PRIMERA PENSADETA EN TEMPS DE VACANCES (i2)

Recupero ara aquella parauleta, del post anterior, tan inherent a allò que ha de ser una carcassa, que és la part d'un tot capaç d'aguantar, del mateix tot, la resta de parts. La diferència, essencial, entre totes les parts és que la carcassa és interna, la resta de les parts o no ho són ho poden no ser-ho.

Amb aquesta paraula interior a la boca anem a considerar un seguit d'elements. Poc qüestionable em sembla que és dir que el prototipus per exel·lència d'institucions democràtiques haurien de ser els centres educatius i que una part, interior a les institucions democràtiques, que les diferencien d'aquelles que no ho són, està en la manera de ser governades. Doncs bé s'ha optat, per als centres educatius, pel model de govern empresarial i no pas per l'explícitament (i internament) democràtic.

Augmenta el poder de la direcció i disminueix el dels participants, diversos, en el procés educatiu. Això ja fa temps que va així. El temps per les consideracions grupals i d'interès pedagògic (d'aplicació pràctica a les aules fruit d'aportacions complementàries de l'experiència i de la novetat) és minso i tendirà, amb la nova llei a ser inexistent o a incrementar-se amb la mena de subterfugis per ara mostrats (o d'estil semblant). Més temps, més sou: establiment de diferències, molt a l'estil empresarial, tot i el mal estar que això pot arribar a propiciar entre els professionals d'un mateix centre educatiu.

Ordeno i mano, simpaties i antipaties, afinitats el·lectives a dit, centres formatats a la mida de requeriments empresarials que veuran en les escoles un motiu negociable amb finalitats econòmiques; incentius econòmics faran la promoció dels professionals i dels centres en ordre a no sé quina exel·lència; els centres, alguns, seran agències promocionals del sector econòmic vigent en la zona d'ubicació (les promotores de la constricció han passat, els tocarà el torn a altres, no patiu: ara sector turisme).

Els resultats finals seran els que més comptaran, observeu com ja no es parla tant del duet exel·lència/equidat. Agafa predomina el terme exel·lència (ens afalaga més i té més bona premsa). Crec que els més necessitats són els que més atencions necessiten en ordre a adquirir la seva possible i màxima autonomia. Prepara'ls-hi, als mes capacitats, un bon programa amb pàgines web i altres recursos; que facin feina! la faran: se'n sortiran (amb orientació); els més necessitats, no. El model empresarial no està per la cultura de la participació en ordre a les necessitats múltiples i diverses dels més necessitats: no són rentables.

Aquesta llei, la LEC, potser que tingui color democràtic, però la seva carcassa neix amb al·luminosi. És una estructura que pot arribar a ser esquelètica, però serà farcida amb capes i més d'esforçades aparences.