Pensar per pensar. Sé que aquesta mena d'activitat de pensar per pensar deix del tot indiferents els esperits rabiosos d'actualitat i àvids del tast de les engrunes de la instantaneïtat. Que tot passa, que res queda; diuen. Tenen raó, no deu pas poder ser d'altra manera. No obstant jo m'obstino en amarrar el meu bot al resistent tronc d'una alzina ben plantada a la bora del corrent. El corrent empenta la petita embarcació riu avall; però ella es manté, mòbil i alhora immòbil.
Pensament, com el nom d'una flor,
és el de l'embarcació
i jo,
embarcada en ella,
penso.
quiet i alhora
movent-me.
Partiré d'aquesta relació, presumiblement estreta, entre qualitat i quantitat: Quelcom agrada a molta gent. És del gust de molts. Allò que a tanta gent agrada ha de ser perquè és bo o contràriament no agradaria tant.
A veure. Suposem un esport majoritària. Un esport de masses. Un esport que atrau una gran quantitat d'espectadors de característica comuna incondicional. Diguem-ne ja el seu nom (en un afany de concretar al màxim en exemples). Futbol. Atrau gran quantitat d'afeccionats. Per què? Aquest esport atrau a tants perquè és d'una major qualitat que els altres, posem per cas l'handbol? L'afor dels seus estadis ja és molt menor que no pas el del futbol. Una diferència tal que fins i tot podríem qualificar com a molt destacable. Afirmar que això -aquesta diferència- és degut a una qualitat menor del segon esport respecte al primer, fora tant com dir que els jugadors de handbol són inferiors en qualitat als del futbol.
El "a tanta gent tanta qualitat" podria rebre el nom de popularitat. La popularitat és més criteri de quantitat que no pas de qualitat. Pel que fa a la qualitat no és gaire fiable.
Podríem abstraure, de refiló, aquesta consideració: entre qualitats destaca quelcom d'incomparable. Establir comparacions -sense més o menys- entre elles frega la sensació de ridícul o de la manca de sentit.
