Potser no he fet el que calia... Irresponsables? Aquests ho són. No em pot cabre al cap que uns amassin fortunes extremes que finalment no els servirà de res, mentre que aquesta mateixa fortuna ara mateix salvaria de la fam a un gran nombre de persones que en moren. I aquests especuladors corruptes i corruptors del poder que estan ben vistos i ben votats... i anomenem criminal al que practica un robatori? Què mirem el que els ulls veuen i no volem anar més enllà amb un mínim de criteri, amb un mínim de consideració, de reflexió!!
No li hem fet massa el joc a aquest sistema. No. Te n'has de valdre del sistema aquest, l'has de saber navegar; no entrar-hi. Caminar sobre les seves aigües. Ni un sol peu enfonsat. Algunes vegades m'he hagut de plantar davant del sistema d'explotació en el que estem massa fotuts en general i m'hi volien fotre. Més d'una vegada. Ara no solament estem explotats en bona mesura, si no que a més a més hem d'estar contents, com que no hi ha feina No hi ha feina hi tan que n'hi ha se la jalen els especuladors per a les seves juguesques i les seves caceres monetàries... i a més a més, ens hem d'entregar incondicionalment a salvar la crisi... entrega a tota mena d'això que n'hi diuen reformes... vexacions encobertes és el que són, sé de gent que es suïcida i que tenen depressions... els molt cínics i incertesa excessiva molta gent, molta. Ja fa un temps que estan posant en marxa la propaganda per a que acceptem gustosos la mateixa amargor. Van de rosetes, ells són uns bonstractadors saps, sí bons ... ells no maltracten els cínics asèptics, mans blanques, guants porten.... haha.
No li hem fet massa el joc a aquest sistema. No. Te n'has de valdre del sistema aquest, l'has de saber navegar; no entrar-hi. Caminar sobre les seves aigües. Ni un sol peu enfonsat. Algunes vegades m'he hagut de plantar davant del sistema d'explotació en el que estem massa fotuts en general i m'hi volien fotre. Més d'una vegada. Ara no solament estem explotats en bona mesura, si no que a més a més hem d'estar contents, com que no hi ha feina No hi ha feina hi tan que n'hi ha se la jalen els especuladors per a les seves juguesques i les seves caceres monetàries... i a més a més, ens hem d'entregar incondicionalment a salvar la crisi... entrega a tota mena d'això que n'hi diuen reformes... vexacions encobertes és el que són, sé de gent que es suïcida i que tenen depressions... els molt cínics i incertesa excessiva molta gent, molta. Ja fa un temps que estan posant en marxa la propaganda per a que acceptem gustosos la mateixa amargor. Van de rosetes, ells són uns bonstractadors saps, sí bons ... ells no maltracten els cínics asèptics, mans blanques, guants porten.... haha.
Quants anys fa que ens coneixem! Eh. Quants. Ostres molts. Quinze o setze (o no recordo, por "ai") anys tenia quan era dependent d'aquella botiga. La d'aquell fantasma que triplicava els preus dels articles. Jo, la part que em semblava injusta, el seu valor en producte el regalava als amics. Sí, recordo. Jo n'era un beneficiari. Hahaha.
I el Tal? Ja es mort i el Qual i Aquell altre amb quins fèiem sonar cançons aprenent-ne, començant sent adolescents? Amics, alguns amics; ja estan morts. No se'n van en sortir i es van quedar pel camí curt, massa curt. Com ens pot arribar a atrapar el sistema, no? No més del que un es deixi. O pugui. A vegades et pot sobrepassar. Jo sempre he anat molt en compte; potser massa, però crec que no, per segons quines coses no vull passar. I no passaré. Ostres la família. Pels meus fills i la meva dona si calgues em desprendria del que fos, del que pugés si això els evités algun perjudici. Faria el que calgués. Per ells, "vamos", el que calgui. Això sí que ho tinc claríssim. I jo. I tant. Ells el primer.
0 comentaris:
Publica un comentari