna altra cosa ara mateix.

En distingir les parts d'una paraula poses en funcionament quelcom teu. Pense en la importància de les coses i no tant en la seva utilitat. No!, millor pensa, en el que és important.

Tu, ets important. Deixem per una estona totes les coses. Deixem-les de banda. Tinga't present a tu. I tu no ets una cosa. En distingir les parts d'una paraula tu practiques i desenvolupes la capacitat, teva, de distingir. I de distingir les parts de tota una paraula. Desenvolupes la teva capacitat de distingir les parts detingudament per a poder-les considerar per separat; per veure-hi tu el més clar possible.

M'és igual que ho facis amb una paraula, amb un paisatge, amb el campanar d'una església; a la matèria de medi o de religió o de matemàtiques o de llengua. Tan se val.

El que NO tan se val, ets tu; que en desenvolupar la teva capacitat i habilitat per a veure-hi el més clar possible podràs triar allò que més sentis que tu t'estimes. Podràs dir -i esperem que triar- millor: això vull, això no vull; això fa per a mi, això altra noto que no. Distingint el que tu realment vols, del que els demés volen.

L'important no és la paraula o el càlcul. L'important ets tu i allò que, amb el que desenvolupis de tu, aniràs triant al llarg, i espero que a l'ampla de la teva vida. No són la immediatesa de les coses. No són la utilitat de les coses. Són les prolongacions o distincions que tu puguis o vulguis donar-lis i donar-te. És la teva prolongació, l'important. I el teu oportú NO.

Es la teva inutilitzable dignitat la que donarà la utilitat a les coses. Tot el que puguis aprendre i desenvolupar és una oportunitat per al teu desplegament que ha de tenir ocasions en les coses per anar sent tu. Abans tu que les coses i els seu usos immediats trincu-trancu.

(El pragmatisme és tal, que no veiem més enllà dels nostres nassos. Millor veure-hi una mica més enllà... que vol dir considerar-me a mi mateix. És a dir, ser considerat.)

SENSE EQUIVALÈNCIA

2012-01-09T23:57:00.002+01:00

Que una imatge val més que mil paraules... Vet aquí una comparació capital; però que jo vull emparentar amb la família de paraules el cap de la qual és capitalista.

Sí. Quantitats. Un val més que mil. Tu vals el que mil. Tens mil, vals mil. Qualsevol cosa equival a una altra si tenen una mesura comuna vàlida per a una i l'altra cosa. L'esperit especulatiu batega des de vet a saber quan. Intern i silenciós, primer. Destructiu després. Inflador, d'enveges, banalitats en l'estricte sentit de la paraula (s'ha dit banalitat d'allò que no n'és), suscitador d'odis, d'estupideses, de deutes contra tota llibertat de ser, de menyspreu vers allò que és incalculable: tu, jo, nosaltres; ells també.

No. Una determinada imatge, uns determinats sons, una paraula. Res valen. No tenen marca, ni mercat. Absorbeixen creant el seu propi espai de silenci. Fan res. Fan el seu propi espai de silenci, i llavors pots escoltar. No valen ni més, ni menys; escapen a l'equivalència. És que no valen res. Ni idea, ni sentiment, tenen del que és sublim, els reductors a equivalències.

I què és sublim? Mira com és filtra l'aigua després d'una pluja suau. Amara la terra. S'entolla poc o gens primer. I es filtra terra endins. Mitjà fèrtil, en dissoldre i posar en moviment els nutrients.

Tu i jo som la pluja. Fets com d'aigua i estàs envoltat d'un bell paisatge i uns sons que dins teu el correspon. Tu vas essent infiltrat en els sons i en el paisatge que contemples i no trobes cap diferència aristocràticament distintiva entre tu i allò on has quedat immers, i vers on has estat infiltrat.

Vet aquí el que és el sublim. Em sembla a mi.

TRAMA I ORDIT ( i 3)

2012-01-08T22:45:00.000+01:00

I la teva mare? Ja a vegades no hi toca gaire, està fotuda. Però ha pres com una mena de nou interès per la vida. Els meus germans li han regalat un gos (que jo pensava que no era alguna cosa massa encertada) i es preocupa molt per ell, es preocupa per a què estigui cuidat i fins i tot desitja sortir a passejar, cosa que abans de cap manera volia fer o li costava tant.... La meva l'estimava, clar; però fins últim moment en ocasions les teníem ... massa fortes; la cuidava, l'atenia, l'estimava molt però m'ha quedat un gust agredolç de gust i disgust... en fin; a vegades, a estones, predomina l'amarg. Doncs la meva, en fin, ostres la meva, la meva... doncs està fent coses, faig que mentre pugui les faci i les fa, ostres si les fa; en té més de noranta i mentre pugui no s'ha de deixar anar...

Sempre la música eh. Sí sempre. Ha esta i és el nostre oceà i també va ser el clau ardent i el rai en la tempesta... va ser en temps passats... ara estem reviscolant hahaha!! Ostres ja fa més d'un any que fem el paq xupito-xerrada-tocada-i-quinto-i-xerrada-setmanal hehehe. Ara ja és moment d'analitzar les parts del que fem. El que ha de ser estable, ha de ser sempre el mateix, nítid, segur, precís... La improvisació, clar, és altra cosa. Tenim temps i ho farem amb temps. Sí però l'expressivitat, l'imprevist, la improvisació, la passió... és la base; sí, però sense tècnica, les possibilitats d'expressió es redueixen; però la tècnica la sola tècnica... home això no. Cal disciplina i cura, cuidar els detalls i l'expressivitat el potencial expressiu... això per descomptat... el ruc al davant; el carro al darrere hahaha.

VAJA JA SÓN VORA LES TRES DE LA MATINADA

Us acompanyo, gràcies per la vetllada... gràcies a tu per la lleialtat -difícil- de ser.

TRAMA I ORDIT (2)

2012-01-08T00:51:00.004+01:00

Potser no he fet el que calia... Irresponsables? Aquests ho són. No em pot cabre al cap que uns amassin fortunes extremes que finalment no els servirà de res, mentre que aquesta mateixa fortuna ara mateix salvaria de la fam a un gran nombre de persones que en moren. I aquests especuladors corruptes i corruptors del poder que estan ben vistos i ben votats... i anomenem criminal al que practica un robatori? Què mirem el que els ulls veuen i no volem anar més enllà amb un mínim de criteri, amb un mínim de consideració, de reflexió!!

No li hem fet massa el joc a aquest sistema. No. Te n'has de valdre del sistema aquest, l'has de saber navegar; no entrar-hi. Caminar sobre les seves aigües. Ni un sol peu enfonsat. Algunes vegades m'he hagut de plantar davant del sistema d'explotació en el que estem massa fotuts en general i m'hi volien fotre. Més d'una vegada. Ara no solament estem explotats en bona mesura, si no que a més a més hem d'estar contents, com que no hi ha feina No hi ha feina hi tan que n'hi ha se la jalen els especuladors per a les seves juguesques i les seves caceres monetàries... i a més a més, ens hem d'entregar incondicionalment a salvar la crisi... entrega a tota mena d'això que n'hi diuen reformes... vexacions encobertes és el que són, sé de gent que es suïcida i que tenen depressions... els molt cínics i incertesa excessiva molta gent, molta. Ja fa un temps que estan posant en marxa la propaganda per a que acceptem gustosos la mateixa amargor. Van de rosetes, ells són uns bonstractadors saps, sí bons ... ells no maltracten els cínics asèptics, mans blanques, guants porten.... haha.

Quants anys fa que ens coneixem! Eh. Quants. Ostres molts. Quinze o setze (o no recordo, por "ai") anys tenia quan era dependent d'aquella botiga. La d'aquell fantasma que triplicava els preus dels articles. Jo, la part que em semblava injusta, el seu valor en producte el regalava als amics. Sí, recordo. Jo n'era un beneficiari. Hahaha.

I el Tal? Ja es mort i el Qual i Aquell altre amb quins fèiem sonar cançons aprenent-ne, començant sent adolescents? Amics, alguns amics; ja estan morts. No se'n van en sortir i es van quedar pel camí curt, massa curt. Com ens pot arribar a atrapar el sistema, no? No més del que un es deixi. O pugui. A vegades et pot sobrepassar. Jo sempre he anat molt en compte; potser massa, però crec que no, per segons quines coses no vull passar. I no passaré. Ostres la família. Pels meus fills i la meva dona si calgues em desprendria del que fos, del que pugés si això els evités algun perjudici. Faria el que calgués. Per ells, "vamos", el que calgui. Això sí que ho tinc claríssim. I jo. I tant. Ells el primer.

TRAMA I ORDIT (1)

2012-01-07T15:29:00.001+01:00

Del menys important al més important. Del més important al menys important. Què és més important i que és menys important? Què és important. El més important és l'ordit i la trama del viu transcurs de diverses vides, volgudes i arribades a ser estimades. Mai poden ser masses. I dins d'aquest teixit sobresurten -s'han de fer- llaços inextingibles.

Un llaç sempre consta de la fortalesa d'un nus i del bell guariment en que consisteixen les seves formes. I cal que aquest teixit vital sigui extens, el més possible, en totes les seves dimension, especialment en la de la profunditat (tan vilment menyspreada).

Per això ens resulta -o ens hauria de resultar- tan estrany que vulguem anar, en aquest aspecte tan vital, tan apedaçats. Dins d'això tot és important. Fora d'això res n'és.

DINS D'AIXÒ

Una barreja de més i de menys. Tot important. És vida viscuda i per tant, estant vius, encara és vida ara. Entre amics. Abans de la mitjanit i fins ben entrada la matinada.

Sense cap mena d'ordre preestablert. Tot segons l'emergent i improvisat ordre -per dir-ne alguna cosa- de la conversa. Segons la llei anarquista de l'espontaneïtat. Tot tal com brolla el so del que brolla quan tot sona.

... una truita a la francesa i al damunt tires de bona sobrassada... (una de les meves filles era amiga d'unes noies de Mallorca), aquelles tires que amb la calor és mig desfà i escampa el seu gust arreu de l'entrepà; que bo!!!

I els entrepans del Boada!! Entrepans de xoriço al brandi! Uau!! Els feia així: rajolí de conyac al pa i al pa; passada per la planxa, calenta que sortia fum; uns instants pans contra planxa, calents, i presentació del xoriç al pa; pitjava amb els dits la partició longitudinal dels pans (l'hòstia, tu!!), una estona i... mmmm a jalà a mossegades.

Allí al Bar Boada (Tasca-man, en antres temps, de festa major, en que en una formigonera preparava els còctels de San Magí)... allí, deia, perdies el temps; les presses fora, ell anar fent; a la merda les presses. Perdies el temps, és a dir que havies de guanyar un trosset d'eternitat. I així era. Passàvem per allí després d'assajar allà a la floristeria (Carrion) camí del cementiri. Hi passàvem algunes vegades pel Bar Boada... i algunes estones, a duro l'estona!; allí, retrocedint encare més en el temps, escoltàvem les primeres musiques (per exemple Nit de llampecs de "Los Relàmpagos").

HI HA ASSASSINATS DE DISTINTES QUALITATS?

2012-01-06T11:33:00.003+01:00

Uns assassinats tenen més qualitat que altres? L'assassinat d'una dona a mans del seu assassí sentimental té distinta qualitat que no pas l'assassinat, per exemple d'un senegalès a mans del seu veí assassí? La quantitat fa la qualitat, si més no en aquests escabrosos assumptes?

Vegi jo, referint-me als últims fets macabres. Dues ètnies veïnes conviuen en un mateix barri deixat de la mà del deus institucionals; apalancats en el poder, malgrat successions i alternances. En un mateix lapsus de temps tres assassinats de dones a mans dels seus respectius assassins sentimentals (tan presumptament una cosa, assassins; com l'altra, sentimentals; però si hi ha assassinat hi ha d'haver assassí; escolta tu, sigui qui sigui).

Considerem les reaccions en el barri al·ludit. La de les dues ètnies. Apliquen, ambdues parts, la navalla d'Ockham (paio, cuentameo dotro palo: sí, que habeis cortao por lo sano; que heu tirat pel dret). Si l'assassinat s'explica per la causa d'un assassí i l'efecte desgraciat d'un assassinat; perquè complicar-ho amb referències a actituds racistes. Fa possible aquest punt de vista el fet general, segons diuen els dos grups al·ludits, del correcte veïnatge entre les dues comunitats veïnes. Altra cosa és la convivència positiva. Però deu n'hi do si hi ha veïnatge. Tant de bo fora, aquella convivència positiva i tan difícil d'aconseguir (fins i tot entre alguns veïns d'una mateixa escala marca "alt standing"). Anem a per més reaccions. Es mostra el barri degradat. Es comenta en dues o tres ocasions l'abandonament per part de les institucions d'aquest barri. Una veïna expressa alguna millora portada a terme pels mateixos veïns i l'esperança d'anar a millor.

Trobo interessant de tot això que el luctuós fet no quedi estancat en si mateix. No quedi, diguem, ofegat en el toll de la sang assassina. Tampoc se surt per la tangent evasiva, per ser tan genèric l'intent d'explicació, del racisme. Considerant els fets i les reaccions posteriors a l'acte es veu com una mena de possible repartiment de responsabilitats; que assumides entre tots, la que correspongui, milloraria la convivència. La reacció de les dues comunitats sembla que hagi frenat o evitat possibles enfrontaments viscerals (un clàssic humà). La declaració d'una dona esperançada en anar millorant el barri. Les declaracions d'altres veïns denunciant l'abandonament institucional respecte al barri i les seves necessitats. Tot un plegat de responsabilitats i una irresponsabilitat: la dels representants de les institucions que haurien de governar en assumptes en què no ho fan. N'hi deu haver més d'irresponsabilitats, però questa és la que surt; i és de la major importància.

I una conclusió: si la convivència positiva millora, els fets luctuosos hauran de disminuir. Existeix la prevenció i els seus potser inadvertits resultats, però positius malgrat la manca de contrast? (el que va bé té poca consideració, normalment); o certes situacions degradades estan marcades pel destí? (la moda d'ara és el destí genètic).

Per què aquestes coses no es poden pensar així: quan hi ha tan d'una cosa humana, tot ha de quedar explicat per la maldat o el no se què individual?; o potser hi ha altres, diguem-ne, coadjuvants o provocants o desencadenants? Ens hem tornat a erigir en deus separadors del bé i del mal? Naturalment que aquesta manera de considerar no excusa la responsabilitat individual. Però que està passant? Què ens està passant?

La responsabilitat té, ha de tenir, un repartiment equitatiu o és sobrecàrrega d'uns... fins el desànim. La responsabilitat es retroalimenta com una xarxa de corrents soterrànies... em sembla. Uns l'obstrueixen i part substancial del fons es degrada o queda degradat. El repartiment del poder també és equitatiu i sovint qui més en té pitjor l'utilitza, fins corrompre'l fins a nivells inimaginables... si ho deixem tot a la imaginació. Ja fa temps que ensumem la seva putrefacció. El poder no corromp, al poder se'l corromp.

DE LA PALLA, EL GRA

2012-01-05T12:25:00.001+01:00

Triant el gra de la palla, jo pertanyo a una antiga, i passada de moda, pedagogia. Per boca dels seus emissaris jo escoltava una i altra vegada aquesta exhortació: desenvolupa, desenvolupa; les idees s'han de desenvolupar, s'han de deixar desenvolupar; han de florir. Escriu, pensa. Pensa, escriu. Pensar i escriure i parla, sobre tot parla expressant, expressa't; això són les portes i les finestres del sentiment, dels teus sentiments de les teves cuites. El sentiment, sense portes i sense finestres, s'estanca o es malmet en sentimentalisme.

Jo pertanyo a aquesta pedagogia, a la que, llavors, no podia arribar. No podia. Els irreflexius, el de pensament clònic em deien: no és que no puguis, és que no vols. La realitat, la meva realitat, la meva realitat objectiva i no únicament subjectiva; la meva realitat subjectiva, però no únicament subjectiva sinó que també objectiva, era que no podia. La meva realitat completa, en aquells moments, era, realment, que no podia. No podia, i en el fons volia; i tant si volia!! Però no podia. Ara bé jo sentia i escoltava, i aquella pedagogia es calava com la rosada que anega poquet, i poquet a poquet, la terra i la fa, a la llarga, fèrtil a la vista, al paladar i a la nutrició.

Què és desenvolupar? Filma qualsevol cosa amb una càmera de vídeo. Quan reprodueixis el filmat, passa-ho en un màxim de velocitat. Això, el que la teva mirada pot veure i el que el teu cap pot pensar i allò que al teu cor, tot plegat, pot suscitar en mirar la gravació NO ÉS, desenvolupar. Tu poca cosa pots desenvolupar en visionar les coses d'aquesta manera. Alenteix la successió d'imatges. Considera-les acompanyades del teu mirar, del teu pensar i del teu sentir. El temps, perquè caminen les imatges segon tu camines, el tens. Llavors pots -i ja ho estàs fent- desenvolupar.

Veritat que tot a la vida es succeïx amb una velocitat de vertigen? No la pròpia vida, que també, sinó el que ens volen fer viure. Veritat que tot és un precipitat de qualsevol part i tot s'enfonsa? Tenim temps a desenvolupar? Tenim temps a desenvolupar-nos? Ara tot és així. És el model, el mode i la manera. Aquella pedagogia està passada de moda.

Vistes les coses d'aquesta manera, jo he de passar de la moda; malgrat -i precisament per- la riuada provocada des dels seus orígens doctrinaris i fonamentalistes anomenats, cínicament, liberals; i per a més inri am el prefix "neo".

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT ( i 11)

2012-01-03T11:22:00.002+01:00

Jo valoro molt els coneixements teòrics (d'aquells on jo pugui arribar). De cap manera considero que son un "rotllo". Ni que una cosa sigui la teoria i una altra la realitat. Jo accepto còmodament que qualsevol teoria, si s'ho val, pretén i aconsegueix en certa mesura, un model d'un sistema complex de la realitat. Tal com una maqueta (un model, una teoria) pot representar, per exemple, tot un complex urbà. Ja sé -i tothom- que les realitzacions comporten els seus propis problemes, però les teories tenen la funció de consciència (EN EL SENTIT DE CONEIXEMENT). Una cosa és obrir la llum a les fosques -sense teoria- i una altra tan distinta caminar per l'indret trobant-te les particulars dificultats o afavoriments (que també hi són). Però no és el mateix anar a les palpentes -sense cap mena de teoria (per cert que és impossible, això) que amb un mínim o potser màxim de llum.

Tenen entre deu i onze anys. És cert que cadascú amb les seves diferències estan en el llindar de poder realitzar operacions formals, pensament formal (Piaget). Hi ha alumnes que estan més o menys allunyats d'aquesta potencialitat humana. Mitjançant preguntes, temps i respostes, una alumna a vegades pot aconseguir que amb un mínim -o depèn- suport gràfic (i material) i anant-los, jo, esborrant en els moments oportuns; aquesta alumna pugui, ELLA, anar formalitzant, una mica, el seu pensament (pensament que li servirà per a conservar certes constàncies -i consistència- en mig de moltes diferències; allí on ella el vulgui o pugui aplicar-lo). Aquesta alumna té cregut que ella per aprendre estudiant - o com sigui- res de res. Té cregut que ella, ben poca cosa és. Està en un radical error. Ella té les seves possibilitats, que ara per ara, ella mateix desconeix. Quan pot anar raonant i arribar al cap del carrer, emergeix una expressió, en el seu rostre, de satisfacció (somriure i lluentor d'ulls).

"Veus per a que serveix -quin sentit té- aprendre i sobretot comprendre; per a experimentar aquesta satisfacció que ara mateix tens".

A aquesta nena li estic dient -sense dir-li- aquella primera frase de la Metafísica d'Aristòtil: "Tots desitgem, per naturalesa, saber" (Sembla mentida, no?; però potser és així, si certs sistemes, realment doctrinaris, no ho impedeixen).

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (10)

2012-01-03T01:13:00.000+01:00

Només cal una certa atenció al que ens passa i sentim per dins. Només cal escoltar un poeta. Només cal llegir una bona novel·la. Només cal atendre a les pròpies percepcions en què reconeixem quelcom de l'altre. Només cal permetre la quietud imprescindible en què un tot present en un indret i en un moment donat se'ns escola. Només cal reconèixer que hi ha quelcom real anomenat la meva interioritat. La indeterminada però substancial persona que sóc jo.

Que és cert que hi ha un món i una vida interior, que el anar fent-se la meva identitat sempre inacabada, tracto de guarir-la; o de custodiar-la, si cal. És una obvietat; però cal atendre, jo, el que sóc i el que estic sent.

Si l'educació no atén (percep, escolta, coneix, reconeix...) aquests mons interiors que cadascú som, llavors és que té altres interessos que els del desenvolupament de persona. Interessos únicament econòmics, interessos calculats, externs al sentir divers i complex de la meva persona. De la persona en primera persona, que és allò que jo visc, sento i faig. Interessos econòmics excloents de parts de mi; n'hi ha, però, d'interessos, que són incloents (d'econòmics fins i tot, clar).

Foment de la indiferència. I de la no acceptació de la diferència. Isolament individualista. Uniformisme. Heteronomia. Manipulació, en últim terme, se'n deriva d'aquest oblid, d'aquest progressiu buidatge en el que ens ignorem. En el que jo m'ignoro.

D'aquest abocament doctrinari -disfressat pels seus acòlits de realitat única i necessària-, que pretén la impossible substitució de qui sóc i puc ser per models aliens a la meva realitzable integritat... d'aquest abocament doctrinari, de les disfresses, de models unívocs, de desconsideracions a la persona pel seu vessant intern, de la pretesa suplantació de tot un dins per un fora, de tot això és que fuig l'Educació. I deix llesta a la Llibertat per a la repressió o per al desbocament.

Models reduccionistes de la meva persona. Obstruccionistes. Canalitzadors d'un únic i predominant interès, són el fracàs educatiu. Del qual se'n deriva l'escolar.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (9)

2012-01-01T11:35:00.000+01:00

He anat caminant per una mena de pont fet de la fusta del pensament i de cordes de paraules. Pont entre el desig i la llibertat, els quals he reconegut com a inseparables. Es transvasen l'un en la altra de manera recíproca i alternativa. Es fusionen sense cessar els seus propis moviments, els seus cabalosos fluxos.

He continuat el camí i m'he aturat a l'indret buscat. Aquell dels meus propòsits. Caminar entre la Llibertat i l'Educació, segons les possibilitats dels meus passos, ha estat el propòsit.

Puc ara imaginar-me millor què seria una cosa sense l'altra. Què seria de la Llibertat sense l'Educació. O que serà de l'Educació sense la Llibertat.

La llibertat és el nostre cabal. Millor el nostre potencial. La nostra dinàmica. La dinamització de nosaltres i de cadascú. És l'impuls -alimentat pel desig- de la roda d'un veritable progrés.

L'educació sense la llibertat és el que és: una llera i mai allò que pot arribar a ser. Tal com és. Més dedicada a mantenir l'establert, és a dir a fer girar més la roda de la fortuna material -que uns pocs acumulen molt en forma d'alts beneficis- que no pas el progrés humà, que sempre va rebent unes engrunes, si comparem amb el progrés predominant. L'existència d'armament, per exemple, capaç de devastar la terra, prova el que dic: que encera les engrunes de progrés humà existents poden quedar en un no-res de brutalitat i crueltat en qualsevol moment -per ara ja es pot contemplar això en la multitud de guerres existents-.

Però, per altra banda, com puc imaginar la llibertat sense l'educació? Doncs de la mateixa manera que imagino les devastadores riuades o els efectes d'un tstunami.

Ara bé, educació no significa alguna mena d'acumulació de bens culturals, com si d'una altra mataria més subtil que la dels objectes es tractes. Quan la humanitat va arribar a unes altes quotes de qualitat i diversitat artística i cultural, en aquells moments també va ocórrer una de les més horribles manifestacions humanes. Aquells que escoltaven Wagner, al descans del concert també podien sentir la fortor a carn cremada del fum dels forns crematoris on jueus i altres grups humans eren exterminats. I potser, camí als forns de l'extermini, els que cap allí eren conduïts podien escoltar, de fons, la música de Wagner.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (8)

2011-12-30T12:30:00.000+01:00

Del desig. De la llibertat. Però el tema central no era pas aquesta mana de fusió de llibertat i desig; que a falta d'algun mot que els abasti o d'una paraula que refereixi a la tal fusió, jo n'hi dic, ara mateix: flux vital, flux cabal. Flux vital que reclama vida. Que allò que és propi d'ella, de la fusió, és reclamar una major, sempre major amplitud per a la vida i la seva diversitat de manifestacions efectives i possibles.

El tema que es veu que m'havia proposat estava entre llibertat i educació. Entre Llibertat i Educació, pròpiament dites. Entre Educació i Llibertat. I la mena d'assercions que voleiaven en ocasió d'una broma d'una companya -primer post de la sèrie- eren aquestes: "l'educació és una proposta a la llibertat" "l'educació és una ocasió per a la llibertat", "la llibertat troba ocasió en l'educació", "la llibertat hauria de trobar-se seduïda per l'educació", "la llibertat sense l'atractiu de l'educació desbarra i pot arribar a desbarrar molt", "l'educació potencia la llibertat, no menys que la llibertat a l'educació", "l'educació hauria de ser una bona ocasió per a la llibertat", "conducte i conduït, una i altra cosa de manera alternativa"

Veiem de quina manera i fins a on són possibles aquestes assercions. Al cabal, per arribar a ser un cabal en el sentit de complet, li fa falta un llit, una certa canalització. Quan un gran cabal d'un riu surt de mare, surt del seu curs; la mateixa aigua benefactora és torna destructora. S'emporta tot el que troba al seu pas. Canvia fins i tot, en un moment de no res, el paisatge; deixant-lo desolador.

Vet aquí, doncs, una imatge de la relació entre Llibertat i Educació. La Llibertat i el seu desig és el Cabal que, si ha de ser cabal (complet) li caldrà la canalització, el més ajustada possible al cabal (quantitat) immens que la llibertat i el seu desig comporten.

La Llibertat és el cabal. L'Educació, el seu llit. Sense aquest, el seu llit, el cabal surt de mare i arrasa. Segueix essent la llibertat, Llibertat? Sí, però de la mena hitleriana - que jo he utilitzat com a horrible prototip humà en aquests posts- o de gradacions menors, però de la mateixa casta, de la mateixa mena.

Però atenció! Aquest cabal i la seva canalització natural ha de ser d'una singularitat molt especial; que crec que no es dona més que en la naturalesa humana. Al·ludeixo a naturalesa humana perquè vull fer referència a la seva immensa diversitat i a les seves innombrables particularitats i singularitats individuals. De les que jo i qualsevol, clar, en formem part.

Aquest riu, el conjunt de cabal vital (desig i llibertat) i el seu curs canalitzat, té tota la pinta d'un delta. Però un delta d'innombrables ramals situats al seu origen i no pas en la seva desembocadura. Un delta d'aquesta manera que cada cop més es va diversificant, perquè així ho requereixen les seves aigües que són les nostres vides.

Aquesta immensa -per ser diversa- ramificació és la que s'adiu a nosaltres i a mi en particular i a tu i a ell. Així que en lloc de canalització en direm ramificació, a la relació requerida entre Educació i Llibertat. I deixarem la paraula canalització per allò que els sistemes educatius sempre han fet. Canalitzar l'educació segons un model o altre econòmic i únicament econòmic.

Quelcom que de tant en tant acaba en desastre total. Ara mateix es busquen i s'anhelen excel·lències per tirar endavant el "cotarro" econòmic a la manera de maximitzar beneficis per a uns pocs. I no hi ha (o no surten massa a la llum) recerca, teòrica, pràctica i real individual i concreta per a propiciar el benestar i la relativa felicitat humana en el més ampli sentit de la paraula; és a dir abastador de la globalitat mundial, dins la qual estic jo, clar, i tu i ....

Tot, aquí i ara, apunta a l'únic vèrtex de la piràmide que s'està enfonsant. Mentre els "afortunats" s'estan escapant pels seus costats, pels costat ocults de la piràmide, amb subtilitza descarada.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (7)

2011-12-29T21:35:00.000+01:00

Vet aquí que potser he arribat al cabal de tots els cabals. Desig i llibertat.

Hi ha alguna baula que justifiqui la conjunció que acabo d'escriure entre desig i llibertat? Evidentment, sí. N'hi deu haver moltes. Jo en vull una de casolana i indubtable. La trobo en aquesta expressió: desig de llibertat. En la preposició de, per a ser molt concret. I en el complement adjectiu: de llibertat.

El desig és d'una qualitat determinada (en aquesta expressió), és de la qualitat de la llibertat. La preposició de i la seva ambivalència (Jaques Derrida). De pertinença i de procedència.

El desig pot ser d'altres coses que de llibertat? Sí. Hi ha desitjos d'empresonament (i els seus innombrable homòlegs). Però aquest desig de l'expressió casolana i indubtable pertany a la llibertat, no pas a les múltiples presons en curs i en ànima i in corpore.

I quina és la procedència del desig si no la de la llibertat? Es pot intuir que entre desig i llibertat hi ha quelcom més que alguna cosa circumstancial. Potser hi ha certa relació de naturalesa compartida. La nostra, de naturalesa, la que viu d'aquest doble cabal: desig i llibertat. Que ja no el considerarem com a doble sinó com a unit per la conjunció. Sempre que siguin possibles les conjuncions; aquestes són, pel meu gust, preferibles a les particions.

Aniré, el pròxim post, a per l'educació. A veure com la conjunto amb la llibertat.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (6)

2011-12-28T23:49:00.000+01:00

La llibertat té una certa similitud amb el desig. Comparteixen una determinada característica. Una mena de qualitat comuna.

Certes filosofies orientals -esteses arreu- consideren que eliminant el desig s'acaben una legió de problemes que empipen l'ànima i la vida humana. No ens cal anar ni agafar aquestes coses de tan lluny, aquí també tenim un "no desitjaràs a...". Perdó, l'hem tingut. Però un no sap mai fins on ens han calat les empremtes del passat. A vegades ens sorprenen amb una rabiosa i imperiosa actualitat. Com a imperatius inexcusables que ens arrosseguen, els tenim quan menys ens ho esperem. Això pel que fa al desig, doncs: no desitgis i tota cosa que el desig pugui arribar a embolicar complicant-te la vida et desapareixerà. Clar que la despesa en tal negoci és altíssima. El preu d'aquesta renúncia és que res desitges, tampoc la vida i les seves, diguem-ne, benediccions. Res sents, res et passa, res pateixes; però tampoc res vius de pròpia i primera mà. Cap mal, però tampoc cap bé que hagués estat al teu abast poder realitzar; excepte el sospitós plaer del no, del progrés en la negativitat, de la l'anulació.

El mateix tenim amb la llibertat. Pot comportar grans desgavells. Eliminem la llibertat i així també eliminarem tota possibilitat de desgavell i de desgavellar-nos fins la destrucció o l'extermini. El preu torna a ser, però, desmesurat i del tot irracional. Sense desgavell (horribles hitlerians o més actuals, per exemple), ens quedarem, gràcies a l'eliminació de la llibertat. Però també ens quedarem sense la possibilitat i l'efectivitat de la llibertat. Escric en termes extrems (les gradacions i els matisos corren a càrrec de cadascú).

Tot això és semblant, per no dir idèntic, a aquella mesura que un estúpid president governamental una vegada va proposar: tallem els arbres i no tindrem incendis residencials ni dels boscos en general.

A mi em sembla que la ambivalència, com a mínim ambivalència, és el nostre to vital. És a dir que ens toca filar prim i no carregar-nos, ni el bosc, ni el desig, ni la llibertat; a causa dels incendis, dels abusos irresponsables de la llibertat (o, millor de la seva malversació) i dels desitjos que deixats anar d'un mateix et poden portar a la mateixíssima merda.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (5)

2011-12-27T14:57:00.000+01:00

Hem obert un extraordinari ventall de possibilitats. En un extrem hem col·locat a Hitler. En l'altre a Gandhi. En l'eix, comú, del ventall hem posat la Llibertat. I en una o altra barreta que compon el ventall total estem nosaltres. Cadascú de nosaltres, en un fragment indeterminat de la nostra particular llibertat.

La llibertat té el seu sentit en alguna mena de realització. Si no, no és res. És paraula buida. Les realitzacions humanes poden ser de caràcter creatiu o de caràcter destructiu. Individuals o col·lectives. Tenim llibertat per a destruir: arruïnar la pròpia vida o la vida dels demés. Tenim llibertat per a poder desenvolupar la creativitat suficient i necessària i abundant per a establir relacions plaents i enriquidores entre nosaltres -i crear les institucions que les afavoreixin-; podem desenvolupar, si els especuladors pragmàtics ho permeten, la capacitat per a rebre el fertilitzant incalculable de l'art, i fins i tot, en diferent mesura, per a fer-lo ( de manera casolana, i molt vàlida, fins i tot). Cadascú de nosaltres té el seu punt en l'eix del ventall infinit de la llibertat.

Què ho fa que del ventall, que de la teva barreta o de la meva, giri més en el sentit, molt llunya, però sentit, de Gandhi; o en el sentit, segurament que també molt llunya, de Hitler? Vet aquí la qüestió. Vet aquí, per a mi la qüestió educativa.

Mai heu detectat, cadascú en ell mateix, un bri fonamentalista? Un bri o potser més d'un racista? No detecteu, un i altre, la por al diferent? No voldríeu la calma del sempre-igual-no-em-pertorbis-siguem-família-dels-meus-i-res-més? No experimenteu en algun o altra moment la més sublim de les generositats i de manera irresistible l'heu de portar a terme d'alguna manera real i material? No tenim tots, en algun moment o altre, un sentiment que vessa, fins el més enllà, agraïment, essent el més enllà, tu, el desconegut de mi i jo el desconegut de mi mateix?

Què ho fa que germini molt més una cosa que no pas l'altra. El sòl i el subsòl del nostre cor abasta totes aquestes possibilitats.

NTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (4)

2011-12-26T09:00:00.002+01:00

La broma de la meva companya va prendre la forma de fil que embastà peces i més peces de pensaments (bé, tampoc tantes).

En tenim, ara, un conjunt. Un panorama. El model de tot plegat. L'Educador del sistema educatiu, en definitiva. Un model. El Model. L'economicista. Aquest de treure el màxim rendiment, que haurà d'anar a parar als més alts beneficis crematístics (quina parauleta). I alts com seran, aquest beneficis, seguiran el curs de l'evaporació, que es condensaran més enllà del cims. Solament els pics més elevats -i rodalies- gaudiran de l'abundor de les pluges que fertilitzaran per a possessions duns quants. Tot acte educatiu haurà de girar al seu voltant -al voltant del Model, em refereixo-; i al voltant de tot acte educatiu firarà el model del màxim rendiment, peti qui peti. (Que, per cert, ha fet la fi del caga-elàstics, o per entendre'ns: crisi)

Per a seguir considerant hem de buscar una altra panoràmica. Per a obtenir perspectiva, serà. Dins d'un bosc abundós és impossible veure els seus límits, els seus contorns (prescindirem de GPS, d'acord?). I dins del bosc sempre veuràs allò que aquell bosc conté, amb tota la varietat que es vulgui; però res fora del seu contingut és possible contemplar. Hem de canviar d'àmbit. Hem de sobrevolar altres latituds. O apropar-nos-hi.

Agafaré dos extrems humans. Hauran d'estar el més distanciats possible. Entre ells, justament, les antípodes. "Superadors" màxims, un i l'altre, de límits i limitacions. "Traspassadors" de l'establert. Un amb molts més seguidors que l'altre, agafant una unitat de temps, afortunadament mínima; però profundament horripilant. L'altre, em sembla a mi, no reclama seguidors. Ser i no pas seguir, crec que va ser el seu missatge central. Els dos, subjectes educatius (estant en societat no pot pas ser d'altra manera). Educands. Els dos semblen poc condicionats pel model econòmic a l'ús, el dels seus respectius moments. Cadascú va practicar un màxim de llibertat. Un la de la més deplorable realització. L'altre la d'una molt alta perspectiva.

Entre el dos obtenim tota una altra panoràmica. La que es divisa girant en rodó des d'un turó, suficientment alt com per a divisar l'horitzó complert, si gires els tres-cents seixanta graus, sobre el teu propi eix.

Tota l'estona m'estic referint al deplorable Hitler i a l'encomiable Gandhi. Un, lliure per deformació humana. L'altre lliure per formació humana. Els dos diria jo que no gaire motivats, econòmicament; o si més no sobrepassaven aquesta motivació (no que no la tinguessin en absolut, però crec que era molt secundària o orientada d'altra manera, orientada més com a mitjà que no pas com a finalitat). Crec, fins i tot i a més a més, que en última instància no els assitia cap model directiu aliè a les seves pròpies persones i als suports que els feien costat. Ells, i no pas els models, eren allò predominant. Ens resulta, per tant interessant considerar-los o tenir-los presents.

I atenció, els dos humans. Cap del dos eren d'altra pasta que la humana.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (3)

2011-12-25T12:32:00.000+01:00

QUE ÉS PER ON SURT EL SOL

Sempre a l'Educació se la fa combregar amb el que està implantat. Amb allò que farceix la societat. Els seus usos i costums, els seus valors... però sobre tot amb les seves institucions en el sentit més ampli possible del terme.

No obstant allò que finalment -i inicialment- regeix el gruix i el detall dels actes educatius és un model. Un sol model. Un model que batega ocult i potent. Sempre, per ara, el model que tot ho modela i condiciona és un (o un altre) model econòmic. Tot va a parar a aquest modelatge. I d'ell tot parteix. El model econòmic imperant és l'alfa i l'omega de tot plegat. Ell és l'Educador. La resta del discurs educatiu queda en això, en discurs i bones intencions, que empedren el sòl per a l'única finalitat que té tot sòl: ésser aixafat!

Algú podria dir: "home el sòl és precisament la base de tot plegat i de tot allò que pot ser desenvolupat en sentit de creixement". Mentida podrida, la base també és el model econòmic. Aquesta és la nostra esperança: que també sigui suficientment aixafat, aquest omnipresent model econòmic.

El model econòmic imperant, a diferència d'aquell quadre excel·lentíssim que presidia les aules i els despatxos formatius (??), és mostra invisible. Però palpable. Les ments i els cors i la intel·ligència i les relacions intra i interpersonals en noten la seva pressió. Si és que alguna d'aquestes coses encara bateguen. I mentre s'està en formació (i quan para això?), i tant que bateguen!!!. Totes aquestes coses i més, bateguen.

No usaré la paraula però, si tot, l'alfa i l'omega, el sòl i el subsòl, el petit i el gros detall; tot és impregnat i mediatitzat per una sola cosa excloent o minimitzant les demés... jo a això ni diria dictadura (ostres, he dit que no voldria dir la paraula, en fi ja l'he dita).

I mentre els fets, els actes educatius, no sobrepassen el model establert, mentre tot quedi dins dels seus marges, fins i tot un pot tenir certa sensació de llibertat; però si et passes dels límits imperceptiblement decantats, llavors comences a notar que el que és, és. I la única cosa permesa que sigui és el model econòmic, un o altre, imperant.

No obstant la realitat, la nostra, és més que econòmica. No som meres peces d'intercanvi, no som ossos arrapats a carns d'aparador per a reclams publicitaris economicistes... som força més que tot això, i sobretot altres coses; sense excloure, clar, el nostre costat econòmic.

I és gràcies als plusos diferencials, que hi ha cert progrés en educació (que n'hi ha, sabeu), malgrat tots el condicionants. Sí els del Model Imperant.

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (2)

2011-12-24T18:06:00.000+01:00

Dues maneres de pensar. A mi em sembla que una és vàlida per a cercar en certs camps, i l'altra per a indagar en certs altres àmbits.

Una molt bona companya de la feina, bromejant, em fa una broma. Estic segur que ella mai realitzaria el contingut d'aquesta broma, o si més no mai la portaria a terme de manera cabal. Si un sospita - a vegades em passa tal cosa pel cor- que la bondat existeix, aquesta companya esvairia tota sospita.

Amb ella quedem en un punt determinat de la carretera. Em recull per anar a la feina. El context és de bromes diverses entre diversos companys en un moment de descans del treball. "El dia del teu aniversari, que portaràs els pastissos, et diré, posa'ls al maleter i un cop posats allí arrencaré el cotxe i et deixaré allí, plantat hahahaha!!"

En rememorar aquesta situació jo m'imagino dient-li: "com gaudiries, eh; si ho podessis arribar a fer, només expressant la broma ja gaudies (d'altra manera no seria pas una broma divertida per a tu). I en aquest moment em passa pel cap, com un enramat de llamps suaus que il·luminen un cert paisatge on encara res es distingeix de manera definida: "l'educació és una proposta a la llibertat" "l'educació és una ocasió per a la llibertat", "la llibertat troba ocasió en l'educació", "la llibertat hauria de trobar-se seduïda per l'educació", "la llibertat sense l'atractiu de l'educació desbarra i pot arribar a desbarrar molt", "l'educació potencia la llibertat, no menys que la llibertat a l'educació", "l'educació hauria de ser una bona ocasió per a la llibertat", "conducte i conduït, una i altra cosa de manera alternativa"

Llibertat i educació, les hauria d'haver escrit, una i l'altra, en majúscules, com a noms propis de quelcom gens comú -perquè poden nos ser-hi, no tenir lloc-; i alhora, però, noms comuns a més no poder, perquè sense elles, nosaltres, podríem no ser-hi

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (1)

2011-12-23T12:25:00.001+01:00

Des d'algun punt de vista i considerant el que des d'ell es pot contemplar, hi ha -tinc entès- dues vastes regions... que corresponen a maneres de pensar.

Una: les siluetes de tots els perfils del paisatge com a línies argumentals que porten a interminables terminis, i que van des les bases observacionals fins els alts balcons de les generalitzacions que contemplen la unitat d'un panorama. I, l'altre sentit: des de les àmplies generalitzacions que expressen certes lleis del pensament, fins a les valls de les conclusions.

L'altra manera de pensar: aquella que qualsevol espurna inesperada crida a qualsevol altra més inesperada encara. Aquell pensament que t'agafa per sorpresa. Que va de sorpresa en sorpresa com un salt d'aigua que finalment troba el seu ésser en amansides aigües que reflecteixen alguna realitat interna a tot un immens paisatge que s'hi emmiralla. Té, aquesta forma de pensar, les maneres del cosir de les antigues modistes, que primer embastaven i després cosien. El fil que embasta pot ser la forma-unitat d'aquesta manera de pensar. Un fragment del fil roman ocult, l'altra es manifesta "pensable" a la manera de saber allò que penses. Però els embastos, aquests del pensament, són de múltiples direccions, i els fragments de pensament es mostren irregulars, la qual cosa fa pensar que les porcions que no es mostren també n'han de ser d'irregulars en llargària i gruix i color i qualitats d'una mena i d'altra, tot plegat. De moltes maneres que coincideixen en certs punts que es poden advertir. Capaç, aquesta manera de pensar, de reunir les peces més variades i diverses, d'obrir en cada embastada un nou fragment d'horitzó. D'obrir l'essència de l'horitzó, que és l'inabastable.

Dues maneres de pensar, doncs:

De l'empíric ascens pel qual coneixem alguna cosa del que les coses són, fins a un nou coneixement o desconeixement capaç de modificar-ho tot. I del deductiu descens de la proposicions generals que expressen les lleis del pensament: el matemàtic per exemple o l'hipotètic que tot deduint busca verificacions de fets; pensament, aquest, que, descendint va a parar a particularitats deduïdes, que fins i tot poden trobar correspondència en la realitat observacional... Que sempre se'ns escapa -la tal realitat com un tot o com un poc, de les mans del coneixement que es vol determinar d'una sola manera (principi d'indeterminació)-.
De la composició que reuneix el més dispar. Aparentment, el més dispar. N'hi diuen pensament lateral o divergent. A mi m'agrada més la denominació d'origen associació d'idees.

COLORS DESGRANATS

2011-12-20T21:40:00.001+01:00

Sí, (comprenc) un cor vermell és el blanc d'una paraula ben sentida:

Aquest és el comentari que vaig fer a una poesia, (es pot clicar), d'una amiga del FB. Va emergir el comentari després de fer vàries lectures del poema i després de deixar-lo reposar -com si el versos fossin partícules en suspensió- unes hores. Així llegeixo jo les seves poesies i la mena de lectures que a mi m'agraden.

En els cas dels seus poemes, primer els llegeixo i metre els llegeixo, a glopets lents, ja els gaudeixo. Són enormement sensuals, la majoria d'ells. En gaudir-los potser ja n'hi hauria prou. Però a mi m'agrada fer anar el cap (cap mèrit clar, molts anys sense fer-lo anar massa); fer-lo anar amb un màxim possible d'harmonia amb el cor.

Aquest comentari és en un cop d'intuïció, no pas a primera vista; sinó després de retenir-lo (m'agradaria dir "retinar-lo" inventant un disbauxat neologisme derivat de retina) a base de diverses mirades fetes al peu de la lletra d'aquesta poesia.

Podria comentar el meu comentari, tal como si a ell anés a parar cada vers del poema. Tal com si el meu comentari fos l'eix, mínim i comprimit, dels radis d'una roda; els raigs de la qual foren els versos del poema i el cercol de la roda, el poema sencer.

Podria, així, d'aquesta manera, comentar el meu comentari; però no ho faré. Agafaré una drecera. Crec que el comentari té un caire aforístic i com a tal té un caràcter genèric i indeterminat; que es presta a diverses interpretacions, vull dir (o si més no així m'ho sembla a mi). Com el comentari és meu faré jo la meva pròpia interpretació.

Recordo com vaig quedar de fascinat i intrigat amb un petit experiment que el mestres de la primària de far mig segla enrere ens va fer. Ens va fer girar la roda de tots els colors de l'arc de Sant Marti davant la nostra mirada. I tots aquells colors anaven prenen un únic color.

Fent un increïble salt en el temps -podria no haver-lo fet- vaig llegir el llibre de V. Kandinsky, De lo espiritual en el arte, i vaig aprendre un cert significat del blanc.

El blanc son totes les possibilitats. Tot està per fer, en el blanc. És com una mena de no-res ple de possibilitats. És el color dissimuladament vital. Conté tota la vida dels colors i de la vida. Contrari al no-res del negre.

Així que si el cor vermell és el blanc de totes les paraules ben sentides, el cor -que és el blanc- és totes les possibilitats del sentir humà. I les paraules i els fets són les pinzellades que el fan vessar en totes les tonalitats possibles.

El poema, unes quantes d'aquestes pinzellades.

FULLES PERENNES I MORTES. NO!!!

2011-12-18T10:48:00.002+01:00

Segurament que sovint reconeixem amb major claredat certes coses, a partir de considerar allò que no són. I que, potser també més sovint del que pensem, tenim abans la resposta que no pas la pregunta.

Si vols perdre la consciència del que és un arbre, dedicat únicament a una sola de les seves fulles o bé si vols no tenir-ne dedicat a una de les seves branques en el seu únic i últim tram, o en qualsevol dels seus trams; dedicat solament a les branques. Oblida't del tot.

És clar, això té més pinta de resposta que no pas de pregunta. Però vagi jo a pams. És molt provable que si jo he pogut escriure el que acabo d'escriure sigui perquè en un moment o en molts moments m'hagi pregunta pel què de la consciència.

Dit de passada, crec que el terme pregunta és com una mena d'eufemisme d'inquietud, inquietud no sempre i necessàriament dolça. Hi pot haver, i potser en el fons sempre, certa angoixa en el preguntar -no cal que sigui patètica ni, fins i tot, lleument manifesta als sentits dels demés-.

Les preguntes són a mig camí entre la inquietud que busca la relativa calma i l'angoixa que vol fugir, justament, del patir com a predominant contingut de vida (de vida, quin contrasentit si el seu contingut és el patiment que pre-domina). Així que, molt probablement, malgrat trobar abans la resposta que la pregunta, les preguntes d'aquest camí del mig han prevalgut abans. Que m'he hagut de preguntar nombroses vegades que coi és això de la consciència? És ben segur i que crec que he buscat en el sentit d'alliberar, d'alliberar-me de les morals marques registrades de fabricants d'unes o d'altres morals, que, mitjançant publicitat religiosa o d'altra mena, implanten la mecànica de certa manera de viure en una o altra consciència de fer-ho. No m'interessa aquesta manera d'entendre-la i de sentir-la, a la consciència. M'ha estat més desfavorable que no pas favorable en la navegació que necessàriament ha d'anar de port en port. I sovint aquesta mena de morals el que fan és fer-te navegar pel fet de navegar i a la deriva n'hi diuen bondat, benedicció, fins i tot. A mi personalment no m'interessen i crec que generalment han perdut tota mena credibilitat, malgrat la retrògrada mentalitat que no para de donar cops de cua (per a mi com a senyal de la seva agonia) per a reviscolar-la a dreta i a esquerra. Jo vull el propi navegar i les pròpies parades en els ports que a mi en convinguin.

Però de totes a totes no és en absolut aquesta mena de consciència la que queda arreplegada en la frase que aquest matí m'ha passat pel cap; i que ben segur gaudeix de molt poca originalitat, quants no l'hauran ja formulat d'una manera o d'altra? No obstant la originalitat no importa. Importa la generositat d'una idea que té nombroses germinacions en terrenys fèrtils ("sentimentalitzats") i que poden emergir en qualsevol.

És la recerca del conjunt i no pas la pèrdua en el detall, la consciència. La consciència que abraça tot l'arbre, que fa per comprendre'l en la seva integritat. Consciència és la abraçada del conjunt. Actuar en consciència és està pel detall sabent - no renunciant a- que en forma part d'un tot relatiu. És reconèixer que el detall no és més que l'excusa, inexcusable, del conjunt; i que el resultat del tot no es dona com a resultat de sumar tots els detalls. D'alguna manera deu ser, la consciència, com una mena d'incorporació relativament conscient en aquell que detalla en funció d'un cert tot que un intueix clarament.

Un nen una nena, per exemple, no és la suma de detalls que anirà aprenent i que s'incorporaran a aquells altres detalls en que ell consisteix. Ell no consisteix en això (i potser tampoc, afortunadament, no consentirà en ser-ne). És una integració des del seu interior, una mena de composició que ell o ella va fent, van fent des del seu a dins. I la paraula integració no m'acaba de fer el pes; en canvi per a circuits integrats sí, per aquestes peces, de la microelectrònica, sí. No és una composició de peces encadellades, tal com la nova desorientació en educació està prenent avui en dia.

2011-12-17T23:23:00.001+01:00

Com imatge que es reflectida en una superfície pol·lida per a l'ocasió, m'ha passat per dins un desig, que en ser dipositat en la forma i ordre de les paraules el que ha resultat ha estat això: "M'agradaria que mai es podés dir en absència de sentit: que estrany, sembla que això va existir alguna vegada i el seu significat per més esforç que estem posant en esbrinar-lo se'ns escapa del tot.

M'ha passat per dins, i ja sabem que les coses aquestes passen perquè circulen d'un indret a l'altre, de l'indret del cor a l'indret del pensament, i viceversa; essent el territori d'un, únic, en el sentit d'indivís. En el fons, indivís respecte als demés i alhora indeterminat, com aquell apeiró d'Anaximandre.

Qui ha enviat allò a ser reflectit ha estat una amiga del Facebook, l'Àngels Tabernero. I allò destinat a ser reflectit ha estat el vídeo que encapçala aquest post.

"M'agradaria que mai es podés dir en absència de sentit: que estrany, sembla que això va existir alguna vegada i el seu significat per més esforç que estem posant en esbrinar-lo se'ns escapa del tot".

"M'agradaria que mai es podés dir en absència de sentit..." Implica, aquesta oració desiderativa, un desig de permanència expressat negativament: "que mai es podés dir...". Però que és allò que, entre nosaltres, pot gaudir de permanència? El contrapés d'aquest el meu desig és la general i ferma convicció -no sé si tan ferma per la meva part- de que tot canvia. La qual cosa significa que res hi ha que es mantingui per a sempre.

Però què ha suscitat aquest desig meu i de manera sobtada en escoltar i veure aquest vídeo? Un sentiment d'adelitament (deler). Que l'adelitament (ara ja considerat en general) fineixi tot existint l'humà, sembla inconcebible. Sembla que no puguin ser ambdues coses alhora: des-sentimentalització i home o dona. Que això no pugui arribar a ser mai.

" ... que estrany sembla que això va existir alguna vegada" fa hipotètica al·lusió a la troballa d'aquests sons i aquestes imatges després d'haver estat desaparegudes durant un llarg període de temps. Però no solament la desaparició material d'aquest vídeo sinó la no material desaparició de tot sentiment d'adelitament.

Aquesta fatal desaparició, malgrat l'existència de les troballes i d'aquells que la troben, faria irrecognoscible el significat sentit -la significació- d'uns elements que temps, molt temps enrere, eren clarament reconeguts pel sentiment del delit i que aquest, el delit, era la significació d'aquells elements que es feien sentir.

¿Pot ser reduït a res el nostre sentiment de deler respecte a aquelles coses que ens el suscita i que lluny de reportar pèrdues de deler, en dolor i patiment, ens reporta guanys de grata i intensa emotivitat? Sí, només caldria que de manera imperceptible mitjançat recursos ja existents aboquéssim tota la nostra individualitat en fer-nos massa "social". En perdre la consciència de la nostra individualitat caracteritzada pels sentiments d'un mateix, d'allò que m'està essent més propi a mi i que jo vaig esbrinant temps rere temps. En deixar-me dissenyar per la riuada de programacions "socials" ja existents en abundor. En seguir al dictat allò que m'és permès gaudir segons dissenys o privacions mercantilistes en nom de la necessitat ineludible del màxim benefici altre que el general humà. En acabar essent producte, un entre molts de compra i venda.

Potser ja fa temps que hi som a les portes -les hem traspassades?- d'aquest buidatge que ens faria impossible el reconeixent de tot significat propi (de generar significació, la meva pròpia capacitat d'establir significacions).

D'aquí l'interminable agraïment, el meu, implícit o explícit, a tots els que fan per cultivar la individualitat: un poema, un relat, un so, uns colors, una conversa oberta de bat a bat, una personal atenció i un interminable etc.

PERFUM ANTIC

2011-12-16T00:17:00.002+01:00

M'agraden els pensaments mentre es couen i quan ja estan cuits. Són essències en un cert sentit aromàtic de la paraula. Nenúfars en aigües que abans, ells mateixos, han hagut d'amansir. Reductors de tempestes per haver estat capaços de trobar-les allí, i just, on es gestaven. Tenen l'atractiu subtil dels perfums que en són i ho són.

Són una manifestació màxima de llibertat. Són, més aviat, una invitació. La llibertat, la invitada. Mentre es van fent atrauen -com la lleu brisa perfumada ho fa al sentit dels cossos- les lletres quallades en paraules, que no caldrà, necessàriament, que siguin escrites. Cas de ser dites abastaran una mena de millor serenor, o, més exactament, de cordialitat indeleble enllaçada entre paraules i pensaments que aniran a harmonitzar sentiments.

Els pensaments són al bell mig d'un paratge sense decantar-se, provisionalment, vers cap sentit. Irradien. I solament qui vulgui avançar els farà seus. Avançar endinsant-se.

Tot i haver nascut -o renascut- en un mateix, poden no ser acceptats. Res imposen. No tenen aquesta necessitat.

Impregnen sota la seva rosada mentre vas caminant.

VERITAT TERROSA

2011-12-14T23:37:00.001+01:00

quieta 

queda 

una veritat

íntima 

indiscutible

feta 
de carreus

a terra  

blancs

del fantasma

que habitava 

el castell 

fet a l'aire

aquí a terra

queda

quieta 

i ara 

es desgranarà
en terra 

fèrtil 

i humida
no voldrà 
ser fang 

voldrà ser
la sed 
de totes 
les llavors

2011-12-13T21:10:00.001+01:00

Qui sap del refer d'una vida
d'una
no de dos o més
solament la vida que es refà
solament la vida d'aquell
que se sap refet
solament qui es refà
solament qui s'està refent
solament aquell que fa per refer-se
sense confiar massa
en la voluntat
mecanisme palanca social
que ha fracassat
en la seva pròpia força
de matèria trencadissa
sense confiar ni gens ni mica
tampoc
en el destí
que ja s'ha revelat fa temps com a fal·làcia.
cap altra sap
ni pot
ni n'ha
malgrat desig
jo
solament jo
i potser un inquiet sentiment
de tristor
d'un
mai exactament de dos
i potser també el testimoni
del retorn d'una paraula que se sent d'un
pròpia com si fos de casa.

VERMUT

2011-12-12T00:36:00.002+01:00

Bé, avui ben poca cosa. Potser. Pràcticament un exercici de digitació. Tal volta millor, una mena de vermut "dominguero".

La meva genealogia -abusant del llenguatge- del vermut arrenca de les festes majors del poble de ma mare. En la festa grossa ningú, al migdia, es quedava sense vermut. L'edat, sense passar-se segons criteris antics, no era obstacle per a la celebración de tal ritus popular. Vermutet amb oliva farcida punxada amb el corresponen escuradents i plateret de porcellana esmaltada vessant suquet de"berberetxos". I a degustar, nens inclosos (jo per tant) aquella síntesi indescriptible de sabors: a veure quin era el més excitant. A vegades guanyava l'oliva, altres anys el suquet dels "beberetxos". El denominador comú, però, l'esperit en sí, l'ànima, el vermut. Allò que donava nom a tot l'acte degustador.

Encara ara, essent més d'un, queda, en algun plateret, una minúscula peça vermutera que ningú agafa. "Va, la de la vergonya"!!. I algú punxa i menja. M'ha passat pel cap que, per què el de la vergonya? No podria ser un infinitesimal acte de consideració -no importa que per omissió- a l'altre?

En una altre plateret d'avui -jo les petites circumstàncies me les imagino com si fossin el cercle d'un plateret, amb un corresponent contingut- un grup de quatre magnífiques noies -segons informà copet d'ull- es feien fotografies. "Au, estàs molt més maca, ETS molt més maca -deia una d'elles- en viu que a les fotografies"

Encara amb la impressió fotogràfica a la retina m'ha circulat pel cap: "Clar, la bellesa de la vida no la copsaràs amb una màquina" Però una objectora, també preciosa, em fa sentir: "Sí, una bona fotògrafa és molt capaç de copsar la bellesa de la vida". "Llavors com és que hi ha rostres davant del quals t'has de fer un petit acte de violència en no voler acariciar-los amb mans de seda (no és plan, tu, anar així per la vida) i, aquests mateixos rostres, no resulten massa atractius en ser fotografiats?". "Insisteixo en dir que una bona fotògrafa captarà d'aquells rostres la seva singular bellesa!". "Llavors no em queda més remei que acceptar que la vida té un component, en ella dissolt, de quasi indescriptible bellesa". "Disolt i a vegades tristament ocult".

MANERES DE GAUDIR

2011-12-11T00:22:00.002+01:00

I també, passejant pel bell mig d'un dels ulls d'aquest pont, m'ha passat pel cap una diferenciació difícil d'explicar.

Primer, però aquesta estranya expressió de "passar pel cap". Passar pel cap? Res, una manera de dir. Però espereu. Ja que estava a l'ull del pont, mig cos el vaig posar a l'aigua. Aigua feta, per mi, sinònima i metàfora de cor, d'ànima d'allò que és diu.

D'on procedeix tot el que ens passa pel cap? Hi ha alguna mena de generació espontània on emergir i ocórrer siguin el mateix i al mateix temps, aquí, al cap? Algun Déu in màquina fa brostar del no-res? De fora a dins, res no pot passar, quan diem "em passa pel cap". Serà que el riu dels sentiments mai, mai, para de circular i a vegades amb una justa força centrífuga les aigües esquitxen transmutant-se en pensaments. Això és el que passa pel cap.

Doncs parlàvem de maneres de divertir-nos. Maneres possibles de divertir-nos referides a la meva persona i a la persona dels altres. D'alguns altres, clar. Es veu, pel que vaig mig advertir després, que buscava categories que abastessin, formalment, quasi infinites formes de diversió d'uns i d'alguns altres. Que potser hi havia una forma general com a més pròpia d'un temps de la vida d'un (de l'edat d'un) i que potser n'hi havia una altra forma general per a un altre, més posterior, temps de la mateixa persona. I que potser això era així, per a cada persona.

Poca cosa més és possible fer, en això, que parar esment al que va brollant, a allò que va passant pel cap -ja sabem des d'on brolla el que passa pel cap-. Així que consideràvem el nostre costum d'anar o de passar passejant sovint pels mateixos llocs. I de que també, generalment jo trobava plaer en fer-ho per la condensació, diguem-ho així, del gust en algun detall d'aquell mateix marc. Que la meva forma, potser força general, de divertir-me consisteix en re-viure. Revisc i gaudeixo. Revisc en un marc general que sempre és el mateix; però hi ha un detall on el plaer queda condensat. Com els núvols que són en l'excusa de partícules en suspensió. Hem cal una sola partícula, i si les meves condicions internes són òptimes, condenso plaer. Re-viure en un sentit exacte. Literal. Cenyit a aquestes dues partícules unides pel guió. Re-viure. Ressuscita, nou el plaer. Una i altra vegada. Tornar a viure de nou, tantes vegades com sigui possible.

I tornàvem a considerar la imparable inquietud de voler canviar, de manera el més incessant possible, de marcs. D'anar d'un lloc a l'altre. De viatjar. Ara aquí ara allí. Cosa que em portava a la segona categoria del gaudir: no un detall sinó tot un marc, ha de canviar. Potser una expressió que li aniria bé a questa altra forma fora la de en-renou. Però també cenyint-nos a la literalitat de l'expressió. Protegint-la, en aquest cas, de tot atemptat pejoratiu. Gaudir en-renou.

BROLLAR I SUMERGIR

2011-12-10T03:31:00.000+01:00

Algú m'ha dit: sols fa falta deixar que el cor parli i respiri i veuràs que diu. I vet aquí que això m'ha fet pensar. Tot i que eren paraules més aviat orientades a fer sentir.

També en una altra ocasió algú de molta confiança em va dir: no, la poesia i la filosofia corresponen a passions molt diferents.

Abans de seguir, aclareixo que la meva relació amb la filosofia és exactament equivalent a la que pugui tenir qualsevol amb, per exemple, la música. Músic és qui executa, crea o interpreta música. La resta de gent que és relaciona amb la música en són gaudidors o teòrics, solament. Jo, respecte a la filosofia estaria en els gaudidors. La qual cosa no vol dir que a vegades no pensi amb una certa intenció acurada, respecte a aquelles coses que em branden o em passen pel cap. Pel cap que batega, ho sàpiga o no, al ritme del cor.

"Sols fa falta deixar que el cor parli i respiri i veuràs que diu" Ho diu algú que fila paraules per a deliciosos contigus. M'he imaginat dient-li, a qui va dir això, alguna cosa així. Cert, així em sembla que brollen els teus escrits -que brollin no vol dir que no costi fer-los- deixant que el cor parli. Escoltar que diu, és allò que tu escrius. Tu deixes que surtin els sentiments com si de flors -que han requerit tantes atencions i no han requerit cap desatenció tot i haver-ne tingut-, com si de flors, deia, d'un jardí es tractéssim. Jo he de baixar a buscar-los. La meva passió està en endinsar-me (ho he hagut de fer durant molts anys per a preparar la terra, llaurar-la, posar-hi adob, enriquir-la, veure-hi el cultivable i el que ja no....)

Sóc persona que s'emociona amb facilitat, entusiasta per dins, fins i tot. Quan estic alegre, d'aquella alegria que es guarda de l'alegria, soc capaç de força enginy, de ser ocurrent... de ser lleuger en el pensament. Tot pràcticament m'és un gaudir, tota càrrega queda dissolta en núvols que s'alcen i acaben desapareixen. Jo per a escriure he de baixar a buscar-ho. M'he de posar el vestit de bus i agafar a mitja profunditat allò que va emergint. Després ho he de portar a la superfície de la paraula i, tal com si labores en un vaixell, vaig completant la consideració del que he trobat, que són sentirs, intuïcions, sentiments, il·lusions... Podria ser que quest treball desllueixi la frescor o la calidesa dels sentiments... o la seva fredor o la seva flama.

Sovint em trobo que allò trobat són orientacions pel navegant, que sóc jo. O també aclariments o posades en ordre de nocions que em van bé tenir-les en una certa claredat. Són la meva brúixola o el meu plaer de veure-hi clar o de contemplar el que d'altra manera em quedaria inadvertit. Comporten l'alegria de la descoberta o de la retrobada amb fermeses que de no considerar-les com a tals em sobrevindria un excés de debilitat.

Jo és veu que vull defugir de la confusió. D'això ja n'hi va haver prou i massa. De manera que la meva filosofia de vida ha hagut de ser, i vull que sigui, aquesta: gaudir de certa, quant més millor, claredat. A vegades això no passa de ser una sensació, el profit de la qual no va més enllà de mi. Té ben poc interès pels altres.

Poso grafia a allò que em passa i he hagut d'anar a buscar una mica al fons. Sovint són curiositats. Sembla que esculpits d'aquesta manera, en grafies, els sentiments i les meves essències poden gaudir d'un lleu major grau de permanència. Com la permanència de la imatge en el mirall, que no es seva, sinó més de qui es mira; però la imatge te la recorda. La meva escriptura, però, no és tan, ni de lluny, fidel com una imatge. N'aprenc.

I, clar no sempre que m'endinso trobo coses meves. Sempre que vull trobo jardins que són poemes.

SORPRÉS, UN COP MÉS.

2011-12-08T23:00:00.001+01:00

M'ha sorprès (un cop més), contemplant la mar, que tan inabastable com arriba a ser l'univers, tot just aquí en aquest granet de sorra que hem anomenat Terra es donin totes les condicions necessàries i suficients per a què la vida, en formes tan complexes i variades, s'hagi obert pas; o n' hagi estat, d'aquestes condicions, un resultat amb gran activitat pròpia.

És de suposar que hi ha altres formes de vida en tanta immensitat (per dir-ho en curt). Però no és això últim el que m'ha interessat. El que m'ha interessat ha estat considerar la meva pròpia sorpresa. M'he sentit sorprès com si aquesta, la meva sorpresa, emanés del doblec d'un únic full immens que s'obria a partir de l'horitzó, allà al davant meu. Com en una mena de díptic, s'ha anat desplegant la meva sorpresa que com sol passar - a tothom, clar- ha esperonat la meva curiositat. La curiositat que s'endinsa.

Primer estremit pel misteri, com si finalment alguna cosa del tot inexplicable fos la presidència, en últim terme, d'aquest desenvolupament anomenat vida. Posteriorment, la meva sorpresa anava reposant; tal com ho fa la sorra, primer en suspensió, després al fons de la mar. Continuant essent sorpresa, però reposada, formant pòsit en alguna mena de recolza d'algun fons.

Potser no hi ha més misteri que el desconeixement. I al fet experimentat de què sempre hi ha desconeixement n'hi diem misteri. Potser misteri és un altre nom per a les nostres limitacions que sempre seran. ¿Què té de misteriós que es doni la vida, si aquesta té totes les seves condicions que també s'han anat diversificant en una mena de "diàleg" entre vida i els seus necessaris suports; i en la mesura del possible ha anat sorgint com a resultant, que, finalment, a vegades -i altres resta amagat- sembla que faci l'impossible per a mantenir-se malgrat la manca de condicions a ella proporcionals; i a ella, en el nostre cas, dignes? Quina altra cosa podria haver resultat en lloc de la vida? Doncs tot allò que la fa impossible; com en tants indrets del univers passa.

De sobte no he trobat pas cap misteri. S'ha esvaït. S'ha reconvertit en desconeixement. Sembla més, el misteri, una necessitat nostra que no pas de la pròpia vida. ¿Som menys, sense misteri? ¿Rebem algun plus de vida mitjançant el misteri o els misteris? No són més aviat niu de confusió i d'oportunismes. A la vida l'importa un d'allò -colló- el misteri. Ha anat fent ben bé sense ell. De tanta incomprensió -en sentit exacte de desconeixement- com ens tenim, ho apanyem tot dient "tot finalment és un misteri"? No és el misteri una bona excusa que hem trobat per a no practicar -més generalment- el coneixement vers la naturalesa de les coses; i, per la part de la vida que ens concerneix, practicar la comprensió -exercitar-la- com a coneixement propi i mutu?

No obstant el pòsit de sorra està aquí, a dins, i la desmitificació -potser tan sols relativa- del misteri també. Com tantes vegades passa, dues posicions tan encontrades conviuen com a bons veïns molt diferents. ¿I aquesta mena de convivència no és, en últim terme, una expressió màxima, una manifestació patent de la llibertat? La convivència i la mateixa existència d'allò que la fa possible, que de manera cabal, és la diferència.

(Sí, efectivament els que em coneixen m'estimen; això no es fa en un dia de festa durant un plàcid passeig sota els raigs delicadíssims i acaronadors del Sol al migdia).

OMBRES I FOSCORS, NO ES CONFONEN (2)

2011-12-08T00:37:00.000+01:00

Constava en el post anterior que jo havia trobat aquest desencadenant: ''Los pensamientos son las sombras de nuestros sentimientos''- Nietzsche

Crec que els aforismes son desencadenants de pensaments alliberats a la llum; per ser fidels a la cita, en forma d'ombres al peu dels sentiments (potser el primer d'ells el de l'alliberament).

Allò desencadenat va ser mostrar algunes relacions que en mi tenen sentiments i pensaments. On la conjunció "i" resulta ser la modestíssima protagonista entre una cosa i l'altra.

Pensador, el que es diu pensador... doncs, per exemple un Heidegger (jo no més penso per a finalitats domèstiques, el meu pensament és casolà, pràcticament pel consum propi).

Ara triaré dues petites cartes, una de Martin Heideggetr i l'altra de Hannah Arendt, per apropar-nos, sota la llum del Sol d'aquesta tardor que esta finint, als sentiments que fent ombra, fan pensament.

Marburg 8.11.28

Mi querida Hannah:

¿Querrás contarme de ti algún día de estos? Entonces mi diálogo silencioso contigo volverá a estar más saturado de historia en los días más tranquilos de las vacaciones.

¿Y tienes fotografías tuyas: del lago? Quiero ver entera tu querida figura- así como guardo muy profundo en mí el pudor y la bondad de tu corazón.

Consérvame en tu presencia.

tu Martin

¿Volverás pronto al sur?

Pg. 57-58 de "Hannah Arendt Correspondencia 1925-1975 Martin Heidegger. Ed Herder.

OMBRES I FOSCORS, NO ES CONFONEN (1)

2011-12-07T00:40:00.001+01:00

Avui he llegit, en el FB d'una amiga d'una amiga, aquesta cita que m'ha agradat, i inquietat un pèl.

''Los pensamientos son las sombras de nuestros sentimientos''- Nietzsche

També m'ha passat pel cap llegir alguna carta de la correspondència que hi va haver entre Hannah Arendt (jove i brillant alumna) i Martin Heidegger (extraordinari professor d'ella). Uns vint anys de diferència, entre els dos. Un llarg període de correspondència. Va abastar un temps de trenta anys (1925-1975). Enamoradíssims.

Primer el meu gust i la meva lleugera inquietud. La cita. La barreja d'aquests dos ingredients, plaer i inquietud, em són una mica agredolços. Disposats en tot cas, però, a ser assaborits.

Jo entre el que pugui pensar i el que pugui sentir crec que, al llarg del temps, he escurçat grans distàncies. Recordo quan solament sentia (he d'esquematitzar per afavorir clarianes). Pensament a la deriva. Pràcticament poc existent. Vulnerabilitat extrema que es va apropar tant a l'abisme, que un peu va relliscar. Solament un peu. Que va tornar, però, a terra ferma, d'on el seu homòleg, amb dificultats, no és va moure.

L'abisme estava situat en terres fosques. Poca llum. Molts forats. Masses. De manera que vaig aprendre que la sola sensibilitat, la sola afectivitat, l'emotivitat i poca cosa més pot visitar tant la intensitat acolorida que atorga la llum, com la profunda foscor que res atorga.

A les palpentes, vull dir usant el cap, el reconeixement i l'acceptació de certes coses, vaig anar aclarint-me. Jo diria que en bona mesura, ara, el que jo pugui pensar i el que jo pugui sentir em comparteixen en proporcions variables; però sempre presents aquests dos vessants meus.

Altra cosa és l'expressió, la sortida a l'exterior de tot plegat. La meva emotivitat, és a dir jo en bona mesura, tria sovint el discurs filat, el fil que es trena en arguments o els pretén. A mi, donada la meva història particular, em sembla bé que així sigui. Crec, a més a més, que mai disseco el pensament meu del que jo pugui sentir. Ni tampoc disseco el que jo pugui sentir d'allò que jo pugui pensar. De cap manera sóc, jo, un taxidermista.

Vives sempre, fins el possible, el batre de les dues ales. L'ala que correspon al pensament i l'ala que correspon al sentiment. Potser que l'au sigui una mica pesada; però mira, també és possible que un cop obertes les ales, abastat el ple vol, l'envergadura sigui esplèndida.

Així doncs que, per a mi, que els pensaments siguin l'ombra dels nostres sentiments se'm fa una mica estranys, si atribueixo un to pejoratiu a la paraula ombra. Necessàriament, no el té. Pensi's en els beneficis de les ombres. No pas de la foscor. Gràcies a la cita consideri's, especialment, allò que fa present les ombres. Allò que les ombres revelen. Els cosos. Aquí els cosos són els meus sentiments. Els sentiments arrapats al meu cos en presència d'un altre cos. I també, els sentiments, lliures en la imaginació, amb o sense la presència d'un altre cos. Escriure a l'ombre dels sentiments. Desentrellar els seus arguments. Deixar-los intactes; però si cal conduir-los, els condueixo.

De fet em sembla que sovint sentiments i pensaments viuen en una mena d'indiferència mútua. No és diferencien tant com pot semblar. Són els moments més feliços. Els moments en què res condueix res. Quan sabem ben bé el que hem de fer. Quan sentir, pensar i fer gaudeixen d'un bon grau de coincidència. Formen acord.

A l'ombre un pot contemplar el que sent. El cos de l'ombra són els sentiments (atenent a la cita). Tota paraula escrita -i no solament el pensament-, no és una contemplació que els sentiments projecten i acaronen?

CONFIN

2011-12-06T02:09:00.003+01:00

Huyo

Huyo lejos...
Allí donde el mar se termine.
Donde el sol ya no quema.
Donde el dolor me cobije,
y la soledad me reciba.

Me pierdo...
Entre las dudas del ayer.
En la niebla de la noche.
Entre caminos transitados.
En aquél bosque helado.

Huyo lejos..
Donde no pueda sentir.
Donde no quiera hablar.
Donde el corazón deje de latir
al no poderte amar.

Me pierdo...
Para nunca más encontrarte.
Para evitar que me hieras,
con la sombra de tu ausencia.
Para dejar de amarte.

Paula Varau (clicar)

Ninguna tregua para el dolor. Ningún encomio. Ninguna justificación. Ningún sentido teológico. Tampoco filosófico. Ninguna necesidad dialéctica. Para el dolor; nada, que no sea su aislamiento al ser concretamente reconocido y a medida que lo sea. Mejor aún, mucho mejor, que sea, así, disuelto.

Hay un dolor del cuerpo. Un dolor que uno, cuando lo padece, puede decirse que se lleva a cuestas. Algo de él resulta externo. Sólo algo. Hay, también, un dolor que nos resulta interno del todo y a más a más hondo. En lo hondo cala. El dolor del amor frustrado, destroncado, es dolor que uno conlleva hasta los confines alcanzados. Es dolor del que uno se duele. Es dolor de duelo. Como todo dolor.

De duelo es este poema. De cuando uno vaga por los espacios al tiempo que la sombra del desamor parece crecer -alcanzar- y seguir tus propios pasos. Es tu propia sombra. La sombra de tu ser propio "desamado".

Un texto refiere a lo que dice y a lo que no dice. Alude a partes de ambas cosas. A lo que uno pueda sentir y pensar, hace, finalmente, referencia un texto. Poco dice el poema del tiempo. El tiempo queda, en su mayor medida, en la medida que da el poema, implícito. Para alcanzar los confines más remotos, hace falta tiempo. Pero ese tiempo no es mencionado de manera expresa. Hay, sí, un tiempo -explícito en alusión breve- en el que uno se pierde. Se adentra. Pero se adentra con lo que uno lleva. Dolor. Se hunde en el dolor. Dice, mucho, el poema del espacio. De este espacio en el que el alma se reconoce amplia. Aunque dolida.

Pero, así mismo, en él, se huye. Se anda. El dolor es puesto en duelo. Hasta los confines, también, después de patear hondonadas. Hasta que al fin el desamor es desprendido. Soltado. Soltado, el lastre del dolor pesado o ligero. Siempre hiriente. Del dolor que adopta la forma del caminar o de la carrera o del salto. Pegadizo. No dice, el poema, otro tiempo, pero necesariamente lo supone. Pues se alcanza, no sin tiempo, un confín. Un nuevo amanecer. Aún no sido. Un alba. A punto de ser, pero, percibida.

Hacerse con el tiempo. Rehacerse es con tiempo. Pero no sólo con tiempo. Es, rehacerse, "desdolerse".

SONS QUE EREN

2011-12-04T23:32:00.000+01:00

DEGOTEJAREN
SONS QUE EREN SILENCIS

DE LLUNYANIES

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (i 4)

2011-12-03T23:06:00.005+01:00

FOTOGRAFIA D'ANA ARAGON (CLICAR)

Acudeixo altra vegada a la cita:

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

En l'anterior post buscava la clariana que els interrogants pretenen. En aquest post voldré endinsar-me en assajar -més aviat aventurar- alguna interpretació d'allò que en l'altre post preguntava de manera imaginativa. M'aventuraré. D'aquesta cita n'he fet una petita embarcació. Ara saltaré a l'aigua i aniré nadant contracorrent .

Quina pot ser la marea de les coses humanes? Hi ha alguna cosa humana que escapi a aquesta, el que sigui, marea? Però que pot ser? Quina la seva naturalesa? Què pot ser allò que tingui dos moviments contraris i alhora complementaris, sempre per satisfer, sempre una mica satisfets de manera variable, inquieta; sempre buscant i trobant de manera transitòria? Però sempre, independentment de la velocitat, el mateix compàs. Què ha de produir la marea?

És, segons la cita, en les coses humanes que hi ha una marea. Una marea que a elles, les coses humanes, s'adiu i se'n desdiu. Les dues coses. Ha d'abasta totes les coses humanes. A les per l'home i la dona realitzades o creades, i també als propis realitzadors humans que les realitzen o creen, aquelles coses. Quelcom de l'home, ha de ser, que s'escapa de l'home. De les seves mans. Que pot i ha de quedar, en part i en major o menor mesura, fora del seu control.

Puc tractar la paraula marea tal com si fos el terme d'un concepte. Ha de tenir, aquest concepte, per una banda atributs humans, si és que ha d'estar relacionat amb coses humanes; ha de tenir, per altra banda, atributs referits a allò que escapa al control humà, si és que ha de referir-se a corrents d'anades i tornades mai del tot satisfetes. ¿I no juga, tot plegat, tot aquest concepte, a considerar la fortuna i l'infortuni, la sort o la mala sort, els corrents favorables o els corrents desfavorables? Em sembla que sí.

Amb aquesta xarxa de preguntes, no m'estic referint tota l'estona al desig? Al desig que quan s'unifica en una massa, immensa o no tant immensa, pot arribar a constituir els torrencials corrents mes destructius que mai ningú pot arribar a imaginar? O, el mateix desig potenciat però proveït de canals conductors -no destructors-, no pot, potser, fertilitzar riuades de sentiments, accions i creacions favorables al desenvolupament humà?

I no és aquest mateix desig essent ara, però, discret i cenyit a particulars, l'incansable cercador de positiva fortuna?

És el desig allò que condueix el viatge de la vida. I també és la suma i la confluència de desitjos que resten impersonals en institucions, allò que forma la marea aprofitable justament per a no anar a la deriva, el tren de la vida, entre infortunis i embarrancaments. I també és aquest desig despersonalitzat, que les produccions humanes també representen, el que pot arribar a formar els onatges mes devastadors, més destructius.

Ignorar, atrapar i desviar aquesta marea són les formes generals de deixar-la passar.

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (3)

2011-12-01T22:58:00.000+01:00

D'una cita de Shakespeare m'he fet una petita, molt petita, embarcació.

La cita és aquesta:

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

Vull solcar, amb aquesta petita barca, un contracorrent, potser el dels prejudicis. Com el d'aquella barca del record lisboeta que aprofitava les últimes possibilitats quan encara no li eren massa contràries per a arribar a port.

Jo navegaré, ara en aquest post, contra el reflux de la marea. Però la marea, en aquests moments, no podrà ser pas la d'aquella llengua d'aigua atlàntica que es retirava de la preciosa boca de la geografia d'aquell litoral portuguès. Sobre quin corrent hauré de navegar? Sobre un que li es propi a les coses humanes. Sobre el propi de la cita citada per l'amiga Paula Varau (clicar).

Si em trobés davant Shakespeare li preguntaria algunes coses relacionaes amb aquests paraules seves. De fet, malgrat tenir-les al cap, les preguntes, no li diria res (em sentiria jo molt petit i res li podria dir); tal com ara, de fet, tampoc res li puc preguntar. Però ni un moment ni l'altre impedeix que jo tingui, al cap i al cor, les preguntes.

Què vols dir tu amb coses humans? A què et refereixes? Haurem de partir de punts propers per a no dir cadascú la seva en un diàleg entre tàpies. A quina marea et refereixes que tu relaciones amb les coses humanes? I a quina mena de fortuna te estàs referint? O, encara més generalment, què vols dir tu per fortuna?

Ja sé que fer preguntes d'aquesta mena, ja no es porta. Provoquen incomoditat. No es porta preguntar. Preguntes que busquen aclariments de base per poder dialogar, per a què cadascú dels interlocutors pugui modelar o fins i tot variar el seu pensament, això ja no es porta. Però que no es porti no vol dir que jo no tingui aquestes preguntes, o les que correspongui, al cap; i que el cor em reclami respostes.

El vent del temps infla les veles on van a parar aquelles reformes del pensament que han esdevingut en la història. Sòcrates feia preguntes per esporgar de verbalisme inflat. Per dissoldre tota xerrameca amb ínfules sapiencials. Aristòtil va depurar fins a arribar a l'òrgan de la lògica per a aclarir i dissipar l'espesa boira de tanta verborrea sofística. Descartes es va fer amb un mètode per la guia del coneixement, en notar, i admetre amb honestedat i valentia, el poc coneixement del que podia donar realment compte, i això després de tants i tants anys d'estudi formal i escolàstic. El corrent d'aquests assumptes humans es diu interrogació i afany de certa claredat. Això ja no es porta.

WILLIAM TURNER. LLUM I COLOR

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (2)

2011-11-30T23:03:00.000+01:00

En el post anterior estava revisant, potser amb els entelats vidres dels prejudicis, l'estat de la petita embarcació d'aquesta cita que l'amiga (FB) Paula Varau va escriure en el seu mur:

En las cosas humanas hay una marea,
que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;
para quien la deja pasar, el viaje de la vida
se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

M'hi embarcaré per solcar la mar dels records, i altres mars. Recordo que en una ocasió vaig observar, en una bella localitat molt propera a Lisboa, l'inici del reflux d'una marea. El pas de les aigües, un accés al port, era relativament estret, de manera que donava la impressió que el conjunt d'allò observat era més aviat un riu que no pas un entrant de l'Atlàntic.

La velocitat i la seva inseparable força del corrent d'aigua, el reflux d'aquella tarda -com devia ocórrer cada tarda-, augmentava a cada minut de manera espectacular. En aquells moments inicials del retorn de les aigües, dues embarcacions solcaven en sentits oposats.

Una petita barca amb un únic ocupant anava contracorrent. El seu motor espetegava fort. Forçat, tal volta. Qui la conduïa semblava seré, ferm, de peu, al petit bell mig de la seva petita embarcació, segur del seu recorregut oportú; malgrat l'aparent contrarietat. El petit bot es va creuar, no massa lluny del buc, amb una gran embarcació que solcava com qui descendeix afavorit per un suau pendent.

Els dos compartien unes mateixes aigües, una mateixa marea i una mateixa oportunitat en una direcció distinta, oposada. Els dos navegaven en una mateixa franja de temps, passat el qual els esculls de la baixa mar hagessin fet impossible la navegació al vaixell, i la força del contracorrent s'hagués emportat la barqueta vers la impossibilitat d'algun amarratge.

Però, on la fortuna? Al port proper o a alta mar? En l'ancoratge o alliberades les amarres? La fortuna està en el propi viatge, en la cita de Shakespeare, de la vida. Però solament en el viatge?

PESCADOR I MAR/ WILLIAM TURNES

CORRENTS, EN UN SENTIT O EN L'ALTRE (1)

2011-11-29T20:37:00.001+01:00

Ahir vaig llegir aquesta cita que una amiga FB, Paula Varau, va escriure en el seu FB:

En las cosas humanas hay una marea,
que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;
para quien la deja pasar, el viaje de la vida
se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

Rcordo que Hanna Arendt(clicar) para especial esment en els prejudicis. Segons em ve al cap, i segons la impressió del que recordo, aquesta autora alliberava de prejudicis els mateixos prejudicis. Procuraré explicar-me.

De prejudicis tots en tenim. I potser, tant individualment com a col·lectivament, sempre en tindrem. Un pot tenir-los en compte. O no. Es pot viure en un alt grau en mig de judicis establerts i que un acata de manera incondicional; o un pot voler anar sent conscient dels seus propis prejudicis, acceptar-los com a tals o voler reduir-los al màxim. Si no recordo malament, que ben bé podria ser, per a Hanna els prejudicis no tenen, necessàriament una connotació, per si, pejorativa. Poden ser un mitjà de coneixement i d'aprofundiment en el saber d'alguna cosa que interessi indagar. Un nota que sense cap mena de prova o argument afirma, efectivament i afectivament, una determinada posició. Hi viu en ella. Aquest notar el prejudici, és a dir la mancança de prova o argument vers una determinada posició. Aquest adonar-se'n del prejudici, és motor, o ho pot ser, de canvi, de remoció personal.

Doncs bé la meva primera impressió de la cita va ser la següent: ja hi som, un altre rampell romàntic, en aquest cas de l'inqüestionable Shakespeare. El romanticisme és un d'aquells posicionaments que per a molts, actualment, resulta del tot inqüestionable. És el súmmum de l'experiència personal. No el posis en qüestió, ni tan sols teòricament. Seràs expulsat del reialme dels romàntics. D'aquells que tot ho juguen a vida o mort. A amor o mort. A fortuna o infortuni. La cita em mostra, vaig pensar en un primer rampell, l'única carta a la que paga la pena jugar: o aprofitar, just a temps, els corrents que hi ha en les coses humanes, i llavors seràs empentat vers la fortuna; o passes l'oportunitat del corrents favorables, allà al fons de les coses, i llavors sobrevindran entrebancs insalvables i infortunis que no te'ls acabaràs mai. Posicionament vital propi dels romàntics, vaig concloure en un primer moment. En un primer temps, probablement -no ho sé- empantanegat en les estancades aigües dels prejudicis; capaces però, per l'obertura del pensament, de formar cascada.

WILLIAM TURNER / FOC I MAR

DIGNITAT I SENTIT

2011-11-27T20:59:00.003+01:00

Al mur de la María R. Marquez (amiga FB) he vist i llegit el següent:

«Habría salido de la cárcel accediendo a colaborar de cualquier modo con el régimen franquista. Pero se negó porque supo que no podría desarrollar con la necesaria dignidad su oficio de poeta y que su condición de icono republicano de la Guerra Civil española perdería toda legitimidad. Y lo pagó con la muerte».

Eutimio Martín. (Catedrático emérito de la Universidad de Aix-en-Provence)

Ara mateix recordo un professor de química que vaig tenir al Batxillerat (Sr. Quintero). Una vegada ens va dir que tan veloç com la velocitat de la llum era la del pensament, capaç també de viatjar travessant temps i espais. Viatgets per l'univers de la memòria, vaja. Recordo que un cop dit això el profe, em vaig posar a comprovar-ho. És a dir, vaig passar de la classe de química. Efectivament, en un no res em trobava en diversos punts de la geografia espanyola. Especialment al poble del meu pare.

En llegir el que he penjat al començament d'aquest post m'ha passat el mateix. Corrent pels inescrutables camins dels records m'he trobat en un punt concret del mateix poble. En un espai, davant de les antigues escoles del poble. Allí hi ha un petit monument commemoratiu dels fills d'aquell poble morts a la Guerra Civil. Ells van lluitar o van haver de lluitar en el bàndol nacional. Quan passo per allí (alguna vegada he anat expressament) gairebé sempre em pregunto per a què van haver de morir aquells joves. Va tenir algun sentit les seves morts? I sempre, amb la pregunta al cor tracto d'albirar algunes possibilitats en què les seves morts haguessin tingut, potser, algun sentit. Cap d'aquestes possibilitats trobo jo que es complissin en aquells joves. Van morir per res. L'únic senyal d'impossible restitució -però senyal de record a la fi- del seu no res de les seves morts, és aquell humil recordatori commemoratiu situat a les últimes cases del poble.

Si convoqués el Miguel Hernández i aquells joves pel costat de la vida malgrat les seves morts. Si fes abstracció del que són un i els altres. Si també fes una curosa distinció cenyint-me a l'estroncat ofici d'un i dels estrucats oficis dels altres. Si fes aquesta poda als arbres carnals que van ser cadascun d'ells i els deixe's, a cadascú d'ells, en un sentit estricte anomenat vida, llavors hauria de dir que la vida d'uns i la vida de l'altre revestien idèntica dignitat.

Altra cosa, trobo jo, és si penso en el sentit. Sembla més fàcil pensar i per tant veure-hi -i dic, sembla- sentit en una mort, la del poeta, i no en puc veure en les d'aquells joves. Però, veiem.

Inalterable la dignitat. Variable el sentit? La vida d'aquells joves contenia dignitat. Morts com la d'en Miquel certifiquen, segellen, que la vida, per ser humana, n'haurà de tenir, de dignitat.

Quin va ser l'acte de futur del poeta? Allí on sovint està contingut un futur sense amanir, en un NO posat en acte valent.

Potser fins i tot, el sentit està en l'absurd. Està en ensumar-lo tal, per si es podés arraconar, en un moment donat, el màxim possible (eliminar l'absurd, ja sabem que no pot ser, però minimitzar-lo a ell o els seus efectes, sembla que sí sigui possible).

Que tals accions, a vegades pensants i dialogants, altres poètiques o literàries, i en genral artístiques. O, més àmpliament, humanistes. O, en últim terme, representants fidedignes del NO. Que tot això segella el sentit i la dignitat més enllà de la mort, vers les successives vides.

O potser l'absurd és el forat negre que atrapa tot sentit i desprendre'n una partícula, de sentit, és arrancar-la amb una vida, per a què tu tinguis com a tresor aquella partícula de sentit i la fructifiquis.

DUBITATIS

2011-11-27T01:16:00.002+01:00

Té sentit el pensament sense l'explicit contingut d'algun coneixement? Tenen sentit les reflexions que no cerquin o aspirin al coneixement que orienti l'acció o el benestar humà o que els humans, si més no un grup, s'hi reconegui? Té sentit escriure pensaments sense coneixements que hauran de ser comuns a no pocs o que no pocs en trobin reconeixement propi? Té sentit escriure reflexions sense l'aval o la perla gestada d'uns coneixements comuns, el més comuns possibles al major nombre possible de persones o a un bon grup?

Escriure un text literari, en vers o en prosa, per modest que sigui si és literari, sí que trobo que té sentit: afavoreix el gaudir de qui el llegeix; qui el llegeix gaudeix o es commou d'alguna altra manera. I encara que no vegi la llum, és literari en qui l'ha realitzat, li ha donat, lletra i esperit, quelcom. Que fa un que escriu poesies, relats i noveles? Es desfà en innombrables i un nombre tendent a innombrable hi conviuen.

Redactar un article científic, clar que té sentit. Però escriure reflexions que són poc més que el mirall d'un mateix, té sentit? Puc conversar amb algú i no cal l'escriptura. Aquest algú tindrà un cert interès -per algun o altre motiu probablement centrat en la meva pròpia persona o en la seva- amb allò que li dic. El que li diré tindrà aquest sentit restringit. Restringit entre dos. Possiblement molt valuós per a mi. Però a aquell que no tingui cap altra motiu pel qual escoltar-me, per a aquell té sentit el que jo digui, per què m'haurà de voler escoltar? Per què he d'escriure? Em cal escriure? Si són consideracions personals només em calen la remor de la mar i caminar per la seva vora per a dir-me-les en un soliloqui. No calen els monòlegs literals.

Té sentit tirar el bumerang i que ni tan sols retorni? I per què co... hauria de retornar. Té -per exemple- sentit deixar enllestida, amb tota la càrrega, passada i present- de treball i il·lusió que representa una peça musical i que ningú l'escolti o, pitjor, que un considerable grup l'escolti i que la retribució final de l'audició sigui el silenci sincer? I és que potser haurien de fer veure que aplaudeixen com una expressió d'hipocresia?

No té més sentit la més trivial de les converses amb un reguitzer d'alegria que ha de recórrer i esclatar en els assistents a una trobada de qualsevol mena?

UNA PETITA FAULA. (QUE HE NECESSITAT ENGRANDIR, PER VEURA-LA AMB CLAREDAT SUFICIENT)

2011-11-26T11:57:00.000+01:00

EXTRET D'AQUÍ, ENZINA SANTACROCE TAMBÉ UN FC EXTRAORDINARI.

He considerat que aquesta faula és esplèndida per a deixar-la anar als meus alumnes. He comprovat que aquest gènere literari té un potencial incalculable per a dinamitzat el pensament des del cor. Més exacte, des del nucli del cor de cadascú.

Primer hi vull jugar jo, però. En serè, d'aquesta faula, primerament un rodamón atent i curós amb el que passa al meu voltant.

De camp. El ratolí podia ser-ne un de camp. I a on voldria jo situar l'inici de la faula aquesta? En les possibilitats del camp obert. El camp encara és obert. Obert i pla. Cap decantació. Què fa decantar el terreny vers els carrerons senesa sortida de la ciutat. Les possibilitats? No!! Les possibilitats són el camp obert i pla. El camp del goig que també és, però, el camp de l'angoixa. Què decanta vers un costat més que cap a l'altra? Cap el costat del goig o cap el costat de l'angoixa, vers a on!!

Vet aquí la por. La por és el decantador que fa bascular el ratolí cap a la ciutat de carrers sense sortida. Vers la trampa. La por és l'oposat de la fe. Si la fe anticipa, de fet, un món més habitable, més humà. La por fa de les seves a l'inrevés.

Ja tenim al ratolí albirant parets. I el veiem alegrant-se'n. Jo personalment el comprenc, en aquest el seu moment d'alegria. Els límits són com una mena de garantia de què el goig no s'anirà a norris a la primera. Que la magnitud del goig serà àmpliament protegida i respectada. Vet aquí el sentit dels límits. Però el ratolí ja portava en si l'aliatge, encare en proporcions indeterminades, d'alegria i de por. Seguí avançant i les parets, les seves dimensions longitudinals, s'encongien cada cop més. Feixe'm-nos-hi, com jo mateix he caigut, anticipadament a la trampa: les parets no s'encongien, jo -a partir d'ara el ratolí- era qui caminava vers les parets limitadores. Estic en l'última cambra. He corregut tant!! JO he entrat. I vet aquí que, més aquí de la trampa real, jo ja hi soc. Hem dic. "allí al cantó està la trampa on jo HE DE caure".

Just en aquell moment, interrompent la meva anti-fe de la por, sento una veu que em diu: "solament has de canviar de direcció". Era la veu de l'enemic? On hi ha més enemics, a dins o a fora d'un? A on? Ai, si hagués escoltat la veu amb molta atenció (una utopia inabastable per a la por)! Hagués descobert que el gat no era pas el meu enemic. Hagués descobert, clar, que l'enemic era, la por de mi mateix I que en aquestes condicions és que vaig escoltar SENTIT en lloc de DIRECCIÓ. El sentit és la punta del vector que ha dibuixat, com a itinerari a seguir, la meva por.

La direcció no té sentit. La sola direcció. La direcció tal com hem va indicar el gat, era el canvi. que sortís per on havia entrat, i que anés per on havia vingut, em va dir realment el gat. Però com jo portava l'enemic a dins, llavors vaig fer al gat enemic i el gat, en realitat, va complir els meus desitjos.

Es preguntareu que com és que si estic mort puc interpretar aquesta faula a la meva manera. El gat no era pas el meu enemic, en va atorgar una de les seves set vides. I aquí estic de nou.

És clar que res del que aquí he escrit diré als meus alumnes. Ells faran les seves pròies consideracions. Segur. Ben segur. Sí que faré el que ahir, a matemàtiques els vaig explicar. Els vaig explicar, a la manera de conte, clar, el Menó de Plató. De com un humil servidor va ser posat allí al mig de l'aula i mitjançant les preguntes del savi Sòcrates, l'esclau estimat -els vaig dir que als segles XVI-XVIII la història era una altra-, l'esclau estimat -deia- va anar demostrant, per ell mateix, un dels teoremes més difícils de las matemàtiques. Això venia al cas perquè a una alumna d'origen marroquí, Sara, la vaig invitar a fer preguntes a la seva companya a fi que pares esment de les virtuts de propietat distributiva de la multiplicació respecte a la suma. Amb la faula faré de Sòcrates (n'aprendré a ser-ne).

Ahir les classes van ser un goig difícilment descriptible. Abans d'ahir gairebé tot el contrari. Estem aprenen a traballar mitjançant projectes i és molt complicat.

ÚLTIMA PÀGINA.

2011-11-25T23:56:00.000+01:00

Bé, ja l'he acabat. Llibre mínim. Llibre de varies lectures, hauran de ser. Cada nova lectura al girar el full, imagino jo, com qui bat per muntar la clara de les seves paraules. Llibre mínim que abasta una dimensió no habitual. No habitual per a mi, clar. De mi parlo. Sempre parlo de mi. Llibre màxim, per tant.

Segurament que hi tornaré a l'estiu... si és que puc resistir tant temps d'espera. No serà d'espera, en llegiré d'altres. En tinc no sé quants encetats. A tots els arribarà l'hora, espero. I sinó, quedaran oberts.

Així acaba aquest d'ara que he llegit a micro-estones esperant els companys per anar a la feina:

El pensamiento tiene que desempeñar un papel catastrófico, ser él mismo un elemento de catástrofe y de provocación en un mundo que se empeña en depurarlo todo, exterminar la muerte y la negatividad. Pero al mismo tiempo tiene que seguir siendo humanista, preocupándose por lo humano, y recuperar para ello la reversibilidad del bien y del mal, de lo humano y de lo inhumana.

El llibre és Contraseñas, de Jean Baudrillard.

DE LA RELACIÓ BIOGRÀFICA AMB LES PARAULES ( i 2)

2011-11-25T00:16:00.001+01:00

Agafem dels parcs la imatge d'aquells gronxadors infantils que són palanques amb el fulcre al mig del tauló. Posem-hi en un extrem el meu terme "seducció" amb tot el seu pes, aquell que per a mi significà en un primer moment. Un pes tal que cap moviment sembla ser possible. Tot moviment ha estat efectuat pel pes de la seducció, finalment immobilitzadora. Clavat a terra. El descens, però, tot s'ha de dir, ha estat plaent a més no poder. Pessigolles a la panxa, fins i tot. Molt millor que la baixada en picat en una sella del Dragon Can.

Però vet aquí que cap cosa és mai del tot o per sempre immòbil. A base d'un perseverant degoteig d'incalculables matisos exercits sobre l'altre extrem de l'escollit gronxador, el contrapès es va anar efectuant amb el seu conseqüent moviment d'elevació.

Les paraules adquireixen, em sembla, els matisos que els seus portadors amb les seves vivències li van conferint. En queden nous pòsits en el seu fons. Indescriptibles tots els matisos subtils i no tant subtils que generen un canvi de relació amb les paraules que un -jo sense anar més lluny- ha fet seves a la seva manera.

Compendiaríem tota seducció amb els mots encant i atractiu, i tot seduir amb els innombrables moviments que juguen entre encantar i atraure; en un joc de forces -perdó, desitjos- en equilibri volgudament passatger.

Així ara, en aquest altre moment, resulta que tinc, amb la paraula seducció, tot un ventall de continguts, jovials, de possibilitats plaents. Llibertat -en un cert sentit- si s'ha de dir en una sola paraula.

I que faig, doncs, amb l'anterior moment d'advertida subjugació i esclavitud? Hem quedo, ingràvid, en un cert encant, a vegades experimentat, en què algú lluny de la seva pròpia consciència de ser encantador no pot més que encantar, que desprendre agradabilitat d'una manera difícil de descriure per a qui, rabent-la, la gaudeix en entera llibertat. Res fa per resultar atractiu, res; està en altra cosa i estigui en el que estigui resulta ser-ne, d'atractiu o atractiva. Si es donés el cas que se li podes dir el molt seductor o seductora que resulta ser, riuria i mitjançant aquesta paraula que l'ha agafat del tot desprevinguda i de sorpresa, agafaria un aire de sincera estranyesa, com de quelcom alie del tot a la seva completa personalitat.

Clar que veig apropar-me, caminant silenciós, al més difícils dels emissors d'objeccions: "Si parlés un que fora notòriament i conscientment seductor, el seu discurs fora tot un altre". Em dirà... com si el sentís.

DE LA RELACIÓ BIOGRÀFICA AMB LES PARAULES (1) (perduneu l'absència de modèstia, però tal com raja ha estat així)

2011-11-23T21:33:00.001+01:00

Pot ser -a mi em passa- que tinguem una mena de relació biogràfica amb les paraules. Em refereixo a certs mots que se'ns queden voltejant pel cap, perquè no paren de voltejar per l'ambient. Apareixen aquí, allà, en una mana de cúmul quan abans, en un temps anterior al cúmul, solament se sentien anomenar de manera molt dispersa. Aquesta mena de paraules, que arriben a revestir un particular interès individual i col·lectiu, signifiquen alguna mena de vivència que, clar, correspon amb algun àmbit de la realitat. A mi em sembla curiós que aquests mots, dins d'un -de mi, si no es vol anar més lluny- pateixen, per dir-ho d'alguna manera, revolts imprevisibles; per acumulació d'ocurrències.

Posaré un exemple per descendir al món de les concrecions. El millor dels mons possibles. Vet aquí la paraula que branda que brandaràs: Seducció. Abans del cúmul -suposo que cúmul de circumstàncies amb persones i les seves paraules sentides- jo la tenia en observació, a la tal parauleta.

Seducció. Coerció de la meva llibertat. Coerció subitilíssima dels lliures moviments de la meva ànima carnal. Que no n'hi ha pas d'altra, d'ànima. Seducció de l'espurna d'una mirada o de la comissura d'uns llavis o d'un rinxol serpentejant o de la sinuositat de tot un cos o del so càlid d'una paraula encesa a l'aire o al paper.

Sospito que allò que no m'agrada de la seducció en si, és que obeïx a planificació. La mel primer i l'agror després. Això representa, per a mi, en un primer moment, la paraula seducció.

Ja puc escoltar els "superadors" de tot i qualsevol cosa. Supera't Joan, no és aquesta la tònica de la paraula seducció, Vas errat (els "superadors" de tot i qualsevol cosa mai ho diran de manera explícita, mai diran "vas errat", ells estan més enllà de la realitat i de la irrealitat). Has de superar el moment A. El significat de tot plegat, en un moment o altra, està sempre en el cúmul. Si et costa desprendre't del terme veritat, et diré que encare li pots reservar un raconet, a la tal relíquia. La pots trobar aquí: fes i fes-te cúmul i viuràs de veritat.

KANDINSKY

DEL FLUIR DE TOT PLEGAT

2011-11-23T00:17:00.002+01:00

Ens preguntàvem -ahir sense anar més lluny- en el nostre curt trajecte a la ciutat veïna, per una qüestió de vital importància. Sí, en sentit estricte, DE VITAL IMPORTÀNCIA.

Ens dèiem que com era possible que algunes de les nostres amigues -especialment elles- virtuals fossin capaces d'escriure tan properes als sentiments.

Hi vèiem una envejable -bé l'enveja és meva, aquí no he de pluralitzar- llibertat d'expressió, a més a més d'una certa habilitat en l'ús de la paraula. Dit de passada, un servidor creu que l'ús de la paraula pot arribar a ser molt seductor. Abans es deia molt: com parla, parla bé aquest o aquesta, i qui deia això ho deia amb un to i una expressió facial d'admiració, ho deia seduït. La paraula sedueix, si s'usa d'una determinada manera. Podria passar que fins i tot qui l'usi així no sigui conscient del seu poder seductor? A vegades la seducció, crec jo, és insospitada, té en el seductor, carta de naturalesa. Tant, que els seductor sent-ne, no hi és, ell no se'n pas.

M'he desviat del tema, la qüestió era que què ho feia possible, aquesta natural facilitat en l'expressió de sentiments, sigui de manera literària mitjançant les paraules o quotidiana en les relacions.

Tu, amic, apuntaves la possibilitat de que això era molt corrent en les dones. Crec que hi ha quelcom de raó en aquest apunt teu.

Però després la conversa va anar girant vers les relacions familiars. No parlàvem pas en abstracte -ni tu ni jo, encara que jo potser a vegades pugui semblar-ho, mai no parlem en abstracte; tenim l'edat de la concreció-, anàvem parlant de les nostres respectives famílies de procedència.

Jo admiro des d'un to ambivalent (enveja/admiració) a tants companys i companyes en què he cregut observar una relació molt satisfactori d'ells com a fills. Consideràvem com n'és d'important l'expressió de l'emotivitat i dels sentiments en la quotidiana manera de viure. I això des de la més tendre infància. Quin cabal de vida no ha de poder ser aquesta fluïdesa que porta a la vida a ser viscuda tal com ens correspon. Amb emotivitat!! -emotivitat, que és les antípodes del sentimentalisme; no confondre si vos plau; sentiment és una cosa i el sentimentalisme una altra-.

Jo no culpava pas els meus pares, tu tampoc, crec; tampoc jo era massa fàcil pel que fa a les meves relacions amb ells, tot i el pacífic que mostrava ser -massa-.

Jo, personalment, he hagut de recórrer, diria que necessàriament i voluntàriament -sobre tot voluntàriament- a una determinada raó, per a sentir-me raonablement lliure -relativament molt, lliure- quan a aquesta qüestió de vital importància. A una raó que abraça amb tendresa i fermesa -sense escaquejos i amb valentia- la meva pròpia, que no pas la d'altra, persona en el més recòndit i eficient malfactor de mi mateix.

Així que jo de la raó no en puc pas dir mal, cap mal. Encare ara m'és un far minúscul en mig de la nit o de la tempesta quan aspectes de mi queden enfosquits, entristits o amb un cert grau de confusió. Jo estimo la raó aquesta, que també és meva; la meva raó.

Així que de manera poc perceptible en el moment de ala conversa, anàvem aguaitant certs àmbits on la quasi mudesa emocional té el seu ombrívol cultiu -no pas els sentiments i les emocions, sinó de la seva expressivitat, la seva mudesa) i apuntàvem també algun què que la pot alliberar de les seves rígides tàpies.

DE LA FLAMA I LA LLENYA

2011-11-21T23:36:00.002+01:00

Assegut al terra sempre quedava absort intentant resseguir amb la mirada les lacerades formes de les flames. Assegut al terra, a la vora de la llar dels avis, també vaig contemplar, amb claredat suficient, una distinció.

A l'amor romàntic li va la flama. Els amors romàntics sovint s'identifiquen amb el foc i les seves flames. Els cants del romanticisme elideixen, sovint, la imatge completa. La completa metàfora. Fixem-nos amb l'expressió. Fixem-nos amb les dues paraules juntes. No obviem, ni elidim cap de les dues: Amor, romàntic.

Fem-nos una imatge a la nostra conveniència; però que no vulneri cap costat de la realitat que intentaré distingir. La llenya disposada amb un ordre, gents obsessiu, al terra circuit de la llar. La brasa entre el haver estat llenya i el foc que alimenta. La expressió completa -amor romàntic- és aquesta imatge de la llenya, la brasa i el foc en el seu conjunt, o res de les tres coses són.

La llenya disposada al terra circuit, la brasa mediadora i les flames lacerades. Vet aquí que, òbviament, la llenya és el combustible. La llenya és, de l'amor romàntic, el seu primer terme, el substantiu: l'amor. I la brasa i les flames són, del mateix amor romàntic, el seu complement adjectiu, el complement de l'amor: romàntic.

Pensant en el foc, vaig advertir com són de limitades i dependents les infinites llengües flamants. En canvi si pensava en la llenya hi podia veure la branca i considerar-la formant organisme amb l'arbre d'on procedia; podia contemplar, continuant amb els ulls de la imaginació, el seu delicat i bell penjol en flor i el fruit de la flor i el seu delicat i alhora intens gust nutrici. I podia fins i tot a arribar a veure uns pretèrits i successius punts suspensius anomenats llavors.

I quan estava a punt de pensar pel costat depressiu, pel costat del pendent a vall; quan tot, imatge i realitat, s'anava esvaint, ja que tot es consumeix; quan, en retrocés, quedava tan sols la brasa, quan ja no restava llenya, tota transformada en carbó, però encare éssent i fent caliu. Quan tot feia estona que tendia a apagar-se, una coincidència involuntària respecte als meus pensaments conscients, esdevenguí. Dues noves branques disposades a ser llenya penetraven (tot remenant el poc caliu que quedava) el fons del monticle semi-mort, i de nou s'encengué. Una branca la posava el meu avi, l'altra la meva àvia.

De les noves flames llavors emergides també m'emergí el salt a una generalització en forma de pregunta. Un d'aquells salts que si els esmento en veu alta en alguna conversa sovint no són compresos... aferrats com estem a la concreta imaginaria publicitària. Aferrats a l'imaginari, allunats del vol, lliure, de la metàfora no s'enten el salt d'un bri encès que va a parar, travessant tota la cambra, a un dels racons. Salt abastador de tota la superfície del terra d'una cambra.

Com és que d'un tot s'empre privilegiem una part, obviant la resta, minimitzant-la o ridiculitzant-la o ignorant-la... ?

TRES NOTES

2011-11-20T01:18:00.001+01:00

D'una llibertat

feta entre rialles
de silencis que acaricien

PINZELLADA D'UN COMPÀS DE SIS PULSACIONS.

2011-11-19T13:20:00.002+01:00

Que la llibertat es gesta en una acció màxima 

anomenada destriar

i es concentra en un punt 
mínim i intransferible 
anomenat tria. 

DE LA FORMA DEL PENSAMENT. VERSUS PÍNDOLA.

2011-11-19T04:34:00.004+01:00

La imprescindible forma del pensament és tenir un temps. Temps que el record i el pensament poden compartir. Temps, doncs pel pensament i pel record. Un mateix temps.

Cada matí espero els companys que em recullen amb el cotxe per anar a la feina. Tinc, mentre els espero, un temps per pensar o un temps per recordar... o un temps per perdre. Sempre fem temps.

A prop d'on espero recordo a aquell adolescent, tímid i mig enfonsat. Sempre mig enfonsat. Creia que no tenia memòria. Que li mancava intel·ligència. Que no podia. Que no podia més de moltes coses.

A prop d'allí anava a la consulta. Li va dir a sa mare que no podia aprendre res perquè no tenia memòria. La mare, amb la millor intenció del món, el va portar a aquell centre d'higiene mental -així deien els rètols-.

El psiquiatre el receptava antidepressius. Tofranil, Sinequam. L'adolescent llegia els prospectes d'aquells medicaments. Aprenia les seves fórmules. Per a allò si que tenia memòria? Curiós. Isoametilbarbitúric, 10 mili·ligrams; Amfetamina, 5 mil·ligrams; Excipients 0.85 mil·ligrams.

Era tímid però s'atrevia, després de no poques lluites internes, a entrar a les farmàcies i demanar Centromina. Deia que el doctor li havia receptat. Li preguntaven el nom del doctor. Ell els deia el nom. I a algunes farmàcies li venien el producte.

El psiquiatre li donava els específics que els visitadors mèdics li deixaven de mostra. "Això t'anirà bé i aquestes vitamines, Gamalate, també". Parlaven una estona. "Em costa parlar, sóc capaç d'estar estones eternes sense parlar -incapaç per tant- de dir, d'expressar-; com ho desitjaria, però no puc; això em desanima, em desanima molt, especialment quan m'agradaria tant poder parlar amb una o altra noia i no puc, no puc". "No sempre hi ha necessitat de parlar", deia el doctor, "jo l'altre dia vaig estar tota la nit amb uns amics i amigues i no vaig dir gairebé res", seguia dient...

El que realment li passava a aquell adolescent era que no tenia memòria d'allò que a ell li passava i el traspassava, enfonsant-se. Res li feien les píndoles. La qüestió era tota una altra.

Precisava saber d'ell mateix, comprendre`s. Tenir comprensió. No pas la provinent d'alguna mena de compassió, de la que sovint -no sempre- no emana cap compressió real. La comprensió ha d'anar brollant d'un mateix i per un mateix.

Li calia ajut. Sí, molt. Però pastilles, no. Satisfer la seva necessitat de vet a saber què, sí; a saber què; i el retorn de la paraula perduda. Li calia la troballa, per la recerca de les paraules, dels sentiments a la deriva. Li calia això.

I calia qui, sense immiscir-se maldestre en la seva vida, li facilités el retorn -tal com ho fa una conca amb l'eco i les aigües- dels seus sentiments per a poder-los posar nom i poder dir-se a si mateix.

A aquell noiet -que aviat va deixar de ser-ho- li van caldre molts anys, molts, abans no va poder lligar caps i posar-se d'a-cor-d de manera suficient.

CARTA A L'ESTIMADA AMIGA NOA GELIEVI (UNA TRANSCRIPCIÓ)

2011-11-17T22:28:00.002+01:00

Hola Noa:

M'he proposat no dilatar tant el temps entre les cartes que jo et vulgui escriure. Tot i que la dilatació temporal pot ser un bon mitjà on el desig acaba manifestant-se a la seva màxima potència, no convé forçar-la. Ni massa contracció -que res deix sortir- ni massa dilatació que tot ho pot deixar perdre. No et voldria pas perdre com amiga que ets. Si et perdo com amiga et perdo en absolut. Altre cop doncs triaré el camí del mig, en la seva versió oscil·lant, palpitant -que és la meva personal versió-; que ara batega més aviat vers la contracció, ara més aviat vers la dilatació.

Respecte a l'anterior carta que et vaig escriure et repetiria dir-te l'efecte de la teva absència per l'afecte que et tinc. Hi ha molts detalls que et fan present malgrat estar tan lluny. Un d'ells és un text que avui he rellegit, i que m'ha servit per a recolzar favorablement alguna de les meves sospites, que aniràs veient en allò que aniràs llegint.

Observa que he escrit la paraula "sospites" que, clar, de cap manera es refereix a coneixements, ni a creences. Ni això són. El meu són les sospites.

Suposo que l'haver-te conegut ha remogut lectures de fa temps. I això, junt amb la casualitat m'ha fet anar a parar a un text d'Emmanuel Levinas. Text que pertany a una de les seves Quatre lectures talmúdiques recollides i editades en un petit volum que jo tinc de l'editorial Riopiedras (Modesta editorial jueva de la comunitat de Barcelona, crec).

La lectura tracte sobre el tema del perdó; però no és això allò que més m'interessa ara mateix. Allò que et vull esmentar sortirà del fil d'aquesta cita que està en la segona part de la Lectura esmentada (Para con el otro, concretament; que constitueix la Pirmera Lección del petit volum. Quan llegeixis això somriuràs, tal com jo faig en escriure-ho; pensaràs també que a Occident ja fa molts anys que tenim superat això de rebre lliçons -en sabem tant de tot- i és que aquí, on tu també estàs, superem moltes coses sense donar el més mínim salt per a fer-ho i en la nostra cursa d'obstacles tombem tots els obstacles que trobem al pas i somiem que arribem lluny; així és com superem nosaltres tot).

De l'essència de la paraula, tracta aquesta cita; aquest retall de la Lectura:

A no ser que se nos quiera enseñar la esencia de la palabra. ¿Cómo podría herir la palabra si no fuera más que flatus vocis, palabras vanas, nada más que palabrería? ... La función original de la palabra no consiste en designar un objeto para entrar en comunicación con otro, en un juego que carece de mayores consecuencias; sino en asumir respecto de alguien una responsabilidad ante alguien. Hablar es empeñar intereses humanos. La responsabilidad sería la esencia del lenguaje.

"Hablar es empeñar intereses humanos" Te n'adones Noa? La paraula és d'un valor tal que en entragar-se s'ha de poder recuperar quelcom pròpiament humà. I l'interès d'aquesta entrega (CLAR QUE SOM ÉSSERS INTERESSATS, CLAR, NO POT PAS SER D'ALTRA MANERA) ha de ser aquesta recuperació o aquest establiment de quelcom humà. En el context d'aquesta minuciosa lectura d'en Levinas allò a recuperar és la relació humana malbaratada del tot per l'ofensa, per la ferida de l'ofensa feta a un altre. El mitjà: el perdó i el motor, la disponibilitat en demanar-lo i la disponibilitat en oferir-lo.

Aquesta mediació no pot pas ser efectiva d'altra manera que mitjançant la paraula. Quina oferta i quina demanda tan distinta de la de les relacions de mercat. I quin interès gens especulatiu, aquest interès; no, Noa? Aquí es tracte de veritable riquesa humana.

Jo no sé ben bé com l'autor pot arribar a dir que "la responsabilitat és l'essència del llenguatge". He aprés de tu que davant un dubte tracti d'imaginar-me la situació de la manera més concreta possible -ets una jueva encisadora i respectuosa en més d'un sentit-.

Imagina't que jo t'ofenc, que jo et fereixo. Que queda ferida de mort la nostra relació. No creus tu que quedaria -com ànima en pena- un clam ocult de l'efectiva i actual bellesa de la nostra relació? Aquest clam, és a dir la nostra nostàlgia, la nostra pena, el nostre dolor per escardar una peça immaterial de valiosíssima felicitat; tot això ens interpel·laria durant un temps. Un temps en el que cabria la meva demanda de perdó i la teva oferta en donar-me'l. Potser ens interpel·laria durant tot el temps.

Però perquè diu que l'essència del llenguatge és la responsabilitat? Perquè l'abandonament d'aquest ús porta a la univocitat del joc i res més? Tot ha de ser joc? En les relacions tot, absolutament tot, ha de resultar ser un joc? Hi ha quelcom d'essencial entre tu i jo, Noa? Podríem dir, ara mateix, inclús amb sang freda, que no hi ha res d'essencial en la nostra relació? A mi em resultaria molt dificultós dir-ho. Sentiria, en dir-ho, que falsejo el llenguatge.

Amb aquest sentiment podríem dir que hi ha quelcom d'essencial en el llenguatge? I que aquest quelcom és la responsabilitat que ens devem -jo soc penyora teva i tu ets penyora meva-? Què fa efectiu tot això sinó el llenguatge? No t'estic parlant d'això, precisament, ara mateix a tu? De quina altra manera t'ho podria dir sense la precisa i preciosa mediació de la paraula? Si més no és presumible que hi ha quelcom d'essencial.

Fixa't que encara ens queda, col·loquial, l'expressió significativa de "amb els sentiments no s'hi juga" No serà que mitjançant aquesta expressió popular i plena de significació, que tots hem usat de necessitat, alguna vegada, no percebem que no tot és un joc. Que no tot és representació en una escena teatral?

Carai Noa, no et volia parlar d'això. Així que quedarà pendent una segona part. Una segona part en què crec podràs veure que el dit aquí d'alguna manera era necessari.

Petonets. Dos. I una, forta abraçada.

http://open.spotify.com/track/4RbPqbGejfgoPdeca8tTNk

DE LA PLUJA, EL SEU SO I EL SEU ÉSSER

2011-11-16T23:49:00.003+01:00

Plou. La pluja no cau. La pluja mai no pot caure. La pluja mai parla de cada gota. La gota mai diu de l'aigua. L'aigua no la diu ella. La diem d'aquesta manera nosaltres. Aigua.

A les coses, a totes les coses que diem, les diem. Les fem dir. Les coses quan son, el que es diu ser, es fan silenci de paraules. Són en ple silenci. És quan emergeixen d'aquest el seu silenci, és a dir, quan les fem dir, que les podem dir.

Pot passar que aquest silenci sigui un poema exempt de paraules, perquè tot tu hi siguis; hi siguis, en tu i en plena vivència.

El seus versos són la teva co-implicació fets en silenci de paraules, quan la vitalitat de la vida tot ho absorbeix a moments.

TINC UNA PREGUNTA

2011-11-15T20:34:00.000+01:00

Oumaima porta vel integral. Què dic vel! Porta burca! Integral! Com no pot pas ser d'altra manera.

Per una d'aquelles coses inexplicables, Oumaima, si fos mascle musulmà portaria turbant. Molta pasta -per refina i refinada; blanca i negra- té Oumaima. Compra clubs de futbol, ports esportius... Tu pots comprar un quart de xai per una festeta amb amigatxos i amigatxes. Ella compra les ciutats a quarts. Els cristianets les posen a la venda. Els estimadors de la pàtria i altres palanques mobilitzadores de la massa emotiva, posen marca a les ciutats. Si són de marca seran millor comprades.

La meva pregunta és la següent (és una mica perllongada en l'espai, eh; agafeu aire). ¿Seria esquinçat el burca de l'Oumaima per la normativa d'un critianet llibertador occidental defensor de les llibertats, excepte de la seva pròpia -homenet monopolitzat com és- i la dels seus o la dels altres d'estrat inferior -tal com al cristianet li agrada dir- molt inferior al de Oumaima? Resposta: No. Les seves vestidures, les de la Oumaima, no serien esquinçades pel cristianet occidental amb tratjo que alguna mamà li ha comprat.

Recolzem, amb racionalitat occidental, l'anterior negació. Posem que, vist a la meva manera, un vestigi del burca el tenim en el turbant o similar (proposició a confirmar). Segons la següent proporció: mascle amb turbant és a femella amb burca, així com masclista menyspreador és a femella menyspreada.

Què curiós aquest silenci del mascle cristianet -o de tal substrat- que res diu del masclisme del Mustafa i està tan interessat en l'ofessa i denigrada No-Oumaima!!

Per acabar aquesta mena de demostració more geometrica, hauríem de posar una ploma al barret del cristianet.

Es que "se le ve tanto el plumero", al cristianito occidental, bien sea castellano o catalán o de otros lares!!!

A SER POSSIBLE, M'ESTIMO MÉS SEMPRE L'ÒRBITA

2011-11-12T19:13:00.001+01:00

Jo sempre orbito sobre mi mateix, entre forces coincidents properes però externes a mi (i de qui les emet tant en gaudeixo i a qui les emet puc arribar a estimar d'alguna manera) i les forces d'atracció vers mi mateix. Clar que hi ha desviacions en un sentit o en l'altre. Mentre sigui així trobo jo que aquesta és la meva forma d'equilibri: oscil·lació; i tot gaudeix d'òrbita.

Però, atenció a l'auto-engany!! Aquí, en el meu espai ningú m'enganya. M'enganyo jo i prou. Jo sempre orbito sobre mi mateix, entre forces incloents, sí; però també excloents. Quan aquestes últimes fan per prendre el timó, succeïx la deriva fins a empanta(negar)-me (o bé quan succeïx la deriva sé què ha pres el timó).

Però sempre -o per ara, de fa ja temps- acaba prevalent l'òrbita que entre jo i els altres establim. Jo ja no vull orbitar al voltant dels demés oblidant-me de mi; ni orbitar al voltant meu oblidant-me dels demés.

EN BREU

2011-11-12T03:00:00.006+01:00

No ha estat pas tan llarga la travessia. Ho semblava en alguns moments del trajecte, fa temps.

La dilatació del temps és una aparença. Consisteix, més aviat, en la seva brevetat. La seva consistència és la seva brevetat.

Se'ns fa absent. Ocupats o distrets, se'ns desplaça i quan puntualment i sobtadament irromp ens diu el fragment que d'ell ha transcorregut. Res. I se'ns mostra en la seva consistència. I depèn de com hagi estat viscut, en la seva cruesa.

Breu ha estat sempre. Ens aferrem al càlcul, el volem discontinuo, discret, per forçar llunyanies. I ens diem, fa tants anys d'allò. Fa molt. Però allò que no para de fer el temps és fer abreviatures. La seva realitat s'apropa molt més a l'instant que no pas al moment, que ja és poc.

Una micro-mesura de la seva instantaneïtat la tinc jo en aquesta fotografia. La d'una trobada de feia molt -o poc?- que no ens trobàvem al llarg d'una taula. Amb més temps, ens trobàvem al llarg d'un camí per a recrear temps en dues de les seves formes possibles en què pot ser creat. En música i amistat perdurable.

Fa un nombre d'anys -dotze-, però fa res d'això, de la foto.

S'assembla més a una contracció que no pas altra cosa, el temps. El puc aprofitar per a expressar-me, treure'n, suc. I també assaborir.

En un verb ja antic és podia dir -i encara es pot- exprimir com a sinònim d'expressar.

Expressar, en essència, que encara tinc temps que a tal cosa, la d'expressar, m'invita.

EL DESTÍ DES D'UN ALTRE PUNT DE VISTA

2011-11-10T23:00:00.001+01:00

(A la vista, el mateix text que el del post anterior).

Primer ha estat el desig de regalar a algú en concret. Després han estat unes paraules emergides de la foscor de la nit. Paraules que he disposat a la manera de versos. Una mena de semblança a poesia maldestre, és el que ha m'ha sortit. Però conté ànima i pensament. No pas una cosa sense l'altra. Les dues.

Aquest pensament i aquesta ànima, les del poema maldestre, les regalaré -obeint el desig originari- a algú a qui crec que els pot correspondre en una mena de flux en termes de sensibilitat. No importa si finalment això no és així.

Sincerament, sí que m'importa, si no es dona aquesta correspondència; però no m'hauria d'importar.

En el "poema", el pensament. O en el pensament, el "poema"? No tenen importància, aquí, els orígens; què és primer, si una cosa o l'altra. Una cosa i l'altra són una mena de roda que roda. I fa rodar.

I finalment ha esdevingut la coincidència. Segons la pobre llum de la consciència, coincidència del tot imprevista. La coincidència amb el text. Una coincidència interpretativa. Que la interpreta a la meva manera. I a la meva manera és com, naturalment, me'l puc fer meu, aquell text a la vista.

La coincidència és amb els inicis del capítol que em branda. I potser, fins i tot, percebo l'esperit d'aquest text des d'un altre costat. Abans que la lletra, és l'esperit, allò que a mi m'interessa.

"Me gustaria ofrecer una imagen del destino sacada del ámbito geográfico, la de la división de las aguas, el famoso "continental divide" a partir del cual en los Estados Unidos, unas corrientes marinas parten hacia el Pacífico y otras hacia el Atlántico. Mediante este reparto, en un momento determinado, dos elementos se separan, según parece, irreversiblemente, y jamás volverán a juntarse. La división es definitiva. Cabe decir lo mismo del nacimiengto, que es una sepración definitva. Una cosa adquiera forma de existencia, otra no, y lo que no ha nacido simultàniamente se convertirá en el otro, y no dejará de serlo.

Así pues el destino sería una forma de sepración definitiva y irreversible. Pero una suerte de reversibilidad hace que las cosas separadas mantengan una complicidad. ("Contraseñas" Jean Baudrillard. Cp. El destino. Pàgs 69-70. Anagrama).

Aquesta és la cita i aquest el "poema" interpretatiu:

Mitja nit,

altra cop

el bell mig

entre dies

que anirien

a la deriva

si no fora pels
contracorrents

entre mars

de sensibilitat.

EL DESTÍ

2011-11-09T23:11:00.003+01:00

Un text interessant. M'he trencat la closca per entendre'l una mica (segons gust personal, preferible a fer sudokus). Es tracte d'un capítol d'un libre de Jean Baudrillard. El llibre és "Contraseñas" -una mena de clau de la seva obra; aquesta l'última-. El capítol: El destino.

"Siempre estamos destinados al otro, es un intercambio, una forma dual, y no, contrariamente a la concepción común, un destino individual. El destino es un intercambio simbólico entre nosotros y el mundo que nos piensa y nosotros pensamos, donde se desarrollan tanto la colisión coma la colusión, tanto el enfrentamiento como la complicidad de las cosas entre sí"

Em sembla entendre, segons el context del capítol, que el destí és com la separació de dos continents que mai tornaran a ser coincidents en un de sol. Però no obstant la separació entre les parts sempre quedarà exercida una mena de complicitat entre les parts.

Així doncs el destí comporta dues vessants: separació i complicitat. O dit d'altra manera, la separació no implica la nul·litat de la seducció, sinó que, ben al contrari, és l'ocasió del seu exercici. Destí és entre aquesta dualitat. (L'autor posa més exemples que el de la seducció, que entre tots pots fer-te una mena de mosaic per a entendre).

Ben diferent a la concepció que en tenim, en què sempre relacionem destí amb alguna cosa irremeiable que a mi em toca de manera feliç o tràgica. El destí no és quelcom entre alguna cosa anomenada tal i jo. És entre jo -o nosaltres- i un món -en el que estem integrats- que inverteix la seva polaritat de manera irremeiable. La polaritat: vida, mort. Entre que la vida no intervingui perquè intervingui la mort i entre que la mort no intervingui perquè la vida intervingui.

El destí consisteix en el testimoni d'una cursa de relleus entre contraris en un circuit.

*Diccionari Enciclopèdia Catalana:

5 m ESPORT Tub cilíndric, prim i lleuger, de fusta, metall, etc., que en les curses de relleus l'atleta porta a les mans i cedeix al següent del mateix equip en una zona delimitada.

CARTA DE LA MEVA ESTIMADA AMIGA NOA GELIEVI

2011-11-08T22:41:00.003+01:00

Jerusalem 9 de novembre de 2011

Estimat Joan:

Podria cometre la vulgaritat de fer com una mena d'un "copiar i enganxar" de la primera part del primer paràgraf de la teva esperada carta. No faltaria a l'estricte veritat d'un sentiment mutu. Però on quedarien les meves modulacions a tu desitjades?  Jo t'he escrit varies vegades i tu ni cas. Et conec i no t'esborraré del llibre de la vida dels vius que estimo. 

T'agraeixo molt que no facis servir el correu electrònic per a escriure'm. A mi m'agrada la carta amb el temps que l'ha de portar. He anat al jardí públic proper a casa meva a llegir-la. Tu, amb la teva mania de la constant renovació del mateix no surts de la teva bellíssima ciutat i, clar, no saps on és ni com és aquest, el meu jardí públic. Aquí cada banc és d'un color diferent. N'he triat un de lila. Asseguda sobre aquest color he llegit la teva carta. Una mica llarga, per cert hahaha!! 

M'ha fet tanta il·lusió rebre-la i llegir-la!!. Encara ara em dura l'alegria de l'íntim moment que m'has regalat en aquell banc. 

Però també t'he de dir que m'has deixat una certa amargor de boca que ara mateix em vull treure. Tu ja saps que, de bon gust, jo no admeto més amargor a la boca que la d'una bona cervesa. 

Què és això de tractar-te de miserable davant meu!! Ni davant ni en cap dels meus costats. Ni a prop ni lluny. Ni en la meva presència ni en la meva absència. Ni havent-me conegut ni no havent-me conegut. Ni existint jo, ni no havent existit. 

Què és això de tractar-te de miserable!!Tu saps el que t'arribo a apreciar. Tant que fins i tot la paraula "apreciar" em fa sentir fàstics pel fet de pertanya a la família de "preu" i al concepte de valor en equivalència monetària. Tu, com a persona que ets, gaudeixes d'incommensurabilitat. Tu a allò que jo estimo -i pel que fa a tu, tant- no tens dret a rebaixar-ho. No et rebaixis. No t'ho hauria de dir jo això, t'ho hauries de dir tu a tu mateix amb l'exacta tendresa, teva, que per tu senten les meves entranyes. 

T'he de recordar que som amics? Si tu m'alces a mi, rebaixant-te tu, jo em sento en el pitjors dels llocs, em sento en un lloc que per a res em pertany, en un lloc jeràrquic. Jerarquitzes la nostra preciosa amistat? La fondràs, si persisteixes, en enemistat, en el seu sentit més estricte. 

Com és que et menysprees d'aquesta manera? Has oblidat el molt que t'ha costat  trobar una renovada paternitat pròpia, feta de paraules, a certs sentiments teus que vagaven orfes per les nits, malgrat les clarors externes? Sóc jo qui t'ho ha de recordar? Sí, clar, per l'amistat que ens tenim i que per tant ens devem.

Fins aviat, Joan (T'envio la foto d'aquella nit en què em vas fer cinc cèntims d'en Julio Antonio) (Ara no em fotis un rollo dient-me que "cinc cèntims" és com un no-res hahahaha!!!)

CARTA A L'ESTIMADA AMIGA NOA GELIEVI

2011-11-06T22:35:00.000+01:00

Tarragona 6 de novembre de 2011

Estimada amiga Noa:

Ja fa més de dos mesos que et noto faltar. A l'endemà de marxar tu, jo ja em vaig sentir amb el buit de les  nostres converses inexistents. Abans de l'endemà, ja no et vaig notar. Ja fa més de dos mesos que no assaboreixo el gust de la teva llengua convocant milers de relacions, totes al seu temps. Tu saps que aquesta és una mancança, una mancança, que porto amb dignitat, perquè també saps que és un buit entre altres que m'habiten entre plenituds que també tinc. Per tant cap preocupació per la teva part respecte a mi pel que fa a això.

Avui t'he recordat de amanera molt especial. Aquí, a Tarragona han fet una fira que crec han anomenat la fira del pagès. M'ha agradat. Realment jo no he vist que fora del pagès; però tot el que hi havia, en general, tenia certa bona qualitat. La qualitat de la senzillesa; no pas la de la ximpleria. Ja saps el que em poden arribar a agradar aquesta mena d'actes. Són del meu gust per molts motius, un d'ells per l'absoluta absència d'opulència o succedanis de la tal. No ja l'opulència, si no l'espectacularitat inflada, em repel·leix. Saps que a mi no m'agrada gens ni mica tot això. Cert, amb aquesta mentalitat massa lluny no es pot anar en aquesta societat del tot-espectacle i misèria mental. (Em sembla que ja et sento plena de matisos per a posar al seu lloc aquest "misèria mental" atribuïda a tanta gent. Conec la vostra, perdó, la teva mentalitat, que rebutgeu les generalitzacions i que d'un mot en feu un món de pràctica saviesa. Però jo sóc d'aquest extrem del mediterrani, tu de l'altre i una mica més). 

Però si jo vull anar lluny i sentir-me ample i habitar un espai de límits llunyans, només em cal pensar en alguns del teu comentaris... o de fer el que ara faig, escriure't. De pensar, el que és diu pensar, amb tu. Al costat teu.  En els indissolubles llaços del diàleg. 

Sé que les meves paraules, per míseres que puguin arribar a ser, aniran a parar a l'habitacle del teu cor, i rebran un tractament i una amplificació que en un sol dir teu -el proper estiu- me les retornaràs irrecognoscibles en un primer moment, per a mi. I després seran meves, dites realment per mi. Meves en propietat. Sempre t'agrairé -fins l'eternitat- el tractament que dones al meu pobre dir. Pobre, però que tu enriqueixes de manera tant desinteressada, tant absolutament desinteressada, que allò que he dit, quan tu m'ho retornes, és veritablement meu. Gracies Noa. Moltes gràcies. Et reconec com una dona sabia i de pensament bell, entre altres atributs, no menys importants; i tan substanciosos, per cert!!.

Mira, em vaig haver d'aturar en una parada a la que he hagut de retornar de manera inexorable avui. Una paradeta (t'envio fotografia) de llibres de miniatura. Miniatures en les que qui fa els llibres et grava el teu nom a la tapa (a aquesta porta que s'obra i es tanca de tot llibre no digital). Un parell de volums nans em van cridat poderosament l'atenció. Segurament que tu hi deus tenir molt a veure en aquest impuls, que ben segur des de Jerusalem deus tensar amb les cordes de la teva estima lleial. 

He fet gravar el teu nom i el meu nom. Un a cada volum. Es tracta dels Salms. Com vas arribar a fer que aquests textos em podessin seduir!! Els desempallegaves de tota encarcarada i establerta i estancada interpretació. I ben segur que dins el teu cor de llarga història, les tenies totes; però cada paraula teva era una creació pròpia, a partir, clar, de tanta saviesa humil i senzilla com t'habita. Si podia tenir jo algun dubte de la bellesa d'aquests textos, que tu feies ateus (no sé com t'ho fas, és increïble i tan creïbles els teus comentaris, els teus dirs) se'm van esvair -els residuals i persistents dubtes que no em deixaven apreciar la bellesa- amb els mil i un comentaris de cada un dels versets que em relacionaves i regalaves plens de passat i present i futur del Cant del Càntics. Em desfeia en mig del seu delicat erotisme. Tot jo regalimava entusiasme i potencialitat i afectivitat i efectivitat que imperceptiblement anava a parar, d'alguna manera, a la quotidiana i gens espectacular realitat. Aquesta realitat que tu diries que precisa del manà sempre renovant i fresc del detall del present, del detall que mai s'ha de desar per a demà, que ja es fa malbé, i et fa malbé i ens fa malbé; si es desa, acumulatiu pel dia de demà.

Mira m'ha atret molt -clar que els he fullejat- aquest Salm. El Salm 86. Te'l citaré en castellà, l'antiga llengua dels teus avantpassats també sefardites. En aquest llibret que se m'escorra entre els dit el titula així: 

HIMNO A JERUSALEN. MADRE DE TODOS LOS PUEBLOS

El ha cimentado 

sobre el monte santo;

y el Señor prefiere las

puertas de Sion

a todas las moradas 

de Jacob

¡Qué pregón tan

precioso para ti

ciudad de Dios!

"Contaré a Egipto y a 

Babilonia entre mis 

fieles; filisteos, tirios y 

etíopes han nacido 

allí".

Se dirà de Sion: "uno

por uno todos han

nacido en ella;

el Altísimo en persona

la ha fundado"

El Señor escribirá en

 el registro de los

pueblos: "Este ha

ha nacido allí". Y

cantarán mientras

danzan: "Todas mis

fuerzas están en ti"

Quin desgavell de versificació, no? Noa. He respectat, si es que es pot dir així, la miniatura del llibret tal com l'he llegit. 

Ai, Noa, estimada amiga; quines terribles contradiccions entre l'esperit d'aquest text i la realitat del vostre governar, realitat que us imposen amb la connivència del més allunat esperit jueu que us hauria de caracteritzar. Sé de la vostra llunyana -històrica- inquietud en voler recuperar l'esperit que la llarguíssima diàspora us ha forjat.

 No voldria pas competir amb tu -la nostra preciosa amistat es desfaria ipso facte-, la nostra relació es basa en la complementarietat, en el llimar de dificultats i en la paraula clara. Però mira el que m'ha cridat l'atenció (són varies coses, però crec que només en diré una; jo sé qua a tu, jo, no et carrego, tens una paciència infinita equivalent al teu amor per mi; i això, tanta immensitat deix claredat per delinear, jo els meus propis límits, mai t'he de carregar més del compte i si hi ha càrrega haurà de ser compartida). Bé el que et volia esmentar: "... prefiere las puertas... a todas las moradas... " També t'estimes tu més el moviment de les portes que no pas la quietud de les estades. També tu deus veure la complementarietat  d'aquests dos elements. Però el primer és el moviment. El moviment de les portes perquè la quietud de les estades sigui altra cosa que momentània. Que sigui necessària tranquil·litat, voldríem, no?. Però per que aquesta tranquil·litat no s'enrareixi  en tancament que no sap fer altra que mirar-se el melic, ens cal obrir-nos i tancar-nos, des de dins al nociu de fora i des de fora al nociu de dins. Fer aïllament per donar-nos el tracte adient, per (a)donar-nos de què potser ens cal un tractament provinent del saber nou i inèdit de les nostres interpretacions, las del diàleg en general i tornar a obrir i a obrir-nos. No posaries tu tampoc, veritat l'accent en l'estança abans que en la porta de l'estança, veritat? Oblida la porta i llavors o no pots sortir-te'n o tampoc entrar. Entrar a on? Ens podríem preguntar; veritat, Noa. Sí a dins, clar a dis d'un mateix. De quina altra manera et pots sortir-te'n amb coneixement de causa. I sortir-te'n a on, evidentment, a fora d'un. Allí al fer de les coses que estan per fer.

Noa sento que m'hagi allargat tant. Sempre pots llegir per parts. Tu en faràs d'aquesta "chapuza" versets. Me'ls tornaràs i llavors seran meus de veritat.

Fins aviat. Una abraçada i un petó que aquesta nit t'enviaré des de la vora de la mar. Besaré la sal i t'arribarà la dolçor de la rosada.

ELEFANTS 3/3 (TEXT RECICLAT, D'UN ALTRE MEU)

2011-11-06T12:25:00.001+01:00

Imagino un motllo, gran, molt gran. No solament gran, sinó que es va engrandint a mesura d'algun contingut que s'infla. Són les petjades del que és feixuc. Les petjades immòbils dels prejudicis inqüestionats. De l'establert i assumit de manera acrítica. És a dir, no assumit; establert a la manera de la manipulació; segons bufen les ventades és que jo m'he de deixar portar. Són les petjades on també queden, clar, incrustats... aspectes importants de la nostra personalitat. Incrustacions que ens marquen, ens immobilitzen... i som capaços de dir-ne a això educació.

Un exemple clar de petjada-motllo: A mi em resulta força evident que en l'actualitat, de fa molt temps, allò aixafat per les petjades d'un gegant, d'un monstruós i degenerat elefant -que no té ni cara ni ulls, potser solament trompa-; allò aixafat, deia, és la comprensió, en el sentit d'interpretar el que està passant, el que ens està passant, el que m'està passant a mi. No és vol interpretar. Es legisla. S'imposa. Es jutja a tots els nivells, des del carrer, passant per les llars (o el que queda) fins als tribunals. Però mai es busca la comprensió. No pas la comprensió imbècil aquella de "has de ser comprensiu"; sense que ningú et digui de què ho has de ser; ni tu -preferible- et posis a buscar-ho.

Ahir la dona em comentava que un sociòleg explicava -programa tele- de manera interpretativa, el perquè els joves -anglesos, en aquell cas- en aquestes últimes manifestacions trenquen aparadors de roba i altres andròmines que en el fons res satisfan ("andròmines" ho dic amb el meu llenguatge a vegades hiperbòlic i "que en els fons res satisfan" ho interpreto jo)... és una reacció contra el consumisme que ells deuen estar farts de practicar. Sí, clar, és interpretació des d'un punt de vista; però és un punt de vista a considerar. Avui en dia saltem, de manera molt sospitosa per cert, a dir l'inadmissibles que són aquestes coses, la condemna que han de rebre; però ho diem sense tenir ni puta idea de res. Solament veiem que les tals coses ens poden perjudicar; però buscar interpretacions per a posar-hi remei, d'això res de res.

I (2/3)

2011-11-01T12:45:00.000+01:00

He decidit variar la difusa idea inicial. L'"emmotllaré" en tres temps. Li atorgaré tres moments.

Difusa és la boira i també pot ser persistent. Posaria la mà al foc que si agafessis un ventall i ventessis una densa boira, el seu efecte seria pràcticament inútil. La proporció de la pretesa causa amb l'efecte és tan desmesurada...!

Però fora del món físic, és a dir dins nostre, tot s'hi val. La boira pot arribar a ser com la causa formal del marbre de l'escultor, o de les seves primeres matèries; de la idea del el so del music; a de l'anterioritat del llenç del pintor o el suport del que es tracti...

Quantes coses deuen començar a la boira... Potser totes. Mentre es condensen els sentiments o les maneres de sentir i concebre. Entre el fred i la calidesa, entre la calidesa i el fred.

Pretenc, sembla, recuperar un antic sentit, no menys que actual. Del títol de l'àlbum que vam crear uns amics de carn, cor i música, és que ha procedit la brisa que aclareix i alhora emboira.

Tres escenes casualment observades i escoltades per mi. Un nen que saltironeja pels marges d'una certa bellesa a banda i banda i que mentre salta la certifica. Els jocs gestuals d'una mara i del seu fill seduint un instant fotogràfic junt amb el salt a l'espontània avaluació emotiva d'un espai veritablement preciós (La terrassa del Balco del Mediterrani). Les paraules infantils que revoltaven museus per a veure. Aquestes escenes prenien el vol i l'èteri cos de les papallones. Que he de contrastar amb els Elefants. Dels dos gèneres solament m'interessa el vol d'unes papallones i el pes d'uns imaginaris elefants embogits. Res contra els elefants. Res contra no res. A favor de tot el que sigui de la família del terme afavorir.

Cap maniqueisme, res, ni la més mínima sospita. Aquells tres nens, per l'efecte del pes dels elefants poden arribar a ser més papistes que el papa, en qüestions d'aixafar tot el que trobin al seu pas, excepte una única cosa. I la mirada d'un elefant pot quedar corpresa per la presencia d'una sola papallona, a la que seguirà el seu vol, sense poder -ni voler- abandonar el pes de la seva singular bellesa. Cap estúpida bisecció, per tant.

Així que he decidit com una mena de compàs ternari: Papallones. La conjunció I , que és aquest post i, previsiblement, Elefants.

PAPALLONES (1/3)

2011-10-30T17:26:00.004+01:00

PRIMER TEMPS DEL COMPÀS

Avui. Cap allà a les dues de la tarda. Lloc, la terrassa del balcó del Mediterrani, que abisma la mirada vers la mar i un bon fragment de la Història de tots, si és que volem veure tota la panoràmica.

Una mare, un pare i el fill d'ells. El fill -posem que de dotze anys- es fotografia amb la mare. Una mare lúdica que abraça el seu fill pel coll des del darrera fent juganeres i estètiques exposicions a la càmera.

El fill al cap d'un breu moment és fotografiat sol. Amb naturalitat -per a mi, home del segle passat, sorprenent- s'exposa, diria jo que de manera espontània i alhora imitada a un expert en posicionar-se davant una càmera fotogràfica.

Acabada la petita sessió de les dues fotografies: "Papa és wuai Tarragona que bonita que és!! Me gusta!!!"

SEGON TEMPS DEL COMPÀS

Fa set anys. Lloc, Còrdova. Més concretament: Palacio de Viana. Un nen, potser també d'uns onze o dotze anys, saltant pels marges de poca alçada propers als estancs i a les seves aigües. "Que fantàstico que és todo esto; és precioso, papà"

TERCER TEMPS DEL COMPÀS

Deu fer cosa d'un mes. Lloc, casc antic. Amb més exactitud: davant la porta del Museu d'Art Modern Tarragona. Surt del seu interior una família amb dos nens. Potser uns set i vuit anys, tenien.

- Papa, papa; mama, ens queden encarà dos museus per a visitar, anem-hi!.

- Més no, ja (era hora de dinar); ja està bé fills (amb cert to de cansament).

FARO ESPIRITUAL, JULI F O ANTONIO (CLICAR)

PÈRDUES ( i 6)

2011-10-30T01:22:00.000+02:00

La pèrdua d'un ésser estimat. Si d'alguna manera és anunciada, ja compareix el dol. I abans de ser anunciada. Abans, ja comença. Abans.

Les seves múltiples manifestacions, des de l'abrupte passar factura quan ja no es temps de despeses, fins a les últimes possibilitats de manifestar estima. Una cosa contra l'altra. Contradicció. Poden ser plenes d'obstacles les inexcusables -per ser sentides i degudes- manifestacions d'amor. Les d'un.

Des d'un pol fins a l'altre. Des de l'abrupte de ràbia culpabilitzant fins a les mostres d'amor. Pendulant una i altra vegada.

I la culpa s'enfonsa, s'endinsa. T'enfonsa. Se t'endinsa. T'endinsa. Quan te'n surts emergeixes amb el silenciós i necessari triomf de l'alternança. D'una de les seves parts.

Ha de començar el temps de la troballa, que encara ha de mantenir-se viva, la vida pròpia.

La mort sorprèn. Sempre sorprèn. I suspèn. Deix en suspensió tantes coses. Algunes d'elles podran ser integrades al manteniment de la vida; altres, no. Seran pèrdua gravitant entre el sentiment i la paraula.

A la vida pròpia, em refereixo. Sempre m'he estat referint a això.

PÈRDUES (5)

2011-10-26T23:52:00.002+02:00

MAR, TEMPS

Alternança? Mobilitat? Alternança de pèrdua a troballa; de troballa a pèrdua?

Si pesen -en una certa balança del temps meu, dels meu temps biogràfic- més les pèrdues que no pas les troballes, llavors jo patollaré en aigües estancades. Fresques primer, càlides després, agradables encara; del color de la melangia i de la nostàlgia. Caldoses després... putrefactes finalment, pul·lulen els bacterisde la tristor.

Si en la mateixa balança pesen més les troballes, de tal manera que jo no en puc considerar cap en relació a les meves pèrdues, llavors se m'emporta la riuada d'esdeveniments sòlits i insòlits, interns i externs.

Puc dir tot això amb una sola paraula? Si i solament si la balança del meu temps ara es decanta cap a la pèrdua i després, al seu moment, s'inclina vers la troballa; i si, en aquest sentit, mai resta immòbil (tot i que a vagades ho sembla, i així ha de ser).

D'aquest moviment, d'aquesta mobilitat que a més a més es va desplaçant en més d'un sentit en diré creixement. Aquesta és la paraula que diu tot això, creixement.

PÈRDUES (4)

2011-10-25T20:49:00.002+02:00

TARRAGONA, FER ATERRAR COLOMS.

Alternança de què? Quina és l'alternança de la pèrdua? Els economicistes diuen, pensen, senten que l'alternança de la pèrdua és el guany. El guany al preu que sigui.

Jo sóc dels que pensa i sent que l'alternança de la pèrdua és la troballa. La troballa. La troballa és una cruïlla mòbil de camins que cadascú -jo, si més no- fa. Faig, camins i cruïlla, les dues coses, amb els materials terris existents.

La troballa res no te definit. No és del tot i sempre fruit de la recerca. Però vol la recerca de mi. Que jo cerqui. Pot ocórrer que no pari, jo, de cercar, però la troballa esdevindrà quan ella vulgui (si és que podéssim parlar d'ella com si tingues voluntat, desig; alguna cosa que tingui a veure amb l'humà no té desig, voluntat?). O per més que cerquis potser la troballa no serà allò cercat; potser altra cosa o potser res de moment o mai. Pots, també, no cercar i esdevindrà, de tota manera, la troballa. Si ho és la rebràs. I pel fet de rebre-la, ja és troballa.

Però que és allò que més connota el terme troballa? La novetat, el nou, el que és altra vegada nou. Una altra cosa, també, fins llavors inèdita per a mi, és troballa.

La recerca; el manifestar-se, ella, la troballa, al bell mig de la realitat molt o no tant pètria. I, sobretot el novell, són els camins.

La troballa, la cruïlla. Tots aquests camins són de la troballa. Però de la troballa parteixen també tots aquests camins.

La seva mobilitat, la mobilitat del conjunt pertany a la meva vida. La vida, que és l'ofrena de la pèrdua que no ha anat a parar al no-res del silenci absolut. Del silenci d'allò que més pot ser-ne, del silenci de la paraula que ha d'acollir el sentiment de pèrdua.

El guany, l'alternança de la pèrdua dels economicistes, no comporta, per a ells, novetat. Sempre és, a tot estirar, més; però mai altra cosa.

PÈRDUES (3)

2011-10-25T00:34:00.001+02:00

El sentiment de pèrdua la rescata com a tal. Els sentiments són susceptibles de trobar ressò en les paraules. És el desitjable. Són, les paraules, el seu vehicle més precís per a ells mateixos i per a altres paraules que puguin representar alternança.

Potser sigui la paraula el continent del temps. Abans de la paraula, imagino, res no comptava ni res es contava.

Fora de la paraula encara pot quedar la pèrdua, per un temps. Surant com a partícules en un mar de sentiments de fons desconegut. Però sense paraula és a punt de ser res, de ser encara menys que pèrdua. De travessar tot sentiment per a caure en l'oblid. I de tornar a ser res, de tornar a ser ni tan sols oblid. De ser res. És a dir ni allò susceptible de paraula abans de la paraula, ni allò susceptible d'oblid després d'haver estat embolcallat en vida de paraules sentides.

És pèrdua i alhora rescat allò que com a pèrdua se sent. I pèrdua és paraula d'allò perdut. És paraula d'una alternança, també. Mai és, però, rescat d'allò perdut. Pèrdua també és paraula d'alternança de pèrdua. Potser més precisament és això que no pas cap altra cosa. És més alternança que no pas pèrdua, la pèrdua.

PÈRDUES (2)

2011-10-24T00:15:00.000+02:00

TARRAGONA RECORD DE TARDOR QUE SERÀ

Des d'un univers sense límits és que vull considerar les pèrdues. Que no tinguin possibilitat, però, de caure en el no-res. És a dir que unes paraules les recullin en el seu descens o en la seva dispersió en el caos. En la seva fugida en un sentit o en l'altre. Paraules, clar, d'aquelles que no limiten .

Recordo l'amic sent-ho. El so que dels teclats, en viu, s'empescava per un tirar del fil anomenat fredament i estàticament notes. Fil, no; raig que brollava sincrònic ànima-cos-instrument. Era un esgarrapar era un acariciar era passar els dits suaus per fer tendre un so, o un ram de sons.

L'enteniment, entre el dos, quasi perfecte, a vegades, en instants un pèl duradors, sense el quasi.

Que a una embranzida en intensitat del ritme corresponien immediatament agudeses que feien esgarrifar de plaer, que arribava, no poques vegades al paroxisme; però a una mena de paroxisme altament plaent.

Que en ser tallades notes per a posar-les contra el temps fent-lo dilatar fraccions, corresponia, a vegades, l'exacta intuïció del mateix i que intuïció i acció rítmica i melodiosa -filigrana única- eren una mateixa cosa.

Que a vegades sobtadament i amb perfecta simultaneïtat fèiem aparèixer tot un brot nou al mateix temps, del tot inesperat; però com si des d'una estona de no res estigues sent preparat esquena a esquena. Com si en un mateix camp magnètic els cors, apropats, prenguessin un acord sense cap mena de demora en la seva execució.

PÈRDUES (1)

2011-10-23T16:10:00.001+02:00

TEMPS QUE PASSA I MEDITERRANI

Són dies de pèrdues al record. Pèrdues sense més. Pèrdues. Es criden les unes a les altres. No crec, però, que quedin emmagatzemades en algun espai meu. No hi ha espais en un. Els espais són cosa de fora. A dins no n'hi ha, d'això.

A dins és l'univers. Un altre univers? En les nostres manies comparatives em caigut en l'error de comparar la grandesa de l'univers amb la petitesa del nostre ésser. Minúsculs i insignificants, ens em dit. Ens em maltractat, sense que ningú ens maltractes. Menys que partícules subatòmiques, em insistit. Un error. Res pot mesurar l'univers. Res pot mesurar el nostra a dins.

Dins i no pas el nostre interior. Que la paraula interior denota límit entre dins i fora. No. Dins. Dins d'un tot. Un univers.

Perquè considerar-nos externament i veure-hi un immens univers i una exigua existència? La meva. Per què no contemplar-nos, considerant-nos sense diferenciació? Un univers. Un. Solament un. Un univers que es pot internar i que es pot expandir. Que quan és internat, estic jo i quan és externat, és el mateix però en termes d'immensitat; jo dins, però. Immensitat, jo també, en últim i primer terme. Però no un ésser escàs, jo, i un tot que ha de ser tot menys, precisament jo. Per què això.

Deia que les pèrdues, les meves pèrdues es criden les unes a les altres. Són, plegades, un calidoscopi entristit i sentimental.

CONTA'M UN CONTE (INVENTAT, PAPA, INVENTAT)

2011-10-23T00:26:00.002+02:00

Esculpia amb les seves paraules les branques caigudes del bosc. De fet tot allò sobrer i no sobrer, humil i no humil, que considerava quedava poetitzat i enllestit per a ser estimat.

Un dia arribà al poble una dona de la que va queda intensament enamorat. Aquella intensitat s'obri pas en extensió perllongada pels seus quefers, sovint mutus, sentits i quotidians.

Mai abans, malgrat el seu admirable do de desfer tota consistència en paraules ingràvides, se'l va veure tan feliç. Mai.

Esculpien, ara, la dura matèria del dia a dia en imatges que diluïen en ells mateixos i que a més a més irradiaven, sense cap mena d'angoixa, en atencions i serveis als demés, si i solament si calia.

Aquella inversió, però, mai va ser perdonada pels veïns del poble que van deixar de rebre els plaers que les ones expansives dels seus versos tant els commovia.

A la dura matèria de la quotidianitat van haver d'afegir el trist pes d'aquesta descoberta: la de sentir-se considerats pels altres com l'addicció dels seus divertiments més profunds. Els dos van emprendre, un cop més, el tractament més delicat del que és més dur.

D'aquella addicció aliena en van saber fer, altra vegada, la més bella de les seves diccions que cantava la més dràstica de les separacions.

LA FELICITAT EN UN PLIS PLAS ( i 6)

2011-10-22T00:40:00.002+02:00

Que és l'aigua? La que sacia la sed? La que contemplen els meus ulls embadalint-me? La que banya el meu cos delectant-lo? La que fa incansable la seva escolta de mil cadències? La que rega els camps i inunda les ciutats on especulen terrenys? La que acompanya els enamorats que cerquen els indrets de lluna plena en ella reflectida? Dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen?

Podríem trobar com a mínim una oració afirmativa per a cada una d'aquestes preguntes i així verificaríem de manera suficient el que deia Aristòtil, que allò que és, es pot dir de moltes maneres.

Doncs bé, a la felicitat crec que li passa el mateix però amb increment exponencial i inabastable. És pot dir de tantes maneres com persones l'experimenten i de tantes maneres com tantes vegades les persones l'experimenten. Impossible, per tant poder-la definir i dir-ne, "la felicitat és (el que sigui) i cap altra cosa més". Fins i tot, podem no dir-ne res i sentir-la de manera inconfusible. Però només la podem dir pel fet d'haver-la experimentat.

Quan ha tingut ideologia (doncs sí, clar que n'ha tingut), és quan més se'ns ha escapat. Quan s'ha dit que és la beatitud o quan se'ns ha dit que és el plaer sense més; o, en general, quan se'ns ha dit, de l'inabastable que pot arribar a ser, una sola cosa. Quan se l'ha emmarcat a esquenes de la nostra naturalesa que es concreta en cadascú perquè cadascú la va concretant.

Així que sembla força absurd dir a algú que és la felicitat. Donar-li una definició o donar-la en forma d'alguna mena d'objectiu (finalitat), encobert, a aconseguir. De la felicitat només en puc dir el meu dir. I així podria ser per part de cadascú. Trobo que de les freàtiques aigües de la felicitat, més no se'n pot dir.

He de tornar a la font, a la deu de la meva fantasia -en aquests posts- La felicitat brolla quan brolla. Té condicions, però. I no solament una. Amb una el riu s'acaba assecant i la fertilitat, de curta durada, és trastoca en esterilitat. La felicitat fuig davant el panegíric convençut i idolatrat del dolor o de l'admissió submisa del que m'ha tocat viure en tant que sentir-me un afortunat desgraciat.

Des de la font troba curs el riu. Les seves aigües són, en realitat, les que esculpeixen els seu propi curs. Però solament per allí on és possible esculpir. I mentre no para d'esculpir el seu curs, altres aigües venen a alimentar-lo. Descendeixen dels vessants muntanyosos o de les humils aigües d'escorrentia. I així el cabal té una certa continuïtat sense la idealització, però, que en el seu recorregut mai no coneixerà la sequera (la coneixerà i potser en varies ocasions).

Verifico, si vull (i jo vull), la felicitat quan puc considerar sense forçar les coses, que hi hagut, en mi, un canvi de polaritat. Vull dir el següent: que ha quedat invalidat allò de què qualsevol temps passat ha estat millor que el present. Que en termes generals, abstreta tota idealització, em sento millor que temps enrere (fa ja anys) i que fins i tot aquest sentir-me millor a adquirit la qualitat de una relativa estabilitat. He dit relativa, però també vull dir molt preuada.

Que és pot ser feliç de tantes maneres i en tants moments, com moments i persones en aquests moments hi ha. Sí. Però em sembla detectar un tret que ella conté. Una certa i relativa felicitat actua com una mena d'imant que atrau al seu favor els brins que l'incrementa. Té quelcom d'incremental. Com si no es conformés amb menys, sinó que s'in-conformés amb més a fi de ser més encara. Gaudeix d'inquietud, la felicitat. És inconformista (és una de les coses que se'n poden dir, sense detriment de la resta).

I en la conversa ens va sortir que la felicitat potser té poc a veure amb una mena d'embassament d'aigües. Perquè comentàvem aquest anhel quasi universal occidental (oxímoron) de no voler parar de viatjar i conèixer món. Potser arribaria un moment que la pròpia felicitat portaria a l'incansable coneixedor de món a la barana del vaixell en el seu enèsim creuer. I allí el viatger incansable es preguntaria si hi ha món més enllà del seu. Sovint evitem l'estancament amb el treball que ens resulti digne (alguna cosa s'haurà de fer pel conjunt que són els demés, no?)... difícil actualment, donades les condicions laborals d'ara i els nous, entre mil, crits de reforma "valenta" del treball (veueta, aquesta nit, duna subsecretària del treball que mai li faltarà el benefici monetari del treball potser més aviat provinent dels altres).

Bé, no ha estat possible quatre pinzellades, n'han estat sis. Tres pel plis i les altres tres pel pals.

LA FELICITAT EN UN PLIS PLAS (5)

2011-10-20T23:56:00.003+02:00

Hi penso de tant en tant -deia- en el tema que remoc aquí. El diumenge passat, sense anar més lluny.

És un tema fantàstic i el mètode per copsar-ne en paraules un bri, m'és la fantasia.

La fantasia i la conversa al voltant de com en són de diferents les mentalitats d'una època i d'una altra. De l'època de quan jo era jove a l'època de quan ara mateix s'és jove, qui en sigui.

On es nota molt el canvi de mentalitat és en la manera de concebre les relacions sexuals de proximitat, d'intimitat. Si més no, així era el tema central de la nostra conversa, i hi havia un nexe comú en veure-ho i entendre-ho de manera semblant.

Un tret diferenciador entre aquests dos temps d'un mateix compàs (jo estava biològicament viu en l'època de la meva joventut i encara ara n'estic), un tret diferenciador en allò que conversàvem era la desaparició de voler -o de poder?- conviure íntimament de manera perllongada i compromesa al llarg del temps.

Actualment si tal cosa de l'esmentada prolongació ocórrer, doncs ocórrer. Però el temps fort del compàs està en la intensitat i la temporalitat, quant més breu, millor; no és que conscientment es busqui així des del primer moment; no, així és com ocórrer en un bon grapat de casos (la major part).

Se suposa que la intensitat -valor de valors en les íntimes relacions- experimenta pèrdua pel pas del temps, fins a arribar a, pràcticament, el no-res de la relació, fins a arribar a la seva desintegració.

Consideràvem -la dona i jo- l'expressió, molt escoltada, "mai podrem dir que la nostra relació de parella serà per a tota la vida; qui ho sap això, ningú, ni nosaltres mateixos, ho sabem" i que aquesta expressió, que n'és de l'actual mentalitat, és la que presideix tota relació des d'abans dels seus inicis, des d'abans de ser una relació. És com una mena de pòsit social (i jo crec que allò que és abans de ser efectiu i que és en societat, és una mentalitat).

Em deia, i dèiem en la conversa, que el ventall de possibilitats per a les relacions s'ha diversificat en el sentit de la llibertat que cadascú pot o vol viure.

Però en la conversa, el teló de fons era -a banda del blau intens i indescriptible de la mar- el de la felicitat, i buscava entre la multiplicitat de relacions les seves aigües freàtiques. Això és el que tenia al cap i això era el que anava dirigint la conversa, ben segur.

I buscava no solament les aigües freàtiques de la llibertat entre multiplicitat de relacions íntimes i intenses - intensitat que confereix autenticitat a les relacions- sinó que també les buscava, aquestes aigües, entre l'època de la meva joventut i l'època de la joventut d'altres ara mateix.

Aquest era el rumb del diumenge pel matí, allí per on el pensament navegava.

LA FELICITAT EN UN PLIS PLAS (4)

2011-10-19T21:21:00.002+02:00

TARRAGONA I LLUNA I VIDA, AQUEST ÉS UN ESDEVENIMENT SEMPRE NOU I SEMPRE COMÚ

Que la felicitat no te ideologia i que el patiment sí. Què vull dir amb això? Que la felicitat passa d'idiologies? Què no hi ha ideologia que la pugui justificar o no ni n'hi hauria d'haver de cap de les maneres? Que idiologies i felicitat es foten d'hòsties?

Exactament no sé el que vull dir. Tinc més clar què vull dir amb que el patiment i el tremendisme sí que la té. Només cal repassar unes poques lletres de cançons a l'ús, només cal llegir alguna que altra poesia on el patiment és enaltit com a estat que un ha de cuidar i mantenir inalterable com aquella mena de cosa que et dona vidilla; i contrastar amb això, el buit de poder en què en molts àmbits de la vida quotidiana i cultural es troba la relativa felicitat.

El patiment té panegíric. La felicitat, la terrestre, humana i carnal, que no n'hi ha d'altra, no. Així que entre una cosa i l'altra queda mig clar, mig fosc, el que vull donar a entendre.

Res he dit, que consti, de l'honesta expressió de passions mitjançat les múltiples formes que tenim per a fer-ho, sinó de la lloança i del subjectiu haver-li agafat gustet a això de patir i anar per la vida de melodramàtic.

Res dic, que també consti, del que pateix fins la consumidora desesperació muda o sonora, amb o sense crit, i no troba cap mena de sortida; vull dir...

Vull dir el següent: troba't cara a cara amb algú que ve al cas. Ve al cas estar cara a cara i ve al cas aquell algú al que tu coneixes, i ell a tu també. Aquest cara a cara ha tingut molts altres cares a cares precedents. Ha arribat el moment de parlar clar, de parlar amb l'energia d'aquell que adverteix el perill imminent i difícilment dubtable de l'ensorrament d'una vida humana preuada - ah, sí, el conegut pot ser ben bé un amic- Poses tot el potencial del que ets capaç per a amplificar el camp de la seva escolta, com si el cridessis de lluny en veure, com si d'una visió plena de certesa es tractes, que s'ofega i que a la seva esquena té un tronc on aferrar-se i així poder salvar, ell, la seva vida, salvar-la de l'ofec. Li disposes l'acústica en un i altre costat, en tots els sentits dels que tu ets capaç, no ja el que té a la seva esquena, sinó al seu davant i no veu; remous les seves aigües per veure si ell gira en el sentit de poder veure altres possibilitats que els borbolls d'aigua que ja li arriben, alguns, al nas. Li dius, no!! mira endins, més endins, mira, mira!!! Sembla pel que dius que tens aquesta sortida, considera-la; no que ho digui jo, considera-la tu; jo veig això. Considera-la, si més no... i aquesta altra, i aquesta.

Res, tot és inútil, des del poc espai que li resta a la seva boca per a poder dir alguna cosa, ell emet: "deixe'm en pau, aquesta es tota la vida que jo tinc i tindré".

Tot és inútil, ell és un adorador insospitat del patiment.

LA FELICITAT EN UN PLIS PLAS (3)

2011-10-19T00:02:00.002+02:00

"Hi ha coses que les coneixeríem molt millor si no volguéssim conèixer-les tant" Goethe.

Em ve de conya aquesta cita recollida per Joan Maragall en el seu Pensaments de Goethe. Em ve de conya per estar a prop de la font d'on, ajuntant les cavitats de les meves dues mans i els dos moviments del meu cor, beure de les seves aigües fresques.

És la sed i el desig allò que millor coneix l'aigua, o la felicitat; però si estic entretingut en voler saber què és l'aigua, o la felicitat, fins el punt de deixar de beure o de sentir; llavors la conseqüència, en persistir d'aquesta manera, és la mort per deshidratació o per infelicitat.

A la manera d'un ressò l'amiga, fantàstica, del FB em retorna una nova objecció. "Em parles de formes, de la porositat i de la cavitat que permet el broll en aquesta font i de què la seva inquieta i impensable mobilitat, ara aquí ara allà, impediria el sorgir d'aigües provinents de capes internes de la Terra, tu parles d'impediments; però jo et dic que possiblement tant canvi encertaria nous sortidors que potser obririen cursos d'immensa fertilitat... i fixa't com n'està d'a prop l'homofonia duna i l'altra paraula, fertilitat de felicitat". Pot ser que tinguis raó, però jo només vull donar a entendre que la felicitat requereix de condicions; que sembla que no pugui ser de qualsevol manera per a que brolli; i veig que tens raó en un punt del que dius, que la felicitat difereix d'aquesta font, d'aquesta deu d'aigua, en que les seves aigües, les de la felicitat, mai tenen un brollar continuo; amb la qual cosa sentim com a bo, pel que d'esperançador té, obrir-nos nous pous per on podem extraure allò que d'altra manera no podríem sentir. Treu la paraula pou i posa la paraula ocasió. Busquem sempre noves ocasions per a la nostra felicitat, que reconeixem tan bon punt ens sobrevé. De manera que possiblement l'aixeta del que estem dient no s'obre sense condicions i es tanca si solament depèn d'un sol sortidor.

Però saps el que passa, que la felicitat no té idiologia i el patiment sí.

ANADES I TORNADES

CARTA A L'AMIC DE LA PART ALTA DE LA CIUTAT (2)

CARTA A L'AMIC DE LA PART ALTA DE LA CIUTAT (1)

TARDA

LA VIDA ÉS EN -I UN- PRESENT

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) ( i IV)

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (III)

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (II)

EL MEU JARDÍ (PENSANT EN VEU BAIXA, ÉS A DIR, ESCRIVINT) (I)

MÉS DISTINCIÓ I MENYS DISTINGITS.

SENSE EQUIVALÈNCIA

TRAMA I ORDIT ( i 3)

TRAMA I ORDIT (2)

TRAMA I ORDIT (1)

HI HA ASSASSINATS DE DISTINTES QUALITATS?

DE LA PALLA, EL GRA

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT ( i 11)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (10)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (9)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (8)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (7)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (6)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (5)

NTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (4)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (3)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (2)

INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (1)

COLORS DESGRANATS

FULLES PERENNES I MORTES. NO!!!

PERFUM ANTIC

VERITAT TERROSA

VERMUT

MANERES DE GAUDIR

BROLLAR I SUMERGIR

SORPRÉS, UN COP MÉS.

OMBRES I FOSCORS, NO ES CONFONEN (2)

OMBRES I FOSCORS, NO ES CONFONEN (1)

CONFIN

De duelo es este poema. De cuando uno vaga por los espacios al tiempo que la sombra del desamor parece crecer -alcanzar- y seguir tus propios pasos. Es tu propia sombra. La sombra de tu ser propio "desamado".

Hacerse con el tiempo. Rehacerse es con tiempo. Pero no sólo con tiempo. Es, rehacerse, "desdolerse".

SONS QUE EREN

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (i 4)

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.(William Shakespeare)

I no és aquest mateix desig essent ara, però, discret i cenyit a particulars, l'incansable cercador de positiva fortuna?

Ignorar, atrapar i desviar aquesta marea són les formes generals de deixar-la passar.

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (3)

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.(William Shakespeare)

Vull solcar, amb aquesta petita barca, un contracorrent, potser el dels prejudicis. Com el d'aquella barca del record lisboeta que aprofitava les últimes possibilitats quan encara no li eren massa contràries per a arribar a port.

CORRENTS, EN UN SENTIT O L'ALTRE (2)

En las cosas humanas hay una marea,que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;para quien la deja pasar, el viaje de la vidase pierde en bajíos y desdichas.(William Shakespeare)

La velocitat i la seva inseparable força del corrent d'aigua, el reflux d'aquella tarda -com devia ocórrer cada tarda-, augmentava a cada minut de manera espectacular. En aquells moments inicials del retorn de les aigües, dues embarcacions solcaven en sentits oposats.

Però, on la fortuna? Al port proper o a alta mar? En l'ancoratge o alliberades les amarres? La fortuna està en el propi viatge, en la cita de Shakespeare, de la vida. Però solament en el viatge?

CORRENTS, EN UN SENTIT O EN L'ALTRE (1)

En las cosas humanas hay una marea,que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;para quien la deja pasar, el viaje de la vidase pierde en bajíos y desdichas.(William Shakespeare)

Rcordo que Hanna Arendt(clicar) para especial esment en els prejudicis. Segons em ve al cap, i segons la impressió del que recordo, aquesta autora alliberava de prejudicis els mateixos prejudicis. Procuraré explicar-me.

DIGNITAT I SENTIT

Al mur de la María R. Marquez (amiga FB) he vist i llegit el següent:

Altra cosa, trobo jo, és si penso en el sentit. Sembla més fàcil pensar i per tant veure-hi -i dic, sembla- sentit en una mort, la del poeta, i no en puc veure en les d'aquells joves. Però, veiem.

Inalterable la dignitat. Variable el sentit? La vida d'aquells joves contenia dignitat. Morts com la d'en Miquel certifiquen, segellen, que la vida, per ser humana, n'haurà de tenir, de dignitat.

Quin va ser l'acte de futur del poeta? Allí on sovint està contingut un futur sense amanir, en un NO posat en acte valent.

Potser fins i tot, el sentit està en l'absurd. Està en ensumar-lo tal, per si es podés arraconar, en un moment donat, el màxim possible (eliminar l'absurd, ja sabem que no pot ser, però minimitzar-lo a ell o els seus efectes, sembla que sí sigui possible).

Que tals accions, a vegades pensants i dialogants, altres poètiques o literàries, i en genral artístiques. O, més àmpliament, humanistes. O, en últim terme, representants fidedignes del NO. Que tot això segella el sentit i la dignitat més enllà de la mort, vers les successives vides.

O potser l'absurd és el forat negre que atrapa tot sentit i desprendre'n una partícula, de sentit, és arrancar-la amb una vida, per a què tu tinguis com a tresor aquella partícula de sentit i la fructifiquis.

DUBITATIS

UNA PETITA FAULA. (QUE HE NECESSITAT ENGRANDIR, PER VEURA-LA AMB CLAREDAT SUFICIENT)

ÚLTIMA PÀGINA.

DE LA RELACIÓ BIOGRÀFICA AMB LES PARAULES ( i 2)

DE LA RELACIÓ BIOGRÀFICA AMB LES PARAULES (1) (perduneu l'absència de modèstia, però tal com raja ha estat així)

DEL FLUIR DE TOT PLEGAT

DE LA FLAMA I LA LLENYA

TRES NOTES

PINZELLADA D'UN COMPÀS DE SIS PULSACIONS.

DE LA FORMA DEL PENSAMENT. VERSUS PÍNDOLA.

CARTA A L'ESTIMADA AMIGA NOA GELIEVI (UNA TRANSCRIPCIÓ)

DE LA PLUJA, EL SEU SO I EL SEU ÉSSER

TINC UNA PREGUNTA

Oumaima porta vel integral. Què dic vel! Porta burca! Integral! Com no pot pas ser d'altra manera.

A SER POSSIBLE, M'ESTIMO MÉS SEMPRE L'ÒRBITA

EN BREU

EL DESTÍ DES D'UN ALTRE PUNT DE VISTA

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

En las cosas humanas hay una marea, que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna; para quien la deja pasar, el viaje de la vida se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

En las cosas humanas hay una marea,
que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;
para quien la deja pasar, el viaje de la vida
se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)

En las cosas humanas hay una marea,
que si se la toma a tiempo conduce a la fortuna;
para quien la deja pasar, el viaje de la vida
se pierde en bajíos y desdichas.
(William Shakespeare)