He anat caminant per una mena de pont fet de la fusta del pensament i de cordes de paraules. Pont entre el desig i la llibertat, els quals he reconegut com a inseparables. Es transvasen l'un en la altra de manera recíproca i alternativa. Es fusionen sense cessar els seus propis moviments, els seus cabalosos fluxos.
He continuat el camí i m'he aturat a l'indret buscat. Aquell dels meus propòsits. Caminar entre la Llibertat i l'Educació, segons les possibilitats dels meus passos, ha estat el propòsit.
Puc ara imaginar-me millor què seria una cosa sense l'altra. Què seria de la Llibertat sense l'Educació. O que serà de l'Educació sense la Llibertat.
He continuat el camí i m'he aturat a l'indret buscat. Aquell dels meus propòsits. Caminar entre la Llibertat i l'Educació, segons les possibilitats dels meus passos, ha estat el propòsit.
Puc ara imaginar-me millor què seria una cosa sense l'altra. Què seria de la Llibertat sense l'Educació. O que serà de l'Educació sense la Llibertat.
La llibertat és el nostre cabal. Millor el nostre potencial. La nostra dinàmica. La dinamització de nosaltres i de cadascú. És l'impuls -alimentat pel desig- de la roda d'un veritable progrés.
L'educació sense la llibertat és el que és: una llera i mai allò que pot arribar a ser. Tal com és. Més dedicada a mantenir l'establert, és a dir a fer girar més la roda de la fortuna material -que uns pocs acumulen molt en forma d'alts beneficis- que no pas el progrés humà, que sempre va rebent unes engrunes, si comparem amb el progrés predominant. L'existència d'armament, per exemple, capaç de devastar la terra, prova el que dic: que encera les engrunes de progrés humà existents poden quedar en un no-res de brutalitat i crueltat en qualsevol moment -per ara ja es pot contemplar això en la multitud de guerres existents-.
L'educació sense la llibertat és el que és: una llera i mai allò que pot arribar a ser. Tal com és. Més dedicada a mantenir l'establert, és a dir a fer girar més la roda de la fortuna material -que uns pocs acumulen molt en forma d'alts beneficis- que no pas el progrés humà, que sempre va rebent unes engrunes, si comparem amb el progrés predominant. L'existència d'armament, per exemple, capaç de devastar la terra, prova el que dic: que encera les engrunes de progrés humà existents poden quedar en un no-res de brutalitat i crueltat en qualsevol moment -per ara ja es pot contemplar això en la multitud de guerres existents-.
Però, per altra banda, com puc imaginar la llibertat sense l'educació? Doncs de la mateixa manera que imagino les devastadores riuades o els efectes d'un tstunami.
Ara bé, educació no significa alguna mena d'acumulació de bens culturals, com si d'una altra mataria més subtil que la dels objectes es tractes. Quan la humanitat va arribar a unes altes quotes de qualitat i diversitat artística i cultural, en aquells moments també va ocórrer una de les més horribles manifestacions humanes. Aquells que escoltaven Wagner, al descans del concert també podien sentir la fortor a carn cremada del fum dels forns crematoris on jueus i altres grups humans eren exterminats. I potser, camí als forns de l'extermini, els que cap allí eren conduïts podien escoltar, de fons, la música de Wagner.
Ara bé, educació no significa alguna mena d'acumulació de bens culturals, com si d'una altra mataria més subtil que la dels objectes es tractes. Quan la humanitat va arribar a unes altes quotes de qualitat i diversitat artística i cultural, en aquells moments també va ocórrer una de les més horribles manifestacions humanes. Aquells que escoltaven Wagner, al descans del concert també podien sentir la fortor a carn cremada del fum dels forns crematoris on jueus i altres grups humans eren exterminats. I potser, camí als forns de l'extermini, els que cap allí eren conduïts podien escoltar, de fons, la música de Wagner.
0 comentaris:
Publica un comentari