Bé, amic, anem a per la paraula. L'estic embolcallant. I m'hi entretindré. Ja saps, jo sóc una mica romancer -paraula aquesta, no tota ella pejorativa, a mi m'agrada veure-la amb alguna arrel en la família del que és romàntic, però és una postura particular meva; el diccionari no l'avala-. De fet tota paraula ja és un embolcall, no ja de significats, si no, més aviat, de matisos.
Són potets d'essències, les paraules. Les destapes i les aromes es reparteixen segons l'olfacte de cadascú. I, segurament que no hi deu haver dos olfactes iguals.
I fixa't, per exemple en la paraula olfacte. Un cap rígidament ensinistrat -com no pot ser pas d'altra manera; si t'ensinistren acabes sent un rígid- associaria olfacte amb nas, i prou. No obstant jo i tu i milers d'éssers humans podem fer lliscar aquesta paraula, per tots els sentits. Assaborir-la. Acaronar-la amb una veu que desperta tendresa. Empentar-la amb l'energia que suggereix... i finalment la podem veure surar i submergir-se en la mar de sentiments. Que és on la paraula olfacte buscava anar a parar: al medi ambient de les paraules en general, que són els sentiments.
Gràcies Jordi per suportar amb un lleuger somriure sincer aquesta petita dilació. No es pas aquesta paraula, la d'olfacte, la que et vull regalar.
0 comentaris:
Publica un comentari