LA VIDA ÉS EN -I UN- PRESENT

 al mig d'una melodia 
al començament de la tarda
al bell mig del dia
la solitud
consumeix
la poca claror 
del que encara queda
encès
enfosqueix
i tot sura sense 
respiració
s'està fent lent i agònic el buit
que acabarà amb la solitud
noto el cor trencant el silenci ensordidor 
que bombeja vida contracorrent
res
quedarà anegant.
L'afirmació que és vida 
no ho permetrà.