INTENT D'UNA CONSIDERACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I LLIBERTAT (8)

Del desig. De la llibertat. Però el tema central no era pas aquesta mana de fusió de llibertat i desig; que a falta d'algun mot que els abasti o d'una paraula que refereixi a la tal fusió, jo n'hi dic, ara mateix: flux vital, flux cabal. Flux vital que reclama vida. Que allò que és propi d'ella, de la fusió, és reclamar una major, sempre major amplitud per a la vida i la seva diversitat de manifestacions efectives i possibles.

El tema que es veu que m'havia proposat estava entre llibertat i educació. Entre Llibertat i Educació, pròpiament dites. Entre Educació i Llibertat. I la mena d'assercions que voleiaven en ocasió d'una broma d'una companya -primer post de la sèrie- eren aquestes: "l'educació és una proposta a la llibertat" "l'educació és una ocasió per a la llibertat", "la llibertat troba ocasió en l'educació", "la llibertat hauria de trobar-se seduïda per l'educació", "la llibertat sense l'atractiu de l'educació desbarra i pot arribar a desbarrar molt", "l'educació potencia la llibertat, no menys que la llibertat a l'educació", "l'educació hauria de ser una bona ocasió per a la llibertat", "conducte i conduït, una i altra cosa de manera alternativa" 

Veiem de quina manera i fins a on són possibles aquestes assercions. Al cabal, per arribar a ser un cabal en el sentit de complet, li fa falta un llit, una certa canalització. Quan un gran cabal d'un riu surt de mare, surt del seu curs; la mateixa aigua benefactora és torna destructora. S'emporta tot el que troba al seu pas. Canvia fins i tot, en un moment de no res, el paisatge;  deixant-lo desolador. 

Vet aquí, doncs, una imatge de la relació entre Llibertat i Educació. La Llibertat i el seu desig és el Cabal que, si ha de ser cabal (complet) li caldrà la canalització, el més ajustada possible al cabal (quantitat) immens que la llibertat i el seu desig comporten. 

La Llibertat és el cabal. L'Educació, el seu llit. Sense aquest, el seu llit, el cabal surt de mare i arrasa. Segueix essent la llibertat, Llibertat? Sí, però de la mena hitleriana - que jo he utilitzat com a horrible prototip humà en aquests posts- o de gradacions menors, però de la mateixa casta, de la mateixa mena. 

Però atenció! Aquest cabal i la seva canalització natural ha de ser d'una singularitat molt especial; que crec que no es dona més que en la naturalesa humana. Al·ludeixo a naturalesa humana perquè vull fer referència a la seva immensa diversitat i a les seves innombrables particularitats i singularitats individuals. De les que jo i qualsevol, clar, en formem part. 

Aquest riu, el conjunt de cabal vital (desig i llibertat) i el seu curs canalitzat, té tota la pinta d'un delta. Però un delta d'innombrables ramals situats al seu origen i no pas en la seva desembocadura. Un delta d'aquesta manera que cada cop més es va diversificant, perquè així ho requereixen les seves aigües que són les nostres vides. 

Aquesta immensa -per ser diversa- ramificació és la que s'adiu a nosaltres i a mi en particular i a tu i a ell. Així que en lloc de canalització en direm ramificació, a la relació requerida entre Educació i Llibertat. I deixarem la paraula canalització per allò que els sistemes educatius sempre han fet. Canalitzar l'educació segons un model o altre econòmic i únicament econòmic. 

Quelcom que de tant en tant acaba en desastre total. Ara mateix es busquen i s'anhelen excel·lències  per tirar endavant el "cotarro" econòmic a la manera de maximitzar beneficis per a uns pocs. I no hi ha (o no surten massa a la llum) recerca, teòrica, pràctica i real individual i concreta per a propiciar el benestar i la relativa felicitat humana en el més ampli sentit de la paraula; és a dir abastador de la globalitat mundial, dins la qual estic jo, clar, i tu i .... 

Tot, aquí i ara, apunta a l'únic vèrtex de la piràmide que s'està enfonsant. Mentre els "afortunats" s'estan escapant pels seus costats, pels costat ocults de la piràmide, amb subtilitza descarada.