Vet aquí una estructura. Què serà? Carcassa o esquelet mortuori? Està per decidir. Degut al furor religiós dels creients en el benefici i el consum infinit ara es veuen, pels carrers urbanístics, estructures, que si bé encare no son esquelets mortuoris tenen tota l'aparença de ser fantasmes: ningú hi treballa hi els seus habitants no hi són. I els fantasmes, de tota mena, no poden tenir altra cosa que aparença (tot i que poden arribar, els fantasmes humans, a ser molt eficients, fins el límit crític o crisi).
Hi ha alguna altra cosa la més significativa de totes, estructural i que estigui per decidir el seu futur? Resposta, inicialment hipotètica: per ara les decisions vers a aquesta cosa van en la direcció de l'esquelet mortuori. Passos previs: les aparences fantasmagòriques. Aquests són, ara per ara, els nostres passos preferits, els de les aparences fantasmagòriques. Hi estem caminat. Serà mostrat amb claredat en el següent post, però comencem a veure-ho ara.
Vaja'm. Vet aquí una estructura per decidir. La seva denominació: DEMOCRÀCIA.
Les seves constitucions, les seves organitzacions, els seus repartiments i permutes de responsabilitats, els seus càrrecs, els seus discursos, els seus debats, els sues mítings, les seves reflexions, les seves fonamentacions teòriques (amb protagonistes inclosos) , les seves urnes, les seves votacions, el seus recomptes de paperetes... Tot això (i més) no més que estructura. Ni carcassa, que segons la Enciclopèdia Català (eufòricament on line i liberalitzada, que ja no pertany a cap club de selectes... ni funcionaris, vull dir que estic molt content per això)... deia que segons l'Enciclopèdia, carcassa vol dir: part interna d'alguna cosa que aguanta altres partes. M'agradaria subratllar la parauleta "interna". Ho faig: interna.
Ni carcassa, ni esquelet mortuori per ara, és aquesta "DEMOCRÀCIA" a l'ús. No és, ni de lluny, una democràcia amb formes de participació directa (i mira que avui en dia hi ha possibilitats tècniques per a que ho fos, però res: ens falta la formació) ni, per tant, participativa de debò (això ja no és una forma, és "txitxa") . Tot queda força formalet.
És esquelètica, la democràcia nostra de cada dia-els-poders-econòmics-ens-la-doni-avui? No. La mort (sentit final de tot esquelet) de la democràcia és la dictadura en qualsevol de les seves mil (i més, perquè ni ha moltes d'amagades) cares. I no és el cas. Ni la qüestió.
Quina és la qüestió? La qüestió és, per on anem? Quina és la orientació? Cap a l'esquelet i el seu sentit, o cap el farcit de debò democràtic? Sóm més el farcit d'una carcassa o les restes càrniques d'un esquelet? Aquesta és una d'aquelles qüestions que es resolen segons l'esquema lògic de: "ha de ser o la Verge o San Josep".
Ah! No ens haurien de valer les respostes pilarraòliques tipus: vosaltres joves critiqueu la democràcia perquè no heu viscut la dictadura franquista.
Vet aquí, encare ara, la dictadura tapant boques.
Hi ha alguna altra cosa la més significativa de totes, estructural i que estigui per decidir el seu futur? Resposta, inicialment hipotètica: per ara les decisions vers a aquesta cosa van en la direcció de l'esquelet mortuori. Passos previs: les aparences fantasmagòriques. Aquests són, ara per ara, els nostres passos preferits, els de les aparences fantasmagòriques. Hi estem caminat. Serà mostrat amb claredat en el següent post, però comencem a veure-ho ara.
Vaja'm. Vet aquí una estructura per decidir. La seva denominació: DEMOCRÀCIA.
Les seves constitucions, les seves organitzacions, els seus repartiments i permutes de responsabilitats, els seus càrrecs, els seus discursos, els seus debats, els sues mítings, les seves reflexions, les seves fonamentacions teòriques (amb protagonistes inclosos) , les seves urnes, les seves votacions, el seus recomptes de paperetes... Tot això (i més) no més que estructura. Ni carcassa, que segons la Enciclopèdia Català (eufòricament on line i liberalitzada, que ja no pertany a cap club de selectes... ni funcionaris, vull dir que estic molt content per això)... deia que segons l'Enciclopèdia, carcassa vol dir: part interna d'alguna cosa que aguanta altres partes. M'agradaria subratllar la parauleta "interna". Ho faig: interna.
Ni carcassa, ni esquelet mortuori per ara, és aquesta "DEMOCRÀCIA" a l'ús. No és, ni de lluny, una democràcia amb formes de participació directa (i mira que avui en dia hi ha possibilitats tècniques per a que ho fos, però res: ens falta la formació) ni, per tant, participativa de debò (això ja no és una forma, és "txitxa") . Tot queda força formalet.
És esquelètica, la democràcia nostra de cada dia-els-poders-econòmics-ens-la-doni-avui? No. La mort (sentit final de tot esquelet) de la democràcia és la dictadura en qualsevol de les seves mil (i més, perquè ni ha moltes d'amagades) cares. I no és el cas. Ni la qüestió.
Quina és la qüestió? La qüestió és, per on anem? Quina és la orientació? Cap a l'esquelet i el seu sentit, o cap el farcit de debò democràtic? Sóm més el farcit d'una carcassa o les restes càrniques d'un esquelet? Aquesta és una d'aquelles qüestions que es resolen segons l'esquema lògic de: "ha de ser o la Verge o San Josep".
Ah! No ens haurien de valer les respostes pilarraòliques tipus: vosaltres joves critiqueu la democràcia perquè no heu viscut la dictadura franquista.
Vet aquí, encare ara, la dictadura tapant boques.
4 comentaris:
Jo trio anar cap al farciment de debó de la democracia encara que sigui un camí dur, amb sotracs i moltes caigudes. No l'hem d'inflar amb aire sinó amb propostes i continguts. Em seguiu!
Mentre la cosa no canvïi, però canviar-canviar de veritat, no això que ha estat passant fins ara, no deixarem de ser les restes podrides i encara aferrades a un esquelet.
Des que es va iniciar el periode democràtic, que per sales, parlaments, llistes electorals, carregs i re-carregs han estat desfilant els mateixos noms, tenim la mateixa púrria encasellada a dalt de tot, on es mouen els nostres fils. I no tant sols a nivell central, a nivell autonòmic, també. Són els mateixos i estàn ben aferrats.
Suposo que no hi ha res a fer. El desencís ha estat ben sembrat i en els darrers comicis es van començar a recollir els fruits primerencs.
Sí, Trini, no deixen anar el poder i a més a més sembla que hi hagi com una mnena de requisit que pulul·la de manera latent pero efectiva a més no poder: hi ha joves a la base dels partits que semblen amb ganes de canvi, en el sentit de fer més substanciosa la democràcia per la que diuen estar-ne tant, però tar o d'hora acaben claudicant en el sentit del poder, delegat, de l'econòmic i de cap manera representatiu de les necessitat integrals de les persones.
Una abraçada i a cuidar-se de les calors.
Sí,Marta, és l'única cosa que ens queda, fer, en el possible, per la coherència i conseqüència personal i viure, crec que sense masses idealismes, alguns o tots, els valors democràtics mentre un va caminant.
Una abraçada i a refrescar-se.
Publica un comentari