Sota la pell, les emocions.
La pell mateixa és ànima que es deix emocionar.
Aquesta pell és delicada.
S'endureix, no pas pel pas del temps.
Es fa insensible amb petites dosis d'estupidesa volguda i buscada.
Preuada, fins i tot.
De plàstic dermoestètic ens queda deixada en mans d'experts de la sola matèria quàntica.
Cal cuidar-la com es mereix.
Sabent que la pell és simultàniament de tots el colors,
el so que sonarà seguidament és aplicable a les pells quan són setinades,
béllissimament negres on els raigs del sol
s'hi perden en certa mesura,
transpirant-los càlids de ritmes dansats.
La pell mateixa és ànima que es deix emocionar.
Aquesta pell és delicada.
S'endureix, no pas pel pas del temps.
Es fa insensible amb petites dosis d'estupidesa volguda i buscada.
Preuada, fins i tot.
De plàstic dermoestètic ens queda deixada en mans d'experts de la sola matèria quàntica.
Cal cuidar-la com es mereix.
Sabent que la pell és simultàniament de tots el colors,
el so que sonarà seguidament és aplicable a les pells quan són setinades,
béllissimament negres on els raigs del sol
s'hi perden en certa mesura,
transpirant-los càlids de ritmes dansats.
2 comentaris:
Doncs mira que, amb lo blancutxa que sóc jo, m'han vingut unes ganes de moure, que no vegis...! :)
Doncs a moure's: com un vas amb glaçons on algunes partícules colorants en suspensió han anat a parar al fons i el moviment les ha posat en circulació.
Publica un comentari