TOTHOM HA ESTAT ESTÚPID EN OCASIONS INNOMBRABLES.
És important partir de la pròpia estupidesa, de la manera que cadascú l'entengui per pròpia experiència , a fi i efecte de tenir-la ben identificada, de marcar-la amb una creu allí on aparegui i combatre-la oportunament el més i millor possible: per mi l'estupidesa és una desconsideració lamentablement eficaç al sentit afavoridor de la vida en sentit ampli. Per exemple, un extret de la meva experiència en el treball. El sentit de les sessions d'avaluació en els centres educatius és el de prendre, entre tots els implicats en la sessió, el pols a la realitat i al moment formatiu de l'alumne, un per un, i així poder intentar, provar o realitzar les modificacions que afavoreixin millores en el desenvolupament educatiu i particular de l'alumne. Doncs bé, són estúpides aquelles sessions avaluadores descriptives de les "bondats" o "defectes" dels alumnes o de com va de bé el nen amb un especialista i el malament que es porta amb un altre (sense intentar esbrinar allò que el nen, amb aquestes manifestacions vol donar a entendre); tot perquè tot continuí igual que sempre, sense les modificacions, possibles i necessàries, de les quals les avaluacions han de ser el motor dels canvis, canvis vers la reducció al màxim possible de les petites, que poden ser molt grans, estupideses.
LA GRAN ESTUPIDESA SEMBLA QUE NO TINGUI REMEI
Vet aquí, ara, un exemple paradigmàtic de Gran Estupidesa: a A i a B se'ls farà insuportable habitar la terra. B diu que ell no limitarà el que calgui les emissions de CO2, perquè han de tenir -diu B- les mateixes oportunitats de desenvolupament (econòmic, clar) que els països ja desenvolupats han tingut. A, el primer en arribar a la cursa en la contaminació i l'escalfament de la Terra, no ha dit nosaltres els més escalfadors del planeta emetrem, del que calgui per ara, encara menys que B, i així A i B progressarem en aquesta direcció, la de fer òptima la vida de tothom a la terra: coincidirem el més aviat possible en els índexs més baixos de les emissions perilloses per a la vida del globus. Ja es veu que A i B és igual a G8, els més desenvolupats de la Terra.
És important partir de la pròpia estupidesa, de la manera que cadascú l'entengui per pròpia experiència , a fi i efecte de tenir-la ben identificada, de marcar-la amb una creu allí on aparegui i combatre-la oportunament el més i millor possible: per mi l'estupidesa és una desconsideració lamentablement eficaç al sentit afavoridor de la vida en sentit ampli. Per exemple, un extret de la meva experiència en el treball. El sentit de les sessions d'avaluació en els centres educatius és el de prendre, entre tots els implicats en la sessió, el pols a la realitat i al moment formatiu de l'alumne, un per un, i així poder intentar, provar o realitzar les modificacions que afavoreixin millores en el desenvolupament educatiu i particular de l'alumne. Doncs bé, són estúpides aquelles sessions avaluadores descriptives de les "bondats" o "defectes" dels alumnes o de com va de bé el nen amb un especialista i el malament que es porta amb un altre (sense intentar esbrinar allò que el nen, amb aquestes manifestacions vol donar a entendre); tot perquè tot continuí igual que sempre, sense les modificacions, possibles i necessàries, de les quals les avaluacions han de ser el motor dels canvis, canvis vers la reducció al màxim possible de les petites, que poden ser molt grans, estupideses.
LA GRAN ESTUPIDESA SEMBLA QUE NO TINGUI REMEI
Vet aquí, ara, un exemple paradigmàtic de Gran Estupidesa: a A i a B se'ls farà insuportable habitar la terra. B diu que ell no limitarà el que calgui les emissions de CO2, perquè han de tenir -diu B- les mateixes oportunitats de desenvolupament (econòmic, clar) que els països ja desenvolupats han tingut. A, el primer en arribar a la cursa en la contaminació i l'escalfament de la Terra, no ha dit nosaltres els més escalfadors del planeta emetrem, del que calgui per ara, encara menys que B, i així A i B progressarem en aquesta direcció, la de fer òptima la vida de tothom a la terra: coincidirem el més aviat possible en els índexs més baixos de les emissions perilloses per a la vida del globus. Ja es veu que A i B és igual a G8, els més desenvolupats de la Terra.
1 comentaris:
Més desenvolupats en el sentit dels més forts (econòmicament, militarment) però no en el sentit del que és millor per a la supervivència futura de l'espècie. La màxima de tot ésser viu és sobreviure com a individu i sobretot com a espècie.
Publica un comentari