PER COMPRENDRE QUE EL CEL ÉS BLAU A TOT ARREU NO CAL DONAR LA VOLTA AL MÓN (GOETHE)

GAUDIU!!!!!!

ELS ÉSSERS FETS DE CARN, OSSOS, SENSIBILITAT I CONSCIENTS -ENCARA QUE NOMÉS SIGUI UNA MICA- DE TOT AIXÒ NO PODEN PASSAR PER LA TERRA SENSE GAUDIR D'AQUESTA MERAVELLA, JOHN PATITUCCI N'ÉS L'ARTÍFEX:

EMOCIONEU-VOS ENTRANYABLEMENT. PER UN 2010 PLE D'EMOCIONS SUBTILS I SUBLIMS.

PER UN 2010 PLE D'EMOCIONS SUBLIMS VERS UN FUTUR MILLOR, JA PRESENT EN AQUESTA JOVE BIG BAND DE SAN ANDREU DE LA BARCA; I CAP NI UN DELS TAN ABUNDANTS ESPECTACLES BARROERAMENT TRIOMFALISTES.

BON COP DE SENY

RECOMANABLE LLEGIR AQUEST ARTICLE

dissabte 4 de juliol de 2009

QUAN ELS DÉUS ES DISTREUEN

Serà que quan els déus abandonen les seves diferències llavors és que brollen les humanes coincidències. Clar està que la més gran i celebrada coincidència, entre humans i déus, fora que aquests, els déus, acabessin no existint. Però això queda no solament molt llunyà, sinó que per aquí no s'hi va pas, precisament.

Mentre tant i conseqüentment aprofitarem al màxim les seves distraccions.

Considereu quina meravellosa coincidència de factors purament humans: Vilafranca del Penedès, vi, cava, jazz, dones (les respectives, menys en un cas que marca una mena de punt zero de coordenades; capaç, per tant, l'amic al·ludit, de inscriure-hi qualsevol valor que ho sigui, és a dir que sigui mútuament vàlid) i, el gran denominador comú: amics llegendaris, d'allà quan feia poc que encara fregàvem l'adolescència. De fregar vam passar a puntejar i batre, guitarres i tambors, respectivament.

Això últim també resta ja molt llunyà. Però vet aquí, de sobte, la relativitat del temps. Del temps musical que pot retornar, intacte en sí mateix, però seduint novament, els cosos, i consegüentment, com de vida entre humans es tracte, emocionant les ànimes.

Descendim als elements concrets. Del temps musical, dels seus ritmes i compassos, s'encarregà de manera molt vitalista amb moments de gran intensitat el grup Spyro Gyra (adjunto document antiburocràtic, tot i que no del lloc però sí de la mateixa formació).

Els passatges musicals més intensos, jo els celebrava amb un glopet lent i estirat de cabernet souvigyon local i exquisit.

Dos sants -cabernet i souvignon- que en deixar les seves diferències s'unire
n en temps pretèrits i ahir, encetada la nit, en uns quants actes de conciliació amb els humans, ompliren les copes, previ pagament del tiquet que incloïa tres consumicions. Copes que l'organització de l'esdeveniment va veure oportú que els assistents les pengéssim com si d'un escapulari es tractes (també adjunto document gràfic).

Molt pràctic l'invent. Les mans lliures podien moure's segons la voluntat dels seus propietaris (exclosa tota intervenció divina).


1 comentaris:

Marta ha dit...

La idea de penjar les copes molt bona, estalvia molts inconvenients: on la deixo, on l'he deixat, ai que n'acabo de xafar una...