CRÍTICA BREU I RADICAL (RADICAL EN EL BO I PERDUT SENTIT DE LA PARAULA) (5)

Podria, mitjançant algun estudi temàtic d'allò que històricament s'ha dit, conèixer el farcit material d'algun valor, per exemple el de l'honestedat; o, des d'una perspectiva més filosòfica, considerar allò que dels valors s'ha dit que són. No tinc la capacitat per emprendre aquestes activitats i potser l'esforç fora inútil.

Vegi jo si hi ha alguna forma d'obtenir, dels valors, una impressió de primera mà.

Els valors es presenten en el punt inicial i al llarg d'una bifurcació, en la que de sobte notes que ja portes caminat un tram d'una de les dues branques; i, intranquil, perceps de manera confusa que l'altra braç, encare a la vista, et reclama les atencions més adients.

El camí per on camino - i perquè hi camino- és allò que per a mi constitueix el més rellevant, el més important, allò que de mi obté la més alta consideració, estima i dedicació. Encare és possible, però potser -normalment així és- molt difícil apropar-te a l'altra branca de la bifurcació, és possible sempre i quan no aixequis murs de justificacions que et barrin el pas o no hagis perdut de vista l'altra braç de la bifurcació.

Allò que transiten els camins són, en tot cas, persones i hi caminen perquè se senten afavorides en atenció, pròpia o aliena, al seu desenvolupament; o bé no obstruïdes en tal desig. Aquest desig, el del desenvolupament és altament camuflable, i de múltiples maneres. Que sigui insubstituïble fa possible que pugui ser ensarronat .

Amb un exemple concret potser me'n sortiré millor.

CRÍTICA BREU I RADICAL (RADICAL EN EL BON I PERDUT SENTIT DE ALA PARAULA) (4)

Foto extreta de

Dos posts enrere vaig mostrar, lluent i ocult, el motllo on l'aliatge que em rotava anomenar multi-crisis es mantenia encare liquat. Aquest magma, un cop refredat, se'ns presentava com una descomunal biga que obstruïa la nostra mirada per un mínim, màxim, d'agudesa visual: que només pot veure el fil d'una palla daurada; o, sense metàfora ad hoc, una única crisis, l'econòmica.

Vet aquí el motllo: el capitalisme ferotge.

I el magma, de tots els elements crítics: els valors.

Ep!! Perill!!! Els valors, paraula plural de gran plasticitat i elasticitat, estirada i motllada segons caprici del consumidor dels tals i segons pertinença a un sector o a un altre (qualsevol dels innombrables).

Fixe'm-nos-hi! Diu la cúria que els valors han de ser els seus. Diu el demòcrata de míting, vot i urna que els valors han de ser els democràtics. Diu el polític que han de regnar els valors de la lleialtat (per començar, entre ells), mentre deslleialtat no sigui demostrada; mancades les proves, hi ha lleialtat, doncs lleials són (tautologia de partit). Ara mostren la senyera mesures-per-combatre-la-corrupció, doncs mira que han tingut ocasió per fer-ho quan intuïen -què bona persona que soc- o els arribaven noticies concretes de les tals corrupcions. Perdó, presumptes. O, altrament, en quin món viuen!!. Temen que la societat se'ls emporti pel davant. Motivació principal, la por esmentada? Matèria corrupta, presumpte, temps fa que n'hi ha, ara és que ja fot una fortor que no hi ha qui l'aguanti (al marge queden els que pateixen sinusitis, voluntària). Ara actuaran. Actuaran? Ara? I per què no abans?

Bé vaja, sense adonar-me'n m'he posat en uns quants, dels elements crítics que formam l'aliatge.

Què puc entendre jo per valor o valors? Faré el possible per dilucidar-me, en aquest punt, en el següent post.

Mmmmm wuau! Quant temps feia que no escoltava un blues de tan delicada commoció, és de John Scofield. Títol: heaven hill

:

CRÍTICA BREU I RADICAL (RADICAL EN EL BON I PERDUT SENTIT DE LA PARAULA) (3)

En el post anterior vaig deixar anar, per una manera molt libèrrima de pensar, que davant els nostres ulls tenim un biga impressionant feta d'un aliatge de multi-crisis i que ens estem fixant més en la palla -dat que quasi tot és relatiu- de la crisi econòmica que no pas en la super-biga, perquè aquella, la palla econòmica, com au carronyera fent cercles damunt nostre, pot, i ja ha començat, a urpar les nostres butxaques, que són com els budells -els prims, si voleu- del nostre admirat sistema econòmic.

Les altres crisis, si no són ateses o tractades, poden esmicolar, polvoritzar o des-integrar allò que de nosaltres, persones, és més valuós. Però en el nostre actual sistema de valors (ho sento, volia dir valor), això no dol -pels caps àurics posats al forat d'austruç- tant com que els voltors comencin a engolir les nostres freixures monetàries.

La nostra badoqueria ens porta a la infantil confusió de prendre la part pel tot (amb perdó dels nens que en el seu cas no és confusió, sinó que part d'un procés normal en el seu desenvolupament).

És a dir, una crisi, són totes les crisis; ergo, no hi ha més crisi que una, les altres, cas de ser-hi (els més atrevits contemplen que sí n'hi ha), seran com a palles que el vent de la prosperitat econòmica s'emportarà (quan els voltors es transformin en aus Fènixs en ple vol).

Pensament màgic pur i dur.

John Scofield Blue Matter (1990) D'EXTRAORDINÀRIA FORÇA I BELLESA MUSICAL. EXPRESSIVITAT COLPIDORA: