Aquí la biga esta feta d'un aliatge de multi-crisis i ens estem entretenint, en molts casos passant-ho de manera dramàtica, en la palla d'una sola crisi, l'econòmica.La percepció de la preponderància en la apreciació de la palla-una-sola-crisi pot estar continguda en una mena de conte de anti-fades (malgrat les aparences ara ja desvetllades, anti).
Era una vegada un manat de "bigataires" en un sentit amplíssim de la paraula i no restringit, com podria semblar. Les bigues que feien, lluny de veure-les com a obstacles en el progrés de la diversificació d'activitats respectuoses amb el medi i amb el respecte de les equilibrades relacions humanes, les contemplaven, propis i estranys, en el seu resplendor auri.
El tot del tot plegat era construir-se, a base de quantes més bigues millor, molts hàbitats de somni al·lucinatori; però ves per on, reals de veure i tocar. La realització d'aquests somnis contenia tots els valors possibles. La resta de valors o eren secundaris o inútils o una resultant natural del més tenir, únic valor universal i alhora particular. Cap cura explícita per a ells, per tant. No calia.
El primer i únic era el super-valor, la resta creixeria per generació espontània o ni falta que els feia. Més aviat tot el contrari.
Tots eren "bigataires" en un sentit o altre. Tots propis, propers o allunyats. I fora de les seves construccions mentals i reals res existia, en absolut o que pagués la pena apreciar (bé, alguna engruna deixaven anar).
Així convençuts com estaven, els habitants de tots el reialmes multinacionals, van somniar desperts que una crisi eren totes les crisis. Igual que un únic valor és un únic valor i para de comptar. Les altres, crisis, eren o secundàries o inconnexes amb la preponderant o de poca importància o inexistents pel principi del cap de l'austruç en el forat de la mentida i la manipulació que tot ho encalma. És que potser hi ha alguna cosa més? Es preguntaven amb rutinària retòrica.
Tema amb molta trempera de John Scofield, Fat Lip:
0 comentaris:
Publica un comentari