Triant el gra de la palla, jo pertanyo a una antiga, i passada de moda, pedagogia. Per boca dels seus emissaris jo escoltava una i altra vegada aquesta exhortació: desenvolupa, desenvolupa; les idees s'han de desenvolupar, s'han de deixar desenvolupar; han de florir. Escriu, pensa. Pensa, escriu. Pensar i escriure i parla, sobre tot parla expressant, expressa't; això són les portes i les finestres del sentiment, dels teus sentiments de les teves cuites. El sentiment, sense portes i sense finestres, s'estanca o es malmet en sentimentalisme.
Jo pertanyo a aquesta pedagogia, a la que, llavors, no podia arribar. No podia. Els irreflexius, el de pensament clònic em deien: no és que no puguis, és que no vols. La realitat, la meva realitat, la meva realitat objectiva i no únicament subjectiva; la meva realitat subjectiva, però no únicament subjectiva sinó que també objectiva, era que no podia. La meva realitat completa, en aquells moments, era, realment, que no podia. No podia, i en el fons volia; i tant si volia!! Però no podia. Ara bé jo sentia i escoltava, i aquella pedagogia es calava com la rosada que anega poquet, i poquet a poquet, la terra i la fa, a la llarga, fèrtil a la vista, al paladar i a la nutrició.
Què és desenvolupar? Filma qualsevol cosa amb una càmera de vídeo. Quan reprodueixis el filmat, passa-ho en un màxim de velocitat. Això, el que la teva mirada pot veure i el que el teu cap pot pensar i allò que al teu cor, tot plegat, pot suscitar en mirar la gravació NO ÉS, desenvolupar. Tu poca cosa pots desenvolupar en visionar les coses d'aquesta manera. Alenteix la successió d'imatges. Considera-les acompanyades del teu mirar, del teu pensar i del teu sentir. El temps, perquè caminen les imatges segon tu camines, el tens. Llavors pots -i ja ho estàs fent- desenvolupar.
Veritat que tot a la vida es succeïx amb una velocitat de vertigen? No la pròpia vida, que també, sinó el que ens volen fer viure. Veritat que tot és un precipitat de qualsevol part i tot s'enfonsa? Tenim temps a desenvolupar? Tenim temps a desenvolupar-nos? Ara tot és així. És el model, el mode i la manera. Aquella pedagogia està passada de moda.
Vistes les coses d'aquesta manera, jo he de passar de la moda; malgrat -i precisament per- la riuada provocada des dels seus orígens doctrinaris i fonamentalistes anomenats, cínicament, liberals; i per a més inri am el prefix "neo".
0 comentaris:
Publica un comentari