I la teva mare? Ja a vegades no hi toca gaire, està fotuda. Però ha pres com una mena de nou interès per la vida. Els meus germans li han regalat un gos (que jo pensava que no era alguna cosa massa encertada) i es preocupa molt per ell, es preocupa per a què estigui cuidat i fins i tot desitja sortir a passejar, cosa que abans de cap manera volia fer o li costava tant.... La meva l'estimava, clar; però fins últim moment en ocasions les teníem ... massa fortes; la cuidava, l'atenia, l'estimava molt però m'ha quedat un gust agredolç de gust i disgust... en fin; a vegades, a estones, predomina l'amarg. Doncs la meva, en fin, ostres la meva, la meva... doncs està fent coses, faig que mentre pugui les faci i les fa, ostres si les fa; en té més de noranta i mentre pugui no s'ha de deixar anar...
Sempre la música eh. Sí sempre. Ha esta i és el nostre oceà i també va ser el clau ardent i el rai en la tempesta... va ser en temps passats... ara estem reviscolant hahaha!! Ostres ja fa més d'un any que fem el paq xupito-xerrada-tocada-i-quinto-i-xerrada-setmanal hehehe. Ara ja és moment d'analitzar les parts del que fem. El que ha de ser estable, ha de ser sempre el mateix, nítid, segur, precís... La improvisació, clar, és altra cosa. Tenim temps i ho farem amb temps. Sí però l'expressivitat, l'imprevist, la improvisació, la passió... és la base; sí, però sense tècnica, les possibilitats d'expressió es redueixen; però la tècnica la sola tècnica... home això no. Cal disciplina i cura, cuidar els detalls i l'expressivitat el potencial expressiu... això per descomptat... el ruc al davant; el carro al darrere hahaha.
VAJA JA SÓN VORA LES TRES DE LA MATINADA
Us acompanyo, gràcies per la vetllada... gràcies a tu per la lleialtat -difícil- de ser.
0 comentaris:
Publica un comentari