SENSE EQUIVALÈNCIA

Que una imatge val més que mil paraules... Vet aquí una comparació capital; però que jo vull emparentar amb la família de paraules el cap de la qual és capitalista.

Sí. Quantitats. Un val més que mil. Tu vals el que mil. Tens mil, vals mil. Qualsevol cosa equival a una altra si tenen una mesura comuna vàlida per a una i l'altra cosa. L'esperit especulatiu batega des de vet a saber quan. Intern i silenciós, primer. Destructiu després. Inflador, d'enveges, banalitats en l'estricte sentit de la paraula (s'ha dit banalitat d'allò que no n'és), suscitador d'odis, d'estupideses, de deutes contra tota llibertat de ser, de menyspreu vers allò que és incalculable: tu, jo, nosaltres; ells també.

No. Una determinada imatge, uns determinats sons, una paraula. Res valen. No tenen marca, ni mercat. Absorbeixen creant el seu propi espai de silenci. Fan res. Fan el seu propi espai de silenci, i llavors pots escoltar. No valen ni més, ni menys; escapen a l'equivalència. És que no valen res. Ni idea, ni sentiment, tenen del que és sublim, els reductors a equivalències. 

I què és sublim? Mira com és filtra l'aigua després d'una pluja suau. Amara la terra. S'entolla poc o gens primer. I es filtra terra endins. Mitjà fèrtil, en dissoldre i posar en moviment els nutrients. 

Tu i jo som la pluja. Fets com d'aigua i estàs envoltat d'un bell paisatge i uns sons que dins teu el correspon. Tu vas essent infiltrat en els sons i en el paisatge que contemples i no trobes cap diferència aristocràticament distintiva entre tu i allò on has quedat immers,  i vers on has estat infiltrat. 

Vet aquí el que és el sublim. Em sembla a mi.