Vet aquí que potser he arribat al cabal de tots els cabals. Desig i llibertat.
Hi ha alguna baula que justifiqui la conjunció que acabo d'escriure entre desig i llibertat? Evidentment, sí. N'hi deu haver moltes. Jo en vull una de casolana i indubtable. La trobo en aquesta expressió: desig de llibertat. En la preposició de, per a ser molt concret. I en el complement adjectiu: de llibertat.
El desig és d'una qualitat determinada (en aquesta expressió), és de la qualitat de la llibertat. La preposició de i la seva ambivalència (Jaques Derrida). De pertinença i de procedència.
El desig pot ser d'altres coses que de llibertat? Sí. Hi ha desitjos d'empresonament (i els seus innombrable homòlegs). Però aquest desig de l'expressió casolana i indubtable pertany a la llibertat, no pas a les múltiples presons en curs i en ànima i in corpore.
I quina és la procedència del desig si no la de la llibertat? Es pot intuir que entre desig i llibertat hi ha quelcom més que alguna cosa circumstancial. Potser hi ha certa relació de naturalesa compartida. La nostra, de naturalesa, la que viu d'aquest doble cabal: desig i llibertat. Que ja no el considerarem com a doble sinó com a unit per la conjunció. Sempre que siguin possibles les conjuncions; aquestes són, pel meu gust, preferibles a les particions.
Aniré, el pròxim post, a per l'educació. A veure com la conjunto amb la llibertat.
0 comentaris:
Publica un comentari